Ahir no es va sentir un sol crit contra el govern de Madrid. Ningú no n'espera res. Del primer a l'últim del milió llarg de ciutadans que es van acostar al passeig de Gràcia sabien de sobres que tant se val Zapatero com Rajoy o els que els succeeixin en el futur. Per això, la manifestació no interpel·lava l'Estat, sinó els polítics propis. Ni més ni menys que els que desfilaven a la capçalera.
Un procés cap a la independència -i encara més cap a una Espanya federal o confederal- requereix un suport popular sòlid, com el d'ahir, però també una classe política valenta, decidida i de nivell. I justament això és el que es reclama des del carrer.
El cas és que, de moment, no la tenim. Però, ara que ens hem adonat que el poder real el tenen els mercats, també sabem que la demanda crea l'oferta. I que si no canvien d'actitud, si no plantegen una estratègia creïble, tots els que anaven al capdavant de la manifestació d'ahir seran substituïts. I la Història recordarà els líders que els hauran succeït.
ARA A PORTADA
Publicat el
10 de juliol de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
PSC, ERC, Comuns i CUP demanen que el Parlament rebutgi l'ampliació de la pena de mort a Israel
-
Política
Esther Niubó tornarà a la feina dimarts vinent després de dos mesos de baixa
-
Política
L'antiga seu d'ICV a Barcelona, propietat de la Caixa, busca comprador o llogater
-
Política
Junts pressiona el Govern pels obstacles al Registre Civil per catalanitzar-se el nom
-
Política
El TSJC amnistia l'exconsellera Natàlia Garriga per l'organització de l'1-O
-
Política
Ada Colau respon Oriol Junqueras: «No necessito que em beneeixi per ser diputada»