Als comicis del 2015, unes ampolles de sidra es van quedar sense obrir a la seu de Ferraz. Quatre anys després, hi ha hagut brindis amb cava a la seu del PSOE. "Hi ha derrotes parlamentàries que són victòries socials", va assegurar Pedro Sánchez el dia en què va prémer el botó electoral. I la realitat de les urnes li ha donat la raó. El líder del PSOE ha complert la seva gran assignatura pendent: guanyar unes eleccions i trencar el malefici d'onze anys sense un triomf dels socialistes, que s'han imposat a totes les autonomies menys a Catalunya i a Euskadi. Aquest 28-A, Espanya s'ha entregat a l'au fènix de Ferraz, guanyador indiscutible amb 123 diputats, i ha donat un cop de porta a les tres dretes, que han fracassat en l'intent d'assalt a la Moncloa.
Es dona per fet que el ball de negociacions, però, no es mourà seriosament fins passades les eleccions municipals, europees i autonòmiques del 26 de maig. L'entorn del president prefereix una aliança d'esquerres. També la militància, que en plena celebració a Ferraz ha parlat clar: "Amb Rivera, no". "Ha quedat clar", ha respost Sánchez, que no ha tancat la porta a cap de les opcions malgrat que sí que ha deixat entreveure que la seva aposta és un govern d'esquerres. Però el posicionament no és unànime dins del partit i els poders econòmics ja fa setmanes que han encimbellat l'aliança de PSOE i Cs per garantir l'estabilitat i és previsible que pressionin en aquest sentit.
Sigui com sigui, la de Sánchez és més que una resistència. Només ell pot ser president perquè el PP s'ha quedat pràcticament amb la meitat de la representació que tenen els socialistes. Queda clar que plantejar una dicotomia entre el PSOE o la dreta ha donat rèdits a Pedro Sánchez, que si una cosa ha demostrat és un gran olfacte per detectar oportunitats. Un cop més, el vot útil i el vot de la por, combinats amb un lideratge que ha cotitzat a l'alça, ha fet saltar pels aires les pretensions de PP, Ciutadans i Vox de formar un tripartit.
En tan sols deu mesos de govern des de que va prosperar la moció de censura, Sánchez ha portat de nou els socialistes a la victòria -no guanyaven des de l'any 2008 amb José Luis Rodríguez Zapatero- i els ha fet créixer 38 diputats i passar pàgina als pitjors resultats electorals de la història del partit, encaixats l'any 2016. Tret de Catalunya, on ha guanyat ERC, Euskadi, on s'ha imposat el PNB, i Navarra, on s'ha imposat Navarra Suma, el PSOE ha estat la primera força en totes les comunitats autònomes. Fins i tot en grans feus del PP com Galícia, Múrcia i Castella i Lleó. Els bons resultats dels socialistes tant a Catalunya com a Andalusia han contribuït a apuntalar la victòria del PSOE.
Pedro Sánchez, celebrant la victòria amb el se equip a Ferraz Foto: ACN
Crisi a Génova i Rivera, atrapat
La cara oposada, la de la seu del carrer Génova. Nou mesos després d'haver-se fet amb el control del partit amb la caiguda de Rajoy de la Moncloa, Pablo Casado queda fortament tocat i els fantasmes d'un nou congrés ja planen sobre els populars. La teoria que la divisió de la dreta passaria factura s'ha fet certa. José María Aznar la va olorar a les portes de les eleccions quan va demanar concentrar el vot en el PP. La queixalada de Santiago Abascal ha estat una estocada de la qual els populars trigaran en recompondre's.
A costa de la caiguda del PP s'alimenta també Ciutadans, que des del punt de vista d'eficiència electoral ha encertat amb el gir a la dreta protagonitzat per Albert Rivera. El líder del partit taronja és ara, però, presoner de les seves paraules: va dir que en cap cas pactaria amb Sánchez i ara es troba amb la paradoxa de poder entrar numèricament en la majoria per governar. Rivera ja va exhibir volatilitat de la seva paraula quan l'any 2016 va votar a favor de la investidura de Rajoy després d'haver negat per activa i per passiva que no ho faria. Aquesta nit, però, s'ha situat ja directament en l'oposició. Dins de la pugna en el bloc de la dreta, té ara el PP a tocar.
De témer el sorpasso de Podem a líder indiscutible de l'esquerra
La preocupació s'ha instal·lat també sobre Podem. No és, numèricament, el soci més fort amb qui Pedro Sánchez pot comptar. Amb 42 representants, Pablo Iglesias ha perdut 29 representants i ha passat a ser quarta força al Congrés. El seu pitjor temor és que el PSOE acabi apostant per l'aliança amb Cs. En tot cas, el partit lila havia interioritzat uns resultats que podrien haver estat pitjors i aspiren a entrar en la geometria de pactes si Sánchez decideix mirar cap a l'esquerra.
La sensació a Ferraz l'any 2015 va ser agredolça: no hi havia hagut sorpasso de Podem, però el PSOE encaixava el pitjor resultat de la seva història amb 90 diputats que, en la repetició electoral, es van desplomar a 85. Quatre anys després, s'ha girat la truita. Sánchez ha consolidat el seu lideratge de portes endins i de portes enfora. Les mateixes quatre parets que l'han vist aquest diumenge com a guanyador de les eleccions, són les mateixes que quatre anys enrere recollien la taca dels pitjors resultats al seu expedient. Les mateixes també que el van veure defenestrat pel seu propi partit l'1 d'octubre del 2016 per negar-se a permetre la investidura de Mariano Rajoy i que el van veure ressorgir de les cendres polítiques set mesos després quan, contra pronòstic, es va imposar a Susana Díaz en les primàries.
Ella, la dirigent andalusa a qui sí que la dreta va desallotjar de San Telmo, va assenyalar el seu dia Sánchez com a un "perdedor" que carregava sobre les seves espatlles els pitjors resultats electorals del partit. Ara, Sánchez ha aconseguit allò que hagués volgut Díaz i onejar aquella dita que diu que, qui riu últim, riu millor.
