Joan Delort es jubila després d'una llarga trajectòria com a alt càrrec de la Generalitat, que l'ha convertit en un històric del Departament d'Interior. Potser no és una cara especialment coneguda per al gran públic, però sí per aquelles persones més o menys familiaritzades amb el sottogoverno. Delort, actual director general de Bombers, coneix bé aquest món, perquè aquest 2025 tanca una etapa de més de 20 anys ocupant diferents direccions generals i secretaries a Interior. En tota aquest període, ha vist passar onze consellers i set presidents. Ha sobreviscut tots els governs des de Jordi Pujol. Es jubila, en paraules d'algú que ha treballat amb ell aquests últims anys, "un servidor públic com una casa de pagès", de qui també diuen que té "facilitat adaptativa", la suficient per aguantar tants anys en càrrecs de confiança.
Diverses fonts consultades per Nació que han estat a Interior amb ell en diferents etapes destaquen aquesta lleialtat a la institució, al marge del Govern de torn. El defineixen com un home "amable, hàbil i determinat", amb les idees clares de cap a on s'ha d'anar i amb criteri, també si cal defensar el seu punt de vista davant del conseller que arriba. Professional i amb un coneixement profund de la seguretat pública, qui el coneix o ha treballat amb ell sap que és dels que "discuteix molt". Ha tingut la sort -hi ajuda el fet d'haver-se convertit en degà dels directius d'Interior- que els consellers que han anat desfilant pel Departament l'han escoltat, però sempre ha tingut clar el seu rol. De fet, diuen d'ell que és poc amant de conspirar entre bambolines, malgrat haver fet carrera en un terreny procliu a les intrigues.
El fet d'haver-se sabut mantenir en governs de tots els colors fa que també hi hagi persones que es preguntin si no s'ha hagut de "desdibuixar" massa per guanyar-se la confiança de cada conseller. Es pot veure també des d'una altra perspectiva: sempre s'ha posat a disposició dels governs que han arribat amb la prioritat d'oferir un bon servei públic. Si res no canvia, el Govern del dia 7 de gener aprovarà el seu cessament, tràmit administratiu necessari per poder accedir a la jubilació. Està tot parlat des del primer dia amb la consellera, Núria Parlon. El cert és que ja tenia al cap jubilar-se amb el conseller Joan Ignasi Elena, amb 65 anys, però va acabar allargant fins al final de la legislatura.
Nascut a Barcelona fa 67 anys, va entrar a la Generalitat el 1997, encara sota la presidència de Pujol i després d'haver fet de cap de la Policia Local a Barberà del Vallès i Sant Feliu de Llobregat. Abans dels 30 anys fa el salt a Girona, on s'estarà més d'una dècada al capdavant de la policia municipal, amb l'alcalde Quim Nadal. Ja aleshores destaca per unes idees "noves" en matèria de seguretat pública i no veu els Mossos amb reticències. Va entrar a Interior com a subdirector general de Coordinació de les Policies Locals. És una etapa intensa, en què s'està implementant un desplegament dels Mossos que no es vol fer d'esquena al món local. Ja no abandonaria el Departament. Només un parèntesi, entre 2011 i 2015, quan fa de gerent de Prevenció, Seguretat i Mobilitat a l'Ajuntament de Barcelona, amb Xavier Trias com a alcalde.
Culte, educat i discret, i al dia dels grans debats sobre seguretat arreu del món, en tot aquest temps ha sobreviscut a tots els presidents que hi ha hagut. Amb Pujol, primer, va coordinar les policies locals, però en l'última etapa, l'any 2000, va ser director d'un Servei Català de Trànsit que acabava de néixer. Li toca liderar un organisme nou, més modern que l'espanyol, amb un equip jove. Amb ell al capdavant, va culminar el traspàs de competències fruit del pacte del Majestic, punt d'inflexió als Mossos per convertir-se en policia integral de Catalunya. Delort va ocupar el càrrec fins a l'any 2003 i durant aquest temps impulsa els primers plans de seguretat viària, basats en l'experiència d'altres països d'Europa i que més endavant s'implementaran a l'Estat.
