Passen els dies i Madrid no aconsegueix cap avenç substancial. Les enquestes cada cop els són més desfavorables i l'unionisme català continua fragmentat en tres lideratges que només comparteixen algun grau de depressió electoral. Per si fos poc, no hi ha manera que la sobreexposició mediàtica de l'unionisme es traslladi efectivament a la societat catalana. I el cas Pujol, la bala de plata que havia de matar el sobiranisme, només ha tingut efectes destructius sobre Andorra. Estratègicament, un zero.

Internacionalment, la posició de l'estat espanyol és tan incomprensible que aquest dijous l'editorial de The New York Times -el diari més influent del món- felicitava el govern de Madrid per permetre la consulta catalana, tot equiparant-lo al de Londres en els "testimonis democràtics de Gran Bretanya i Espanya", en contraposició a l'agressivitat russa. Ni els experts entenen Madrid.

Així les coses, tot indica que el govern espanyol es mantindrà en la línia visigòtica de l'insult i el garrot. Una bona notícia, perquè aquesta és la forma més clara que Catalunya pugui construir un estat de forma relativament ràpida. Qualsevol opció pel diàleg, ni que fos impostada, exerciria una pressió insostenible sobre el Govern i els partits catalans. L'estratègia Atapuerca és l'única que ens obre la porta de sortida cap al món.