Acord sobre el traçat de la línia de molt alta tensió, però encara s'estan tancant serrells pel que fa al finançament de l'obra. Sobre la taula hi ha diverses opcions. La primera opció és que cadascun dels dos estats es faci càrrec del cost del soterrament de la línia al seu costat de la frontera, tot i que fonts de La Moncloa apunten que aquest és un tema sotmès a debat. El tram francès a soterrar és més ampli i per tant més costós que no pas el del cantó català, i l'executiu espanyol podria avenir-se a sufragar fins al 50% del cost total de l'obra.
El document que signaran Zapatero i Fillon no incorpora cap data d'entrada en funcionament de la interconnexió, tot i que l'executiu espanyol treballa per tancar un acord amb França que, més enllà del document, estableixi que la infraestructura estarà enllestida el 2011, tot i que les mateixes fonts admeten que l'horitzó se situa al juliol del 2012.
A més, La Moncloa vol que la societat que s'encarregarà de la comercialització de la interconnexió, formada pels dos estats i amb possibilitat d'entrada per a empreses privades, es constitueixi a la tardor d'aquest mateix any 2008, a molt estirar, al mes d'octubre.
Polèmica línia
Malgrat l'acord, la MAT continua aixecant polèmica i dubtes al territori i entre els experts. Dubtes com els del Col·legi d'Enginyers, que no té clara la viabilitat del projecte i qüestiona si es tracta d'un acord merament polític.
A més, el soterrament de l'últim tram de la línia aixeca susceptibilitats en la resta del traçat. Els alcaldes dels municipis afectats s'han reunit amb el conseller d'Economia, Antoni Castells, que s'ha compromès a estudiar si aquesta mesura és possible en altres punts del territori. Els alcaldes ja han advertit que si es demostra que és possible soterrar més trams, demanaran compensacions per als muncipis on la línia ja està en procés d'execució.
La interconnexió del TGV
L'acord sobre la interconnexió se situa a l'epicentre de la cimera hispanofrancesa, però no serà ni de lluny l'únic punt de l'ordre del dia. Els dos executius han obert quatre línies de treball sobre la interconnexió del TGV i provaran de signar també un acord per a la constitució de l'empresa que haurà de gestionar els serveis internacionals del TGV, tal com funciona entre França, Bèlgica i Holanda, on el TGV opera amb la xarxa Thalys.
De fet, l'executiu espanyol plantejarà un impuls a les interconnexions de tot tipus. A més de l'energètica i de ferrocarril, el govern de Zapatero té especial interès a impulsar les connexions per carretera i les anomenades autopistes del mar, tant al vessant meditarrani com l'atlàntic. En aquest camp, està previst que el secretari d'Estat de Planificació i Relacions Institucionals, Víctor Morlán, i els responsables de ferrocarril dels dos estats signin documents conjunts d'impuls de les connexions.
Fillon també explicarà a Zapatero els objectius que seguirà França a partir de dimarts, quan assoleixi la presidència europea.
A la cimera també hi assistirà el president de la Generalitat, José Montilla, i els seus homòlegs d'Aragó i Navarra, i per part francesa, a més de Fillon i representants de l'executiu de l'Elisi, també hi seran els presidents de les regions del Migdia-Pirineus, el Llenguadoc i l'Aquitània.
El document que signaran Zapatero i Fillon no incorpora cap data d'entrada en funcionament de la interconnexió, tot i que l'executiu espanyol treballa per tancar un acord amb França que, més enllà del document, estableixi que la infraestructura estarà enllestida el 2011, tot i que les mateixes fonts admeten que l'horitzó se situa al juliol del 2012.
A més, La Moncloa vol que la societat que s'encarregarà de la comercialització de la interconnexió, formada pels dos estats i amb possibilitat d'entrada per a empreses privades, es constitueixi a la tardor d'aquest mateix any 2008, a molt estirar, al mes d'octubre.
Polèmica línia
Malgrat l'acord, la MAT continua aixecant polèmica i dubtes al territori i entre els experts. Dubtes com els del Col·legi d'Enginyers, que no té clara la viabilitat del projecte i qüestiona si es tracta d'un acord merament polític.
A més, el soterrament de l'últim tram de la línia aixeca susceptibilitats en la resta del traçat. Els alcaldes dels municipis afectats s'han reunit amb el conseller d'Economia, Antoni Castells, que s'ha compromès a estudiar si aquesta mesura és possible en altres punts del territori. Els alcaldes ja han advertit que si es demostra que és possible soterrar més trams, demanaran compensacions per als muncipis on la línia ja està en procés d'execució.
La interconnexió del TGV
L'acord sobre la interconnexió se situa a l'epicentre de la cimera hispanofrancesa, però no serà ni de lluny l'únic punt de l'ordre del dia. Els dos executius han obert quatre línies de treball sobre la interconnexió del TGV i provaran de signar també un acord per a la constitució de l'empresa que haurà de gestionar els serveis internacionals del TGV, tal com funciona entre França, Bèlgica i Holanda, on el TGV opera amb la xarxa Thalys.
De fet, l'executiu espanyol plantejarà un impuls a les interconnexions de tot tipus. A més de l'energètica i de ferrocarril, el govern de Zapatero té especial interès a impulsar les connexions per carretera i les anomenades autopistes del mar, tant al vessant meditarrani com l'atlàntic. En aquest camp, està previst que el secretari d'Estat de Planificació i Relacions Institucionals, Víctor Morlán, i els responsables de ferrocarril dels dos estats signin documents conjunts d'impuls de les connexions.
Fillon també explicarà a Zapatero els objectius que seguirà França a partir de dimarts, quan assoleixi la presidència europea.
A la cimera també hi assistirà el president de la Generalitat, José Montilla, i els seus homòlegs d'Aragó i Navarra, i per part francesa, a més de Fillon i representants de l'executiu de l'Elisi, també hi seran els presidents de les regions del Migdia-Pirineus, el Llenguadoc i l'Aquitània.