El pas endavant amb Tura i el xoc amb Saura
El nou Govern liderat per Pasqual Maragall no només no en va prescindir, sinó que el va situar en el rang més alt que ha ocupat mai. La consellera d'Interior, Montserrat Tura, el va convertir en secretari de Seguretat Pública. Tura, que no volia omplir la conselleria de càrrecs orgànics del PSC, va veure en Delort algú capaç de desenvolupar i implementar la concepció de la seguretat des d'un punt de vista integral, que la consellera compartia amb Maragall. És un moment especialment complex per la culminació del desplegament dels Mossos, amb una forta tensió pel nombre d'agents a disposició de la Generalitat i la pressió dels alcaldes que reclamaven més agilitat.
Va fer de secretari durant més de set anys, també amb José Montilla i a les ordres del conseller Joan Saura, d'ICV. Aquesta darrera etapa va ser més convulsa. Començava la crisi econòmica i creixia la pressió dels moviments socials cap a un conseller de l'esquerra alternativa. Les contradiccions al Departament estaven a l'ordre del dia. Tampoc hi va ajudar l'enemistat pública entre Delort i Joan Boada, secretari general d'Interior. Era l'època dels "tres Joans" i cadascú veia la mateixa realitat d'una manera diferent.
Més enllà del que pugui manifestar internament -diuen que és "clar" i "no fa la pilota als superiors"-, entrevistes posteriors a l'etapa del segon tripartit fan evident el malestar de Delort amb la direcció política de la conselleria. "Es va voler presentar la policia del país com una mena de caverna de malfactors i torturadors", deia a l'Avui. Sense mencionar el conseller ni el secretari general, també lamentava que es va "voler aparentar més que no pas fer el que calia" davant casos polèmics com la resposta dels Mossos a les protestes pel pla Bolonya o la regulació de l'ús d'armes policials com el kubotan. Les càmeres a les comissaries també van enrarir l'ambient.
Parèntesi a Barcelona i retorn en el moment més crític
Després d'uns mesos d'Artur Mas a la presidència, i amb el conseller Felip Puig a Interior, que Delort fa el salt a l'Ajuntament de Barcelona de la mà de Trias, on s'estarà quatre anys com a responsable de la Guàrdia Urbana. No deixa d'estar al cas de què es cou a la Generalitat. Se'n destaca la seva capacitat de "surfejar", perquè quan Trias deixa l'Ajuntament i arriba Ada Colau l'any 2015, pot tornar a Interior. Aterrava Carles Puigdemont, amb el conseller Jordi Jané, que coneixia Delort de l'etapa a Trànsit. Tornarà al Departament a les portes de l'etapa més convulsa dels darrers anys. "És una persona que té mentalitat d'estat", destaca una persona que hi ha treballat.
Altres veus que el coneixen destaquen d'ell la bona capacitat comunicadora: "Quan hi ha una emergència, en Joan s'explica bé i de manera serena, amb una imatge pausada però eficient". Amb els consellers Jané, primer, Joaquim Forn, després, i Miquel Sàmper, finalment, ocuparà les direccions generals de Protecció Civil, fins al 2018, i serà el director del 112, fins a l'any 2021. Viu de primera mà l'etapa de l'aplicació de l'article 155, però no l'afecta especialment. Estava al capdavant de Protecció Civil i la relació amb els representants del Ministeri d'Interior va ser "exquisida", sense cap mena d'intervenció.
Quan Pere Aragonès va arribar a la Generalitat va voler fer canvis, especialment a Interior. El conseller Ignasi Elena va destituir el totpoderós major Trapero i va fer canvis als Mossos, moviment que li va portar problemes interns. Qui va continuar va ser Joan Delort. De fet, és amb Elena que assumeix la direcció general de Bombers, en una etapa especialment complexa per la intensa sequera i el risc d'incendi, el cas del contracte amb Iturri o les demandes històriques del cos per renovar la flota de vehicles. Ja tenia la jubilació al cap des de feia temps, però amb l'arribada de Salvador Illa i Parlon van acordar fer un bon traspàs i allargar fins a final d'any. Podria seguir? Sí, però té ganes de descansar. Al gener, el degà d'Interior farà un pas al costat després de més de 20 anys com a alt càrrec.