Escolta, polític

Política

ARA A PORTADA

Política Noves receptes d'independència: Gal·les i Escòcia recuperen l'optimisme Bernat Castanyer Colomer
Terra Protecció Civil manté l’alerta del pla Inuncat per tempestes intenses aquest diumenge ACN
Societat Onze ferits i carrers inundats: els efectes de les pluges al Baix Penedès i al Tarragonès Neus Climent / Agències
Successos Afectats per l’aiguat al càmping Arc de Berà: «El cotxe ja el puc llençar, veurem qui ho paga» ACN
Societat El Govern argumenta que no es va enviar l'ES-Alert perquè el nivell d’alerta «no estava justificat» Neus Climent / Agències

Redacció

Publicat el 10 de juliol de 2010 a les 21:59

Ahir no es va sentir un sol crit contra el govern de Madrid. Ningú no n'espera res. Del primer a l'últim del milió llarg de ciutadans que es van acostar al passeig de Gràcia sabien de sobres que tant se val Zapatero com Rajoy o els que els succeeixin en el futur. Per això, la manifestació no interpel·lava l'Estat, sinó els polítics propis. Ni més ni menys que els que desfilaven a la capçalera.

Un procés cap a la independència -i encara més cap a una Espanya federal o confederal- requereix un suport popular sòlid, com el d'ahir, però també una classe política valenta, decidida i de nivell. I justament això és el que es reclama des del carrer.

El cas és que, de moment, no la tenim. Però, ara que ens hem adonat que el poder real el tenen els mercats, també sabem que la demanda crea l'oferta. I que si no canvien d'actitud, si no plantegen una estratègia creïble, tots els que anaven al capdavant de la manifestació d'ahir seran substituïts. I la Història recordarà els líders que els hauran succeït.

Escull Nació com la teva font preferida de Google