Política

Escolta, polític

ARA A PORTADA

Parlon i Trapero es disculpen per la infiltració: «Ha estat una decisió operativa mal plantejada» Bernat Surroca Albet
Els sindicats, descontents amb les explicacions de Parlon i Trapero: «No és un error, és una decisió política» Gerard Mira
«Mai s'havia invertit tant en educació»: Illa no es mou davant la vaga de mestres Pep Martí i Vallverdú
Florentino continua submergit en el seu esperpent: les frases més destacades de l’entrevista amb Pedrerol Víctor Rodrigo
«Busquem la col·laboració, no la confrontació»: Illa es contraposa a Ayuso des de Silicon Valley Pep Martí i Vallverdú

Redacció

Publicat el 10 de juliol de 2010 a les 21:59

Ahir no es va sentir un sol crit contra el govern de Madrid. Ningú no n'espera res. Del primer a l'últim del milió llarg de ciutadans que es van acostar al passeig de Gràcia sabien de sobres que tant se val Zapatero com Rajoy o els que els succeeixin en el futur. Per això, la manifestació no interpel·lava l'Estat, sinó els polítics propis. Ni més ni menys que els que desfilaven a la capçalera.

Un procés cap a la independència -i encara més cap a una Espanya federal o confederal- requereix un suport popular sòlid, com el d'ahir, però també una classe política valenta, decidida i de nivell. I justament això és el que es reclama des del carrer.

El cas és que, de moment, no la tenim. Però, ara que ens hem adonat que el poder real el tenen els mercats, també sabem que la demanda crea l'oferta. I que si no canvien d'actitud, si no plantegen una estratègia creïble, tots els que anaven al capdavant de la manifestació d'ahir seran substituïts. I la Història recordarà els líders que els hauran succeït.

Escull Nació com la teva font preferida de Google