Només una ment mesquina podria comparar el fet de penjar una estelada amb la pena de mort. Només algú amb neurones suïcides podria fer prohibicions en nom d’una legalitat tan castradora com la que prové dels "aparells de l’Estat". Només una Junta Electoral de fireta podria ordenar retirar les estelades dels edificis públics, fent més evident l’abisme que hi ha entre els anhels democràtics i una imposició sistemàtica.

Com a fonament dels millors acudits de sobretaula, van passant els anys i l'Espanya "cutre" posa el dit a l’ull d’aquella Espanya que vol veure altres coses. Avancen les dècades, però els inquisidors segueixen reivindicant-se com a capdavanters del "vintage" i segueixen venent com a noves les rampoines més atrotinades del fons d'armari. Ve-t'ho aquí: una mà dura implacable que viu dissimulada sota un vocabulari de legalitat, de fer les coses com cal, de seguir la llei i l’ordre. Pel que fa al fet, la por ve vestida d’estelada, o de manifestació il·legal, o de reclamació partidista, o d'atemptat a la democràcia.

El més preocupant és que l'abanderat d’aquesta guerra de banderes –ara amb l’estelada com a gran objectiu a destruir– no sigui l’Estat, sinó Societat Civil Catalana, una entitat privada que passa per ser un grupuscle d’acció i pensament "totalment autònom", format per uns exclusius –i influents– 72 socis. Tot torna, diuen. El problema és que mai han marxat: ara poden anar vestits d'associació –fina ironia–, mentre segueixen el mandat dels poders més cavernícoles de la història. I fan molt de soroll, i més que en vindrà.

Però, per ventura d’una mena de justícia poètica, hi ha alcaldes que passen olímpicament de la naftalina del poder central i dels seus sequaços. És hora que sàpiguen que van tard i malament, perquè aquesta croada arriba quan ja n’estem fins als nassos de tanta estelada, just quan hem decidit transcendir amb fets que vagin més enllà del símbol. Pobrets. Ells, que pensaven que eren les ments més brillants de les millors estratègies de la FAES. Ells, que en realitat sembla que treballin a sou de l’ANC. I que per molts anys sigui.