El vicepresident del Govern, Oriol Junqueras, té un maldecap a l'hora d'intentar posar d'acord el PDECat i la CUP en relació a la política fiscal de la Generalitat, l'autèntica pedra en la negociació per als pressupostos del 2017. Els anticapitalistes reclamen apujar els impostos a les rendes altes i l'antiga CDC ha tancat la porta a tocar l'IRPF i successions, mentre el partit que ell lidera, ERC, guarda silenci per no dificultar l'acord. Tot i això, mentre els tributs de la Catalunya "post-autonòmica i pre-independent" (tal com la va batejar Carles Puigdemont) són una incògnita, els republicans tenen més clar com volen que que s'organitzin en la futura República catalana. Així ho han plasmat en un dels documents de la campanya "La República que farem", que inicien aquest dimecres a Balaguer (la Noguera) i que ja va avançar NacióDigital. A més, ERC ho tractarà amb més profunditat en una jornada sobre "La fiscalitat a la República catalana" que celebrarà el dissabte, 5 de novembre, que obre el secretari d'Economia del Govern, Pere Aragonès, i que clou el secretari d'Hisenda, Lluís Salvadó, en ple debat sobre els pressupostos.

Segons fonts de la formació, l'objectiu és dibuixar una "fiscalitat capaç de generar ingressos per sostenir un estat del benestar a nivells europeus" i, per fer-ho, admet que caldrà "apujar la pressió fiscal a nivells europeus". I és que, tot i que la pressió fiscal a Catalunya és lleugerament superior a la d'Espanya (34,4% del PIB), aquesta està clarament per sota de la mitjana de la Unió Europea (40% del PIB) i de la zona euro (41,5% del PIB). Malgrat tot, els republicans apunten que això no necessàriament passa per apujar els tipus impositius (que sí que són elevats), sinó per incrementar la base fiscal o, el que és el mateix, reduint les nombroses bonificacions fiscals o amb una lluita més efectiva contra el frau fiscal.

Un impost efectiu de l'impost de societats molt per sota del teòric

Així, per exemple, tot i que els tipus general de l'impost de societats és del 25%, els grans grups empresarials de l'Estat paguen només un 7,3%, segons l'Agència Tributària espanyola, mentre que la resta van abonar-ne del 13,8% (molt per sota igualment de les rendes del treball), segons les últimes dades disponibles, del 2014. Per això, ERC proposa reduir el nombre de deduccions d'aquest tribut i, per exemple, situar un tipus més baix per a petites i mitjanes empreses. Uns canvis que haurien d'anar acompanyats d'un procés d'harmonització fiscal a nivell europeu de l'impost de societats, per evitar el dumping social. Quant al frau fiscal, els republicans proposen incrementar els recursos per fer-hi front, però també simplificar l'estructura tributària, especialment de cara als autònoms.

A més, el programa d'ERC per a la República catalana inclou fusionar diversos impostos (l'IBI i l'impost de patrimoni, l'impost de societats i l'impost d'activitats econòmiques, l'impost de transmissions patrimonials oneroses i l'IVA...); reduir els tipus a les rendes del treball, especialment les més baixes (també per incentivar el consum); suprimir els tractaments favorables a les Sicav; crear l'impost a la banca; unificar els impostos ambientals i gravar més les nuclears; reduir l'IVA als productes de consum habitual i augmentar-lo als productes de luxe; o crear una tarifa plana impositiva i de cotitzacions socials per a emprenedors i autònoms.

Més càrrega fiscal al capital i menys al treball

La filosofia, segons les mateixes fonts, passa per reduir la càrrega fiscal al treball i augmentar-lo al capital. Tot i això, evita afrontar alguns dels debats que la CUP ha posat sobre la taula, com un eventual increment de l'IRPF a les rendes altes o un nou impost a les grans fortunes, ja que prefereix centrar-se en aquelles propostes que generen més consens, per bé que els republicans no es tanquen a fer-se seves algunes d'aquestes mesures que no fa tant defensaven. La filosofia de la jornada de la setmana vinent, a més, versarà sobre la idea que el marge de maniobra de la Generalitat actual sobre la fiscalitat és reduït, ja que no pot tocar grans tributs com l'IVA o Societats, mentre que té una competència limitada en IRPF. Per poder fer un debat sobre tributació en profunditat i apujar més de cinc punts la pressió fiscal com defensa ERC, alerta un dirigent del partit en un clar missatge cap a la CUP, cal aprovar pressupostos i celebrar el referèndum per fer real la independència.

