Uns Jocs Olímpics impliquen la major concentració de periodistes del món, no hi ha cap centre d'interès informatiu que sigui capaç d'atraure l'atenció de tants mitjans de comunicació de forma simultània. És per aquesta raó que les amenaces contra un esportista olímpic com Àlex Fàbregas han circulat amb fluïdesa per les redaccions de mitjans que no acostumen a cobrir el conflicte entre Catalunya i Espanya. Per això ho han pogut llegir als Estats Units (CBS Sports), al Brasil (Globo esporte), al Regne Unit (The Guardian) o a Cuba (Cubadebate), entre d'altres mitjans i països.

A Catalunya, com és obvi, la qüestió ha generat un debat intens que tard o d'hora havia d'arribar. Dues adscripcions nacionals en competència xoquen amb més rotunditat en l'àmbit simbòlic, i els Jocs Olímpics és on els himnes i les banderes busquen victòries i adhesió. Així que els mitjans catalans, uns més arrossegats que d'altres, han hagut de donar espai a l'onada d'agressivitat "cega i amb ràbia" que descrivia Matt Norlander per al públic nord-americà.

Una sola excepció. Els diaris espanyols van amplificar intensament les paraules inicials de Fàbregas -provocant l'allau posterior- per a, tot seguit, callar en sec. Ni un sol editorial ni cap article d'opinió. En total, només un breu -assèptic- a Europa Press, l'última pregunta -tant o més assèptica- en una entrevista curta a l'entrenador -El País- i un altre breu a l'As amb prop de mil comentaris insultants a sota*. Així que, pel que fa a Catalunya, aquests dies hem comprovat que no hi ha periodistes espanyols. Només espanyols periodistes.


*Recerca exhaustiva feta per un amable lector: @PasqualRequena, gràcies.