La caserna de la Guàrdia Civil de Vic va ser un dels objectius d'ETA, el 1991. Foto: Sebastià Masramon.

El Tribunal Europeu dels Drets Humans, amb seu a Estrasburg (França), ha condemnat l'Estat espanyol a pagar una indemnització de 30.000 euros a la membre d'ETA Inés del Río Prada per "danys morals", condemnada a més de 3.000 anys de presó, i l'ha instat a "posar-la en llibertat en el termini més breu possible". D'aquesta manera, el tribunal qüestiona l'anomenada "doctrina Parot", concebuda el 2006 per evitar que els membres d'ETA sortissin de la presó un cop haguessin complert el temps màxim marcat per la legislació espanyola, 30 anys.

Del Río Prada, membre del "comando Madrid" d'ETA als anys 80 conjuntament amb Ignacio de Juana Chaos o Antonio Trotiño, va ser condemnada a més de 3.000 anys de presó per haver participat, entre d'altres atemptats, en l'assassinat de dotze guàrdies civils.

La "doctrina Parot" és fruit d'una sentència del Tribunal Suprem espanyol (TS) del 2006, que ha creat jurisprudència. Aquesta resolució dictaminava que els beneficis penitenciaris que es podien descomptar els reclusos s'havien d’aplicar individualment a cada una de les sentències i no sobre el màxim legal de permanència en presó.

Si la decisió d'Estrasburg s'ha d'aplicar a la resta de presos d'ETA als quals se'ls havia aplicat la "doctrina Parot", l'únic supervivent de l'atemptat d'ETA a la caserna de la Guàrdia Civil de Vic del 1991, Juan José Zubieta Zubeldia, podria acollir-s'hi i sortir també de la presó més aviat del previst fins ara. L'atemptat va causar nou morts, entre ells cinc menors, i 28 ferits. A més, un altre guàrdia civil va morir en ser atropellat durant el rescat de les víctimes de l'explosió.