La creació d’un estat obliga a la construcció d’aquells mecanismes que permetin el funcionament autònom de la nació. L’històric i expert periodista, Martí Anglada, n’assenyala cinc d’irrenunciables. A saber: un Parlament, una organització policial pròpia, uns mitjans de comunicació situats en el territori i induïts per la llengua, una hisenda o sistema de recaptació, i una sanitat i educació territorialitzats. D’aquests, a Catalunya només li’n falta un, el que té a veure amb l’estructura fiscal, que s’està bastint actualment. Tan sols amb aquests vímets, el país ja pot funcionar per si sol, però per aspirar a la plena normalitat d’un estat, que no es fa d’un dia per l’altre, cal completar una llista molt més llarga i que abraça altres àmbits socials i econòmics.

A Catalunya hi ha nombrosos casos d’entitats que, amb els anys, han anat creant sòlides estructures que els ha permès ser reconegudes a nivell internacional com a catalanes i no com a membres de l’Estat espanyol. En aquest sentit, la Federació d’Organitzacions Catalanes Internacionalment Reconegudes (FOCIR) ha iniciat una col·lecció de petits llibres que ajuden a copsar la dimensió que tenen alguns d’aquests col·lectius lluny de les nostres fronteres. Transiten amb discurs propi i són reconeguts com els representants d’un estat que encara no existeix. Són estructures reals d’un estat irreal, però que en diversos àmbits es tenen en compte al marge d’Espanya.

Una d’aquestes entitats és la Intersindical CSC, la primera força sindical sense lligams amb estructures d’àmbit espanyol i internacionalment reconeguda en la Federació Sindical Mundial, de la qual és membre de ple dret. Aquest petit sindicat, hereu de la Solidaritat d’Obrers de Catalunya nascuda el 1958, ha estat capaç de fer xarxa a l’ombra de les grans entitats sindicals espanyoles i passant per damunt de l’oblit que en moltes ocasions ha patit per part del Govern de la Generalitat. Per això, quan arribi el moment de posar el focus en la construcció d’un espai sindical de matriu únicament catalana, potser alguns veuran amb sorpresa que no caldrà començar de zero, que en aquest espai ja es porta fent camí des de fa anys. Potser massa sovint des del més absolut silenci mediàtic, però la tasca no ha estat en va. Al contrari.