Els eurodiputats, Maria Badia, Raimon Obiols, Raül Romeva, Santiago Fisas, Ramon Tremosa i Salvador Sedó Foto: ACNRamon Tremosa i Salvador Sedó, de CiU; Santiago Fisas, del PPC; Maria Badia i Raimon Obiols, del PSC; i Raül Romeva, d'ICV. Tots els eurodiputats catalans s'han posat d'acord per signar una esmena per demanar que la Generalitat gestioni directament els fons de cohesió que rep Catalunya de mans de la Unió Europea, sense que els ajuts hagin de passar per l'estat espanyol. D'aquesta manera, defensen els europarlamentaris, el procés guanyaria eficiència, ja que el temps d'espera per al pagament s'escurçaria fins a uns sis mesos. Actualment, pot trigar entre un i dos anys. La proposta catalana es basa en el referent de la regió alemanya de Baden-Wuttemberg, on ja es gestionen directament els fons.
Els sis eurodiputats catalans, juntament amb l'europarlamentària del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) Ana Miranda, han presentat un paquet d'esmenes al reglament que ha presentat la Comissió Europea (CE) sobre els fons estructurals del 2014 al 2020. La proposta de l'executiu comunitari ja obre la porta a que el govern català pugui tenir aquest paper d'interlocutor directe amb les institucions comunitàries però deixa en mans de l'Estat l'última decisió.
És per això que els eurodiputats han inclòs un paquet d'esmenes conjuntes al reglament COM(2011)015, en les quals demanen que la Generalitat pugui ser autoritat de gestió, certificació i auditoria a la propera generació de programes operatius de la política de cohesió. D'aquesta manera, es simplificaria la gestió dels fons, disminuint el moltes vegades criticat excés de burocràcia.
Els eurodiputats assenyalen que aquesta és una iniciativa que ja té precedents a escala europea. En la generació dels programes de les Accions Innovadores del 2000-2006, la Comissió Europea va obligar els Estats que les estructures de gestió fossin regionals, i això va millorar la gestió dels fons arreu de l'estat espanyol.
I és que la proposta dels eurodiputats catalans implicaria evitar retards considerables entre la data en què els beneficiaris dels fons certifiquen els pagaments fins que aquests són declarats i reemborsats. El temps d'espera seria reduït aproximadament en sis mesos, augmentant així l'eficiència del procés.
Les institucions europees revisen cada set anys la política de cohesió i ara s'està debatent el paquet 2014-2020, a partir de les propostes legislatives que va presentar la Comissió Europea i sobre les quals s'ha de pronunciar el Parlament Europeu i el Consell. Es preveu que a final del 2012 s'aprovi el nou paquet legislatiu i que el 2013 es negociïn els nous documents de programació, amb l'objectiu que l'1 de gener del 2014 entrin en vigor els nous programes.
