Aquest país ha canviat molt, moltíssim. Els darrers tres anys ha donat la volta pràcticament com un mitjó. La prova ha estat aquest diumenge al "Dia del Partit" de CDC, una mena de d'Alderdi Eguna versió "tu rai", que s'ha celebrat a Igualada, la capital de l'Anoia. Ciutat recuperada per l'embranzida sobiranista. 

 

Estelades en tots els formats, versions, adaptacions i coloraines omplien un descampat a tocar a l'Hospital de la ciutat. "Sembla l'Acampada Jove!", assegurava un militant sorneguer amb la disbauxa indepe que viu el partit que sempre ha guanyat les eleccions. "Nooo, aquí són més indepes!", replicava un altre militant mentre rossegava un tros de pa que acompanyava una botifarra sucosa, magre i rabiüda. 

 

Hi havia militants, 15.000 diuen els organitzadors, -la Guàrdia Urbana d'Igualada prou feina tenia a endreçar els autocars que abocaven centenars de convergents a la festa i se n'ha estat de donar xifres- en qualsevol cas n'hi havia molts. Tots els que s'han acostat a la festa han perdut absolutament la vergonya. De fet, han deixat la "puta" i han portat la Ramoneta, amb la sensació que no només ho han fet perquè és cap de setmana.

Senyors Eduards amb corbates d'estelada, senyores de perruqueria, perles a les orelles i estelades al canell, paradetes del "carnet català", llonganisses i marxandatge separatista, avis abertzales disposats al fragor de la batalla, adolescents que es tatuaven una estelada en "Henna", senyors que formatejats de diumenge de Sarrià -Polo Ralph Lauren, Dockers i nàutiques- aplaudien els crits d'independència, fins i tot, ho pronunciaven, i gent corrent que a la vista de la tragèdia que ens toca viure ha decidit i s'ha convençut que l'únic remei és la independència, i  tots amb carnet de CDC s'han aplegat a Igualada per què ja se sap que diuen... sense Convergència no hi ha independència.

 

Després d'un matí de jocs, música en directe, inflables, compra de samarretes, estris i utensilis que mostraven l'independentisme dels convergents ha arribat l'hora dels parlaments. Ha parlat l'alcalde Marc Castells, jove i de la corda. També en Lluís Corominas, fidel al seu estil de jugador de bàsquet, ha fet cinc passes i ha tirat de tres amb un contundent "la plena sobirania que volem és la independència". Pam.

Josep Rull també s'ha enfilat a l'escenari. El de Terrassa l'ha dita grossa: “President Mas, sereu l'últim president autonòmic”. Orgia. Entremig dels seus parlaments han passat dos avions amb vol rasant, d'aquests acrobàtics. "Guaita ja envien els avions!", apuntava un mecànic de cotxes de la Catalunya carlina que milita "gairebé abans que en Pujol" al partit. La gent fa conya.

 

Artur Mas ha tancat l'acte. Vestit casual, constipat i després d'un via-crucis d'abraçades, fotos i petons ha pujat a l'escenari. Cada dia fa més cara de President. Ha dit que el 2014 hi hauria consulta, que fessin el sord als cants de sirenes que diuen que ens faran fora de l'UE i, sobretot, que el dia de la veritat la gent voti "Sí". 

 

Només faltaria que després de tot l'embolic, la gent voti "No". Com a mínim, en Mas deu pensar que amb el "sí" les coses es posaran al seu lloc, perquè s'espera que amb la independència s'acabarà el marxandatge independentista. Les corbates estelades, ell que és un home assenyat, sap que són horribles. Perquè en el fons, Mas, també sap que la gran avantatge de la independència, és que quan aquesta arribi, i això sí que és important, s'acabaran els independentistes. I ves a saber si Convergència.