Aquest divendres, encara que sembli mentida, va acabar una de les campanyes electorals més importants de la història recent. Bé, i també de la història antiga. Les eleccions d'aquest diumenge més que importants són pràcticament definitives. El moment s'ho val. La possibilitat d'exercir el dret a decidir està en joc i la conjunció astral que ho permet no durarà tota la vida.

Els partits que aposten per el seu exercici i també per exercir-lo a favor d'una Catalaunya independent han estat els reis de la festa. Aquests han utilitzat raons més o menys contrastades, solvents, positives i, sobretot, educades. El missatge explicat tenia ganxo perquè pintava el procés independentista d'una pàtina d'esperança i d'il·lusió, de virtut i, sobretot, de democràcia.

Els independentistes han guanyat ja la batalla de la raó democràtica, un camp que els unionistes han abandonat en negar el dret de subjecte col·lectiu com a catalans de ser consultats. I els independentistes també han guanyat la batalla de la racionalitat argumental. És més, un espanyol intel·ligent ha de patir en veure com els que l'han de defensar només tenen com argumentari la por i la mentida. Espanya tindria milers d'arguments per combatre ideològicament la marxa de Catalunya però no en saben més, fins el punt que un espanyol intel·ligent ha de veure com els seus el tracten d'idiota. Ho tenen difícil, fins i tot, amb els seus.