Al llarg del 2017, bona part de les reunions més rellevants de la cúpula del procés se celebraven a porta tancada i amb els mòbils fora de la sala. Les sospites d'espionatge per part de l'Estat eren sòlides i, a tenor de les revelacions dels últims anys, encertades. La tecnologia era una de les obsessions de l'estat major -un dels integrants era expert en telecomunicacions i vetllava perquè fossin segures-, i existia la certesa que hi havia informació que era millor no compartir si els telèfons estaven a prop. Carles Puigdemont, de fet, va marxar cap a Bèlgica amb més pressa de la que preveia quan, en una reunió clau a casa seva l'octubre del 2017, va constatar que hi havia terminals a la vora.
Les prevencions, en tot cas, estaven justificades. S'ha acabat de confirmar aquest dilluns, quan El Món a RAC1 ha avançat que el mòbil d'Artur Mas va ser intervingut amb Pegasus -software d'arrel israeliana que només podien comprar els estats- l'any 2015. En concret, el telèfon va ser atacat per primera vegada el 14 de juliol d'aquell any, coincidint amb la posada en marxa de la candidatura de Junts pel Sí. Arribar a aquella entesa va ser una cursa d'obstacles -les reticències d'Oriol Junqueras, covades des del 9-N, havien lesionat la relació amb Mas-, però suposava un canvi de rasant. CDC i ERC anirien junts a les eleccions amb Raül Romeva al capdavant, i aspiraven a la majoria absoluta.
Van fer curt -62 escons, amb deu representants imprescindibles de la CUP per bastir una majoria independentista que no seria gens estable al llarg de la legislatura del referèndum- i el líder de Convergència, arran del veto dels anticapitalistes, va renunciar a continuar com a president i va ungir Puigdemont com a successor. Malgrat això, Mas va continuar tenint incidència en el procés, la qual cosa afegeix gravetat a l'espionatge a través de Pegasus. Quan els consellers del PDECat -partit hereu de CDC- van començar a mostrar dubtes sobre el referèndum i es va obrir pas la crisi de Govern definitiva, l'expresident va ser fonamental per fer la criba i triar-ne els relleus.
Puigdemont, tècnicament, no va ser investigat amb cap software intrusiu, però sí que va ser monitorat per les forces i cossos de seguretat de l'Estat. Són coneguts episodis com el del túnel de les comarques gironines en el qual va maniobrar per despistar l'helicòpter policial que el perseguia, que va optar per seguir el vehicle on viatjava el mòbil de l'expresident i no pas el cotxe en el qual es desplaçava per anar a votar a Cornellà de Terri. Sí que es va acreditar, en tot cas, que el telèfon de Josep Lluís Alay, director de l'oficina de Puigdemont des que ja no és a Palau, va ser intervingut el 2019 amb el programari espia. Ho van reconèixer els Mossos d'Esquadra en un informe.
Amb Sánchez a la Moncloa
Que l'espionatge al mòbil d'Alay fos en aquest any indica que ja es va produir amb Pedro Sánchez a la Moncloa. La intervenció a Mas només es podia produir amb la connivència -ho ha recalcat ell mateix en la compareixença d'aquest dilluns- de Mariano Rajoy com a president espanyol, i també amb el coneixement de Soraya Sáenz de Santamaría, vicepresidenta i encarregada del CNI. Tots dos han negat qualsevol coneixement dels fets -l'exvicepresidenta ho ha fet hores abans de la compareixença de l'expresident de la Generalitat-, i formaran part de la querella de Mas. S'ha volgut esperar a presentar-la fins a tenir acreditat que li havien intervingut el telèfon quan era a Palau.
També Quim Torra tenia despatx a Palau quan se'l va espiar amb Pegasus. El cas va aterrar -de la mà, també, de Josep Costa- al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) el mes de febrer. És la primera vegada que la justícia europea té sobre la taula l'espionatge als dirigents independentistes, que també va afectar l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium Cultural. L'entitat que ara presideix Xavier Antich va portar l'anomenat Catalangate als tribunals. La intervenció als mòbils de dirigents del procés va acabar costant-li el càrrec a Paz Esteban, directora del CNI nomenada per Sánchez que va succeir Félix Sanz Roldán, plenipotenciari en l'etapa del PP a la Moncloa.
La tríada de presidents espiats per l'Estat es completa amb Pere Aragonès, per bé que en el seu cas la infecció va arribar quan era vicepresident i conseller d'Economia. A nivell judicial, la principal novetat dels últims mesos es va produir a principis de març, quan l'Audiència de Barcelona va imputar tres directius d'NSO Group, l'empresa que va desenvolupar Pegasus. A nivell polític, això sí, les responsabilitats per normalitzar l'espionatge a presidents de la Generalitat no han tingut conseqüències: Sánchez ha preservat els ministres de Defensa i d'Interior, i ningú ha imputat els responsables del govern de Rajoy. Canviarà amb la querella de Mas? És l'última bala per aconseguir-ho.
