El missatge podria ser clar. S'ha acabat parlar de ports i aeroports, del poder de la logística, de la famosa indústria auxiliar catalana, de la lliure circulació de capitals i persones, i de la potent maquinària política administrativa, més administrativa que no pas política, que representa la Unió Europea.

Ara el discurs podria ser la dicotomia democràcia enfront l'alliberament del poble. Ramon Tremosa i Balcells marcat per Vladimir Ilitx Ulianov. Lenin, l'home que reposava embalsamat a la plaça Roja de Moscou ressuscita enardit amb la imprescindible retòrica de campanya: "La paraula democràcia no és més que una tapadora amb què es vol impedir al poble revolucionari que s'aixequi i emprengui lliure, intrèpidament i pel seu compte, l'edificació de la nova societat".

Sang i fetge. "O matem nosaltres o ens maten ells", que pronunciava Frederica Montseny a la disbauxa desenfrenada del populatxo dels incipients anys 30 del segle passat. Lluny de l'asserenada visió acadèmica de Tremosa de les oportunitats de la Unió, del full de ruta més adreçat a treballar com a grup de pressió de Catalunya que no pas a fer política, els cadells del vell marxisme recuperen Lenin per descriure l'entramat europeu. Lenin pensaria que Europa no és res més que "una conflagració burgesa,imperialista i dinàstica, una lluita pels mercats i una rapinya dels països estrangers".

Posats a imaginar, imagino Tremosa sobrevivint com un eficaç tècnic del Soviet Suprem, observant amb silenci monacal com els apassionats entonen "Visca la llibertat i el poble!" mentre socialitzen els bancs, les fàbriques de cotxes i les autopistes.

La sorpresa seria que els "burgesos" ja els hi haurien fet el gruix de la feina gràcies a l'omnipresent crisi. Ja ho deia Pessoa, la diferència entre comunistes i jesuïtes, és que aquests, com a mínim, tenen excusa.