Mas, en un moment de la seva intervenció. Foto: Salvador MiretÀngel Ros, l'alcalde de Lleida, un home catòlic, socialista i que fuma amb pipa, ha obert aquest matí a l'acte d'inauguració de l'any del Tricentenari. Ros ha descrit amb un detall la magnitud de la tragèdia que va significar la derrota de 1714. "Som a la Seu Vella de Lleida, l'única catedral d'Europa que va ser convertida en caserna i ho va ser durant... 200 anys", ha dit Ros amb un clam somort i dur.
Potser Ros ha estat conscient que significa ser alcalde de la primera ciutat que va caure davant els borbònics. Potser ha estat conscient com la seva capitulació va ser sinònim d'acarnissament, de revenja i migradesa moral d'un enemic que mai no ha sabut guanyar. Com a únic socialista a l'acte, fins i tot, ha gosat defensar la consulta. Els temps que viu Catalunya ho feien indispensable.
L'acte ha estat majestuós, precís, simbòlic, amb aquella energia i serenor que necessiten els temps de tribulacions, de projectes gegantins i de l'angoixa que sempre genera l'angoixa de la història. Un ventall d'actuacions, regides amb el pols televisiu de Josep Maria Mestres, han mostrat la salut d'or de l'art escènic català fet amb gust, solemnitat calculada i sobrietat buscada. Lluís Soler, Montserrat Carulla, Cor de Cambra de de l'Auditori Enric Granados, Julio Manrique, Sílvi Pérez Cruz, la guitarra sorprenent d'Arnau Tordera, Alícia Pérez, Sílvia Bel o Jordi Boixaderas hi han posat l'ànima, la veu i els ulls.
El president de la Generalitat, Artur Mas, davant del Govern gairebé en ple -s'inclou Oriol Junqueras, capmés líder parlamentari hi ha assistit- ha pronunciat un discurs directe, potent i agosarat. “Defensem el que defensaven els catalans de 1714, governar-se”, ha sentenciat. “Ells ho feien amb baionetes i fusells, nosaltres amb vots i mobilitzacions”, ha afegit. Un discurs que ha destil·lat una idea interessant: Tot i la derrota som aquí. I això, diguin el que diguin, és una manera de guanyar.
La sempre incommensurable Sílvia Bel ha tancat l'acte. I per un cop, només per un cop que es recordi, els versos de Miquel Martí i Pol, han estat assenyadament usats. Bel, amb una veu convençuda que aquest any no és qualsevol, ha minvat les voltes de la Seu al so de "Posem-nos dempeus altra vegada i que se senti la veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi com bonament li plagui, i via fora!,que tot està per fer i tot és possible" . Sí, érem, som, i de ben segur, serem.
