La Fiscalia de Barcelona ha conclòs la investigació per les tortures patides per Blanca Serra i la seva germana a la comissaria de la Via Laietana de Barcelona durant el postfranquisme, el 1977. Considera demostrats els fets denunciats, els qualifica de crims contra la humanitat, però en demana l'arxivament perquè no s'han pogut identificar els autors. Aquesta era la primera denúncia que arribava a la fiscalia per un cas similar, després que la llei de memòria democràtica permetés crear una unitat especialitzada del ministeri públic en aquesta matèria.

Les diligències d'investigació es van incoar a conseqüència de la denúncia interposada el novembre del 2024 per Blanca Serra pels maltractaments físics i psíquics que li van ser infligits durant la seva detenció el febrer de 1977. La seva germana Eva, ja morta, també va patir maltractaments. La denúncia incloïa quatre detencions entre 1977 i 1982, en les quals es va practicar tortura. Tanmateix, només la detenció i tortures del febrer de 1977, perpetrades per membres de la Brigada Político-Social a les dependències de la Prefectura de Via Laietana, queda dins del període cobert per la llei de memòria democràtica.

En un comunicat públic, el ministeri fiscal assegura que en el marc de la investigació, que s'ha dut a terme en coordinació amb la Unitat de Drets Humans i Memòria Democràtica de la Fiscalia General de l'Estat, s'han practicat totes les diligències tendents a l'esclariment dels fets i a la determinació dels seus autors, incloses testificals, pericials i documentals. Després d'analitzar el resultat d'aquestes diligències, el decret fa un relat dels fets, que considera constitutius de delicte de tortures perpetrades en el context de crims contra la humanitat.

Segons aquest relat, agents de l'anomenada Brigada Político-Social de la policia espanyola van detenir a la denunciant i a la seva germana per l'únic motiu de la seva activitat política d'oposició a la dictadura i li van infligir violència física i psíquica amb la finalitat d'obtenir informació i aconseguir una confessió, causant-li seqüeles de tipus traumàtic. Considera, a més, que els fets es van perpetrar en el context de la persecució i repressió política instaurada pel franquisme i en el marc d'un règim institucionalitzat d'opressió sistemàtica i generalitzada, i atribueix a la denunciant la condició de víctima del franquisme, d'acord amb la llei de memòria democràtica.

Malgrat això, les diligències practicades no han pogut revelar la identitat dels autors materials del delicte, per la qual cosa la fiscalia ha presentat denúncia davant l'òrgan judicial sol·licitant l'arxivament provisional per falta d'autor conegut. Tot això sense perjudici de l'exercici d'altres accions judicials previstes en la llei, com els expedients de jurisdicció voluntària en l'àmbit civil.