El Congrés dels Diputats ha aprovat per 184 vots a favor, 142 en contra i una abstenció la reforma del Codi Penal que introdueix la presó permanent revisable i inclou també noves mesures contra la corrupció, com una ampliació de delicte de finançament il·legal dels partits i l'obligació dels condemnats per aquest tipus de delictes de retornar els diners que han obtingut per poder sortir de la presó. El text ha comptat només amb el suport del PP i -tret de l'abstenció del Foro Asturias- l'oposició de la resta de grups, que hi veuen aspectes inconstitucionals i consideren que és una llei "injusta" que vulnera drets i no protegeix els ciutadans. Una cop aprovada al Congrés, la norma passa ara al Senat.

El text ha arribat al Ple del Congrés un any i mig després que la presentés al Consell de Ministres l'exministre de Justícia Alberto Ruíz Gallardón. En aquest termini ha superat el debat en comissió només amb l'aval del PP, l'únic que dona suport també a una de les mesures més polèmiques que conté: la revisió de la pena permanent revisable quan es compleixin entre 25 i 35 anys de condemna, fet que segons l'oposició suposa que es poden aplicar penes de cadena perpètua a l'Estat.

Segons el govern espanyol només es podrà aplicar en els casos d'assassinats greus com magnicidis (assassinat del rei, el seu hereu, caps d'Estat estrangers), mort de menors de 16 anys, violació i assassinat, els que es cometin des d'organitzacions terroristes o criminals, així com crims de lesa humanitat.

Finançament il·legal dels partits

La Llei inclou un paquet de mesures contra la corrupció com denegar la llibertat condicional als corruptes que no tornin els diners sostrets a les arques públiques. A més, endureix les penes i eleva els terminis de prescripció dels delictes, a més de tipificar el delicte de finançament il·legal dels partits.

Les mesures contra la corrupció també passen per una ampliació de les facultats dels jutges per ordenar la intervenció de béns dels condemnats procedents d'altres activitats delictives sempre que existeixin indicis de procedència il·lícita, una modificació pensada per a aquells casos en que es detecti una desproporció del patrimoni respecte als seus ingressos declarats. 

Malgrat tot, l'oposició han criticat la feblesa del text en aspectes com el finançament il·legal dels partits perquè només preveu multes per a les donacions de més de 500.000 euros i ha lamentat que el nou Codi mantingui el tipus de delicte fiscal en 120.000 euros i no rebaixi la quantitat a 50.000. 

Crítiques de tota l'oposició

El text ha estat durament criticat per tots els grups de l'oposició, que han apuntat a la suposada inconstitucionalitat d'alguns dels seus punts -com la presó permanent- i han posat de manifest que consideren que es tracta d'una norma injusta que restringeix de manera injustificada els drets dels ciutadans. 

La diputada de CiU, Montserrat Surroca, ha afirmat que la seva formació rebutja de manera "contundent" la presó permanent i ha denunciat la manca de consens i els escassos terminis de què han disposat els grups per estudiar les esmenes que ha presentat el PP. Segons Surroca, la reforma va en contra del model de Justícia penal. 

El portaveu adjunt d'ERC, Joan Tardà, ha assegurat que amb aquesta reforma la Justícia "no és igual per a tothom" perquè estableix penes de presó "per als pobres" i els delictes convencionals mentre que permet que casos com el de Bárcenas, Matas, Botín o Undargarín quedin resumits en dies de presó. Segons Tardà, el govern spanyol "és només Charlie dels Pirineus en amunt", però no cap avall, perquè segueix penalitzant les injúries a la Corona i la crema de banderes.

Els socialistes també han rebutjat la reforma perquè consideren que amb aquest "augment generalitzat de les penes" i la "duresa desproporcionada" que incorpora no milloraran la seguretat a l'Estat. El portaveu en Justícia, Julio Villarubia, ha afirmat que el PP "vol resoldre amb repressió el que no és capaç de resoldre amb prevenció".