Aquest serà un dels primers actes sectorials de la campanya "La República que farem", la qual inaugurarà dimecres Junqueras en un acte més genèric a Balaguer. A través d'ella, els republicans volen donar a conèixer el model d'estat que defensen i rebre aportacions de la ciutadania durant els propers mesos. La campanya acabarà amb una conferència política del partit que segellerà el projecte que aquest defensarà en les properes eleccions constituents. "Ens trobem davant d'una immensa oportunitat i tothom és cridat a participar-hi mentre anem teixint complicitats i avançant cap a la independència, l'única possibilitat de propiciar un canvi real davant la incapacitat de l'estat espanyol d'oferir cap possibilitat engrescadora a la societat catalana", assegura Junqueras en un comunicat.

Un increment del 10% de les pensions en quatre anys

D'aquesta manera, els republicans ja han habilitat el web, que presenta les propostes d'ERC sobre les quals s'hauria d'edificar el nou estat distribuïts en cinc àmbits. El primer és precisament el d'economia i treball, el qual, a més de la política fiscal, inclou mesures com separar la banca comercial minorista de la banca d'inversió i impulsar "una banca pública que aporti més competència al sector"; crear una seguretat social catalana que actualitzi les pensions un 10% en quatre anys i "garanteixi una jubilació digna i una cobertura al 100% de tota la població més gran de 65 anys"; fixar un salari mínim de 1.000 euros mensuals; blindar a la Constitució catalana el dret al treball digne i el reconeixement explícit de la capacitat d'interlocució social, econòmica i laboral de sindicats i empreses; permetre la participació dels treballadors en els òrgans de direcció de les empreses; o establir un estat descentralitzat en vegueries i municipis (amb els consells comarcals com a institucions on mancomunar serveis locals).

Pel que fa a la segona àrea, de ciutadania i benestar, inclou propostes com la convocatòria de consultes ciutadanes de forma habitual; establir un òrgan de govern dels jutges en què els membres siguin elegits democràticament i paritàriament; crear un ministeri fiscal desvinculat de l'obediència del poder executiu i triat pel Parlament per majoria qualificada; reconèixer la plena ciutadania a totes les persones d'altres orígens que demostrin la voluntat de ser catalanes, en especial per a aquelles que ja viuen a Catalunya en el moment de la independència i, en tot cas, no expulsant-ne del país només pel fet de no tenir la nacionalitat; elevar la despesa en salut al nivell la mitjana dels països de la UE-15 en relació al PIB; implementar una renda garantida de ciutadania; o crear una agència de promoció de l'autonomia personal i atenció a la dependència.

Català i occità, llengües oficials; castellà amb drets garantits

El tercer àmbit de la campanya és el de cultura i educació, i inclou mesures com incloure el dret a la creació cultural i el seu accés com un dret constitucional bàsic; destinar una inversió mínima del 6% del PIB a educació; fer del català i l'occità les llengües de la República catalana i regular jurídicament el castellà perquè els seus parlants tinguin els mateixos drets lingüístics individuals que ara; blindar el precepte de la justícia universal a la Constitució; derogar la llei d'amnistia del 1977; i anul·lar els judicis del franquisme, com ja pretén una llei que està tramitant el Parlament.

Pel que fa a l'àrea de territori i medi ambient, ERC planteja acabar el corredor mediterrani; passar d'una despesa en habitatge del 0,15% del PIB al 0,6% del PIB; garantir la dació en pagament; o reduir el 20% les emissions de gasos amb efecte hivernacle el 2020 en relació a les del 2013. Aquest punt també inclou propostes en seguretat com unificar els cossos de la policia local i els Mossos d'Esquadra, però no resol la qüestió de si cal un exèrcit. Tan sols planteja analitzar "els diferents sistemes defensius de països de dimensions semblants" i valorar "la posició estratègica de Catalunya a Europa i al món", comptant en el debat "amb experts provinents de la defensa com de la seguretat pública i privada".

Una Unió Europea més democràtica

Finalment, quant a l'àmbit de política internacional, els republicans aposten per defensar "la conversió de la Comissió [Europea] en un govern no subjecte a quotes estatals" i que el Parlament Europeu tingui iniciativa legislativa; i augmentar fins el 0,7% del PIB la despesa em ajuda oficial al desenvolupament.