"Sempre que comença una campanya electoral, es diu que és transcendental i històrica. Però aquesta realment ho pot ser". El periodista basc Oskar Bañuelos, un dels analistes més aguts de la realitat basca, descriu així l'ambient polític que viu Euskadi, que acaba d'encetar una campanya que culminarà el 21 d'abril. Moltes coses estan en joc, des de l'hegemonia del PNB a l'ascens de l'esquerra abertzale com a gran alternativa.
Les eleccions basques tenen moltes derivades. Les tindran per a Euskadi, però també per a la política espanyola. I les implicacions per a Catalunya tampoc seran menors. Hi ha en pugna els 75 escons del Parlament de Vitòria. El particular sistema electoral del País Basc atorga 25 escons a cadascuna de les tres províncies, Guipúscoa, Biscaia i Àlaba, demarcació aquesta on els vots tenen un valor especial en ser la menys poblada però amb igual nombre de diputats. Aquestes són algunes claus que les urnes aclariran.
ETA, en passat
La violència política ja és cosa del passat al País Basc. L'any 2011, ETA va abandonar de manera definitiva la lluita armada, malgrat que l'organització no va anunciar fins al maig del 2018 la seva dissolució completa. Però aquesta és la primera campanya electoral en què el tema de la violència ja no apareix entre les principals preocupacions de la ciutadania. És ben bé al contrari. Segons la darrera enquesta del CIS, només un 0,2% assenyala ETA i el terrorisme com una preocupació. En el front penitenciari, el darrer del dossier d'ETA, s'han produït dos fets clau en la darrera legislatura: el 2021, es van traspassar a Euskadi les competències de presons i l'any passat es va posar fi definitivament a la dispersió amb l'acostament de cinc exmembres d'ETA a centres del País Basc i Navarra gràcies als acords d'EH Bildu i Pedro Sánchez.
Bildu, "d'esquerra patriòtica a esquerra basca"
Una de les claus de l'actual moment basc és l'estratègia de l'esquerra abertzale, sota el lideratge d'Arnaldo Otegi, amb una aposta per la pacificació i la normalització. El candidat que ha presentat en aquestes eleccions reflecteix aquest gir. Pello Otxandiano, de 41 anys, amb perfil professional alt, doctor en Telecomunicacions, ha ofert una imatge de solidesa. Com a responsable de programes de Bildu, n'ha estat un dels ideòlegs i dels qui han alimentat un projecte alternatiu basat en polítiques socials. Un fet que Oskar Bañuelos explica com la percepció que tenen cada cop més bascos d'un Bildu "que ha passat d'encarnar una esquerra patriòtