Blanca Serra, una de les figures històriques del moviment independentista català d'esquerres, ha mort aquesta nit als 82 anys a Barcelona. Serra i la seva germana, Eva, van ser torturades per la policia franquista durant la Transició després de ser acusades de pertànyer a organitzacions armades, i aquest va ser un dels episodis que l'activista va relatar més, especialment després de la seva denúncia l'any 2024. Amb una llarga trajectòria independentista, va militar el Front Nacional de Catalunya i va ser una de les fundadores del Partit Socialista d’Alliberament Nacional (PSAN). Actualment ho feia a Poble Lliure, una formació vinculada a la CUP.
Nascuda a Barcelona l'any 1943, Serra va estudiar filologia clàssica a la Universitat de Barcelona i va ser professora de llengua espanyola a secundària. Era filla de l'arqueòleg Josep de Calassanç Serra i Ràfols, i germana de la historiadora i activista independentista Eva Serra i Puig, i de Josep de Calassanç Serra i Puig, un dels fundadors de Terra Lliure.
El novembre de 1975, Serra es va haver d'exiliar a la Catalunya Nord, a Rosselló, i va participar en el Congrés de Cultura Catalana a Perpinyà. Quan va tornar a Espanya, va ser detinguda i acusada d'haver col·laborat amb ETA i amb Terra Lliure; i li van aplicar la llei antiterrorista, que emparava detencions llargues i incomunicades sense garanties legals.
Torturada pel franquisme
Durant la Transició, tant ella com la seva germana Eva (catedràtica d'Història morta l'any 2018), van ser torturades diversos cops, primer a la prefectura de Via Laietana de Barcelona, i després, de forma més greu, a la Direcció General de Seguretat, a Madrid. No va ser fins al 2024, però, que Serra va denunciar aquells fets. Aquesta va ser la primera denúncia que arribava a la fiscalia per un cas similar, després que la llei de memòria democràtica permetés crear una unitat especialitzada del ministeri públic en aquesta matèria. Tot i que es va considerar que les tortures estaven demostrades, la Fiscalia en va demanar l'arxivament per no poder identificar els autors.
La trajectòria de Serra
L'any 2007, Serra va aparèixer al reportatge televisiu Terra Lliure, punt final, on va explicar el paper que van tenir els anomenats Comitès de Solidaritat amb els Patriotes Catalans. També va ser portaveu de la plataforma pel Dret a Decidir que va promoure les consultes independentistes a Catalunya des del 2006. Posteriorment, va formar part de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Serra va estar propera a la CUP, però també es va implicar al Consell de la República que liderava Carles Puigdemont. Als anys 90 va liderar la federació d'ensenyament de la Intersindical-CSC.
D'altra banda, també va fer activisme polític cap a la defensa de la llengua. Era una de les signants del Manifest Koiné, document signat l'any 2016 per un grup de filòlegs, lingüistes i docents que denuncien el bilingüisme i advoquen perquè el català sigui l'única llengua oficial d'una Catalunya independent.
L'any 2020 va rebre el VIII premi Pompeu Fabra, que atorga la Generalitat de Catalunya, en la categoria de voluntariat lingüístic pel seu compromís actiu amb la llengua catalana a través d’entitats com la Coordinadora d’Associacions per la Llengua i la Federació d’organitzacions de la llengua catalana. I, el 2022, li van concedir el premi especial del Jurat del Premi Martí Gasull i Roig, també pel seu activisme per la llengua catalana.
