Ahir no es va sentir un sol crit contra el govern de Madrid. Ningú no n'espera res. Del primer a l'últim del milió llarg de ciutadans que es van acostar al passeig de Gràcia sabien de sobres que tant se val Zapatero com Rajoy o els que els succeeixin en el futur. Per això, la manifestació no interpel·lava l'Estat, sinó els polítics propis. Ni més ni menys que els que desfilaven a la capçalera.
Un procés cap a la independència -i encara més cap a una Espanya federal o confederal- requereix un suport popular sòlid, com el d'ahir, però també una classe política valenta, decidida i de nivell. I justament això és el que es reclama des del carrer.
El cas és que, de moment, no la tenim. Però, ara que ens hem adonat que el poder real el tenen els mercats, també sabem que la demanda crea l'oferta. I que si no canvien d'actitud, si no plantegen una estratègia creïble, tots els que anaven al capdavant de la manifestació d'ahir seran substituïts. I la Història recordarà els líders que els hauran succeït.
ARA A PORTADA
Publicat el
10 de juliol de 2010 a
les 21:59
Et pot interessar
-
Política
Sant Jordi també a Brussel·les amb intercanvi de llibres i roses
-
Política
La regularització i Jordi Pujol trenquen la treva política per Sant Jordi
-
Política
Tríptic del retorn de la xocolatada de Sant Jordi a Palau
-
Política
Rajoy ho nega tot davant el jutge de la Kitchen: «No he destruït papers i no sabia que em deien 'El barbes'»
-
Política
El viatge de Jordi Pujol
-
Política
Jordi Turull visita Jordi Pujol: «Això de dilluns no té nom pel seu estat»