L’executiu espanyol ha fet, finalment, el pas de demanar ajuda financera o, més ben dit, ha cedit a les pressions dels socis europeus, que veuen amb més claredat que els governants espanyols què cal fer amb el sector financer espanyol.
De Guindos ho ha presentat com “un préstec amb molt bones condicions”, ha insistit que no es tracta de cap rescat i sobretot, ha volgut deixar ben clar que en cap cas serem els ciutadans els que pagarem la factura. Clar que venint d’un govern que fa quatre dies deia que no calia rescat per als bancs potser ja podem anar preparant-nos per a una pujada de l’IVA o qualsevol mesura semblant que afecti directament les butxaques dels contribuents.
El cas és que a banda de garantir que no ho acabarem pagant entre tots, el ministre d’Economia no ha cregut convenient aprofitar l’anunci de l’eufemísticament anomenat “ajut financer” per assumir que alguna cosa no funciona en l’economia espanyola. Després d’assegurar que l’informe de l’FMI és molt positiu perquè demostraria que el 70% de la banca és prou sòlida –que és com punxar una roda del cotxe i alegrar-se que el 75% de rodes estan perfectament inflades-, de Guindos simplement considera que se’ls ha concedit un préstec i poca cosa més. ¿Que tal si assumeixen d’alguna vegada que hi ha hagut errors i que hi ha hagut responsables? N’hi hauria prou que aparegués Mariano Rajoy, a qui no se’l va veure ahir, i ho digués alt i clar: “España no va bien”.
