El Parlament va demanar l'abolició de la monarquia espanyola l'octubre del 2018, i el novembre del 2019 va aprovar una moció per exercir de forma "concreta" el dret a l'autodeterminació. Dues resolucions que no van agradar al govern espanyol, que va recórrer-les al Tribunal Constitucional (TC). En aquell moment, el jurista Eusebi Campdepadrós (Montblanc, 1961) era secretari primer de la mesa i, amb l'exvicepresident del Parlament Josep Costa, va denunciar el TC a la justícia europea per "impedir debats" a la cambra catalana "sota amenaça de responsabilitats penals". Aquest dijous, el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH)ha avalat l'actuació del Constitucional. En conversa amb Nació, Campdepadrós valora l'última sentència coneguda d'Estrasburg sobre el procés català.
Quina valoració fa de la sentència del TEDH d'aquest dijous, que sosté que el TC va actuar de manera proporcionada en les mocions sobre els debats d'autodeterminació i la monarquia?
La valoració, com és d'esperar, és negativa. Amb Josep Costa vam interposar el recurs l'any 2020 després de reiteradíssims requeriments del Constitucional; crec que en vam arribar a rebre'n més de 20, i això suposa una ingerència dels tribunals en l'activitat parlamentària i la inviolabilitat del Parlament. Realment lamentem que per part del TEDH hagi primat la protecció institucional de l'entramat constitucional per sobre dels drets fonamentals. Però el que és més greu en democràcia és que s'ha fet una escletxa en el pilar bàsic d'un estat de dret: la separació de poders, que no hi pugui haver ingerències d'un poder a l'altre a l'hora d'exercir les seves funcions. Això és un precedent gravíssim.
Pot establir un precedent en quins casos?
En qualsevol debat parlamentari. L'activitat parlamentària, un cop aprovades les resolucions i les lleis, sí que pot ser objecte de control constitucional. Però el que no havia passat mai fins ara és que la ingerència dels tribunals es produeixi en l'inici de l'activitat parlamentària, no ja en el debat, sinó en la mateixa admissió a tràmit d'un debat. Pensem que qualsevol debat parlamentari, qualsevol proposta i iniciativa llei, després està subjecte a tota la permutació: esmenes, una eventual aprovació o no aprovació... Per tant, validar aquestes ingerències del TC fins i tot suposa una situació contradictòria: es podrà plantejar algun tipus de reforma constitucional? Perquè qualsevol reforma constitucional que el Parlament pot plantejar, sempre serà una cosa no prevista o contrària a la Constitució. En conseqüència, des d'aquest punt de vista institucional, insisteixo, quant a la separació de poders, considerem que és un gravíssim pas enrere en la democràcia a escala europea i, per tant, mundial.
"La sentència dona validesa jurídica a l'opinió. És un greu pas enrere en la democràcia"
En termes de divisió de poders, és la sentència més significativa d'Estrasburg sobre el procés català?
Jurídicament i parlamentàriament, és molt significativa. És greu perquè valida la interpretació del TC sobre resolucions de caràcter polític i d'opinió. Els dona una validesa jurídica, com si haguessin de tenir transcendència en l'aplicació en l'àmbit jurídic normatiu i són opinions. Lamentablement, és un pas enrere en aquest sentit.
Així doncs, en quin estat es troba la seva confiança en la justícia europea?
No és una qüestió de confiança, sinó de preocupació, en tant que, fins ara, el TEDH era l'únic garant de la protecció dels drets fonamentals. De totes maneres, confiem que continuï fent el mateix que ha fet fins ara en relació amb els drets fonamentals d'àmbit individual. Per tant, esperem que les sentències que encara han d'arribar en relació amb el judici del procés i amb la privació de drets polítics de diputats -impedint-nos d'anar al Parlament, com ha sigut el cas del Jordi Sànchez o l'Oriol Junqueras- puguin ser diferents. Aquests són casos, clarament, de drets individuals. El nostre cas era diferent perquè era un xoc institucional entre un Parlament, on rau la sobirania popular, i un tribunal de garanties, que incidia en l'activitat del Parlament.
La sentència es remet a uns fets de la tardor del 2019. Vist amb perspectiva, en el cas de les propostes de resolució sobre l'autodeterminació i la monarquia, tornaria a actuar de la mateixa manera?
Per descomptat que sí. Des del moment que assumeixes la responsabilitat a la mesa la teva preocupació és, sobretot, la preservació de l'autonomia i la inviolabilitat del Parlament com un dels pilars de l'estat de dret i, per altra banda, la protecció dels drets dels diputats. Protegir els drets dels diputats és protegir els drets de la ciutadania, que els ha votat perquè expressin les seves idees i presentin iniciatives coherents amb el seu programa polític. Per tant, efectivament, sí, tornaria a fer el mateix, per descomptat.
"Els indults i l'amnistia són una correcció de l'Estat a l'injust judici del procés"
Parla de drets fonamentals i polítics, i de sentències que encara estan per venir. Quina lectura fa de la positura de l'executiu espanyol sobre l'amnistia i els indults?
Tant els indults com, encara molt més profundament, l'amnistia són una correcció del mateix Estat, a través de l'executiu, del que va suposar una profunda injustícia del judici del procés. Tothom era conscient que aquell era un judici polític, que eren uns condemnes per uns delictes inexistents, i que responien simplement a la represàlia i, fins i tot, a la venjança política del Tribunal Suprem. Per tant, l'amnistia no deixa de ser una correcció i una esmena a tota la plana de resolucions de l'alt tribunal. Per aquest motiu, el Suprem es resisteix a aplicar-la amb uns arguments que freguen l'absurditat i una presumpta prevaricació.