Les arestes eren conegudes abans de la tardor del 2017 i no s'han llimat en tots aquests mesos. Al contrari, la competència electoral ha deixat la ferida encara més tendra. La confrontació de JxCat i ERC a espanyoles, europees i municipals ha fet emergir la difícil convivència entre sigles, maquillada en el passat des del Govern quan les topades al Parlament es feien evidents. Junqueras i Puigdemont continuen mantenint el mateix objectiu -la construcció de la República catalana- però difereixen en la manera d'arribar-hi, fins al punt que es posa en qüestió que el camí el facin de bracet. ERC es perfila com a favorita a les enquestes i aspira a agrupar el sobiranisme al seu voltant -sabedor que té fronteres de vot més poroses- mentre JxCat intenta patrimonialitzar el discurs de la unitat, a la vegada que es presenta com a força hereva de l'1 d'octubre, tot i repetir que el referèndum és una obra col·lectiva.
[blockquote]La confrontació de JxCat i ERC a espanyoles, europees i municipals ha fet emergir la difícil convivència entre sigles[/blockquote]
Les enquestes no semblen afavorir la candidatura de Sànchez com sí que empenyen els republicans. En els dies previs al 21-D, va succeir el mateix i JxCat va acabar imposant-se, per l'efecte Puigdemont i la mala campanya d'ERC, amb massa cops de timó. Ara els discursos dissonants apareixen a l'espai neoconvergent mentre Puigdemont ha mesurat el protagonisme en la primera setmana de mítings, dosificat des de Waterloo. L'expresident ha reaparegut per denunciar l'episodi lamentable de Coripe, un poble de Sevilla, en el qual han afusellat i cremat un ninot que imitava la seva figura. La denúncia dels fets, propagada i repetida pels principals dirigents de JxCat a les xarxes socials, s'ha empeltat de connotació electoral per les referències explícites al PSOE, partit de l'alcalde de la població.
VÍDEO Així han entrat per pantalla en directe @junqueras i @raulromeva a míting d'@Esquerra_ERC a Cambrils https://t.co/E6G6eUKiOI #28A pic.twitter.com/ubDaVvT3Ab
— NacióPolítica (@naciopolitica) 21 de abril de 2019
Mentrestant, el missatge de Sànchez des de la presó no és el que verbalitza Puigdemont en videoconferències i tuits. El candidat va recalcar aquest diumenge des de Soto del Real que JxCat ha d'impedir un escenari amb govern de l'extrema dreta i, alhora, ser exigent amb el PSOE sense "quedar atrapats" en la data d'un nou referèndum. Junqueras entona un enunciat semblant: cap línia vermella que permeti una Moncloa condicionada per la ultradreta i més força a l'aposta independentista. Junqueras, com Sànchez, no vol sentir a parlar que ha "renunciat" als seus objectius. I, per combatre els crítics, tots dos recalquen la seva convicció des de Soto del Real. La presó no ha estovat el compromís republicà, sostenen. "Mai, ni els que estem a la presó ni els que estan a l'exili, ens rendirem", afirmava Raül Romeva en el míting d'ERC a Cambrils per consolidar l'argument de la determinació. "No renunciarem mai a l'1-O", afegia Josep Rull des de Reus.
🎥 @jordialapreso a l'@agenciaacn: "El dia #28A necessitem una gran mobilització perquè ens juguem una gran força per defensar el referèndum o caure en el risc d'un nou 155. El 28A el debat és: #1Oct, autodeterminació i referèndum, o 155, repressió i judicialització"#FemHoJunts pic.twitter.com/GUQF9dOYUf
— Junts per Catalunya 🎗 (@JuntsXCat) 21 de abril de 2019
L'independentisme, protagonista als debats televisius sense ser-hi
La campanya ha canviat amb els presos i pot virar amb el debat televisiu d'aquest dilluns a TVE, el primer dels dos duels consecutius entre els candidats estatals. Les cites, concretades després d'un serial en què ha intervingut la Junta Electoral, girarà entorn de l'independentisme i l'extrema dreta, protagonistes que no hi tindran veu. El combat dialèctic reflectirà atacs del binomi format per Pablo Casado i Albert Rivera a Pedro Sánchez, amb Pablo Iglesias com a únic timoner del relat conciliador amb Catalunya.
Pedro Sánchez, en el míting d'aquest cap de setmana a Alacant Foto: Flickr PSOE
La carpeta catalana ha estat l'arma més utilitzada per PP i Ciutadans -cada dia més propers a les tesis de Vox-, que s'han esforçat a presentar el líder del PSOE com el candidat desitjat per les forces independentistes. L'estratègia, carregada de missatges simplistes que han empobrit la campanya, no sembla haver obtingut fins ara el resultat esperat si les enquestes serveixen de termòmetre. El tripartit de dretes no suma en els baròmetres i la victòria dels socialistes no està en discussió. Altra cosa serà si suma un front d'esquerres i amb qui podrà -o voldrà- governar Ferraz. Les forces sobiranistes reclamen suports per evitar la suma del PSOE amb Ciutadans, una aliança desitjada pel Madrid del poder.
[blockquote]Qui més hi té a perdre en els debats és Pedro Sánchez. Fins a l'equador de la campanya ha cultivat la figura de presidenciable, una etiqueta que no ha patit erosió[/blockquote]
Qui més hi té a perdre en els debats és Pedro Sánchez. Fins a l'equador de la campanya ha cultivat la figura de presidenciable, destinatari dels atacs de la dreta, una etiqueta que no ha patit erosió. Per això, la Moncloa ha intentat evitar una successió de duels televisats. Atesa la nova situació, Sánchez haurà de desempallegar-se de l'escomesa de Casado i Rivera, que li exigiran una renúncia a utilitzar els vots independentistes per a la investidura i li reclamaran contundència per negar l'indult als presos. El líder del PSOE, que ha amagat la qüestió territorial en el programa electoral i no ha concretat solucions en campanya més enllà de reforçar l'autogovern català, no tindrà la imatge del trident de dretes al davant, però farà evident les complicitats de PP i Ciutadans amb Vox.
El candidat socialista té poc marge de maniobra però una veritat al sarró: la inflamació que busquen PP i Ciutadans en el debat de la identitat no aporta cap solució. En això trobarà la complicitat d'Iglesias, que s'ha fet fonedís en la campanya catalana i ha confiat els missatges en Jaume Asens, que sembla haver recuperat els mals pronòstics dels sondejos. Sánchez sap que Casado i Rivera no trepitgen terreny segur. El trajecte cap a l'aznarisme del cap de cartell del PP -amb l'aportació en dual de Cayetana Álvarez de Toledo a Catalunya- no compta amb el somriure unànime del partit mentre que a Ciutadans han hagut de recórrer a Inés Arrimadas i les seves perfomances per sostenir un Rivera desdibuixat. El líder taronja ja no conjuga amb la paraula regeneració. Va sostenir Mariano Rajoy i ha deixat el pastís de centre al PSOE, que es frega les mans i fa càlculs. Sánchez s'enfronta a tots mentre l'independentisme rivalitza. Arriba l'esprint final.
