El govern espanyol no ha demanat ara per ara formalment cap informe al Consell de la Unió Europea (UE) sobre l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec. Així ho apunten fonts europees a l'ACN, que sí indiquen que hi ha intercanvis informals entre l'executiu espanyol i els serveis jurídics de la institució sobre la proposta. Sense la petició formal del govern espanyol, asseguren les mateixes fonts, els serveis del Consell no emetran cap informe sobre la legalitat de l'oficialitat de les tres llengües, un requisit que han posat alguns països per poder tornar a abordar en profunditat la proposta en les reunions de ministres. Fonts diplomàtiques afirmen estar esperant aquest informe d'avaluació de la legalitat per veure el futur de la iniciativa.
[noticiadiari]2/270121[/noticiadiari]
Fonts diplomàtiques asseguren que és el govern espanyol qui s'ha de moure ara per respondre els dubtes legals, polítics i econòmics expressats pels socis comunitaris i afirmen que només si hi ha els informes demanats per la majoria d'estats la qüestió es podrà tornar a abordar en profunditat. Sense aquest informe jurídic, remarquen, difícilment avançarà.
En l'origen de la demanda de l'informe hi ha divergències entre el govern espanyol i els serveis del Consell de la UE sobre la legalitat d'incloure les tres llengües al règim lingüístic de la UE. Tal com ha defensat en el memoràndum enviat als socis comunitaris en els darrers dies, l'executiu espanyol defensa que és legal, mentre els serveis del Consell plantegen dubtes jurídics, als quals s'acullen alguns països per mantenir-se ara per ara reticents a la proposta. Segons apunten fonts europees, és per aquest motiu que el govern espanyol està mantenint intercanvis informals amb els serveis del Consell per aclarir els dubtes jurídics.
En la roda de premsa posterior a la reunió, la ministra d'Exteriors i UE de Bèlgica, Hadja Lahbib, s'ha limitat a dir que "pren nota" dels arguments expressats pel govern espanyol en la reunió d'aquest dimarts, després que el punt sobre l'oficialitat de les tres llengües s'hagi limitat a una exposició de l'executiu espanyol d'arguments per al reconeixement de l'oficialitat del català, l'eusquera i el gallec. "Veurem què passa", ha dit la ministra belga preguntada sobre el futur de la proposta.
Després de la reunió dels 27 també ha fet una valoració la consellera d'Acció Exterior, Meritxell Serret, que està a sobre del tema des de l'inici. En aquest sentit, ha demanat la "màxima ambició" al govern espanyol per aconseguir la votació dels membres. Sobre el fet que el govern espanyol hagi presentat avui un memoràndum a la reunió, ha apuntat que es "podria haver fet abans", però ha celebrat la mesura perquè ajuda a fer "més sòlida" la proposta i a aconseguir "la màxima confiança de tots els estats membres". Per últim, ha exigit al govern espanyol "el màxim desplegament de tota la capacitat que té" per convèncer els estats membres de la UE.
Espanya no ha demanat formalment a Europa cap informe jurídic sobre l'oficialitat del català
Política
Fonts diplomàtiques descarten que la proposta, encallada tot i ser un compromís del PSOE per la constitució del Congrés, avanci sense el document jurídic
- José Luis Albares, en roda de premsa. -
- ACN
ARA A PORTADA
-
Societat La vaga de docents dona el tret de sortida a un nou curs sense normalitat Marc Orts i Cussó
-
Societat L'informe PISA certifica el declivi educatiu a Espanya amb els pitjors resultats de la història Gerard Mira
-
Societat «És un dia molt especial»: les escoles de Vic comencen el curs escolar amb normalitat tot i la vaga educativa Irene Giménez Vinyet | Agències
-
Publicat el
19 de març de 2024 a
les 16:35
Et pot interessar
-
Política
Plataforma suspèn el primer any del Pacte Nacional per la Llengua
-
Política
La condició de Junts per avalar el nou finançament: tenir la clau de la caixa
-
Política
El Govern posa en marxa els pressupostos del 2027 a l'espera d'incorporar el nou finançament
-
Política
Garrotades al Fossar
-
Política L’advocat de Begoña Gómez demana ajornar l’audiència preliminar de dimarts
-
Política
Illa inicia l’Any Tarradellas vindicant el seu llegat: «Sabia que Catalunya només podia avançar unida»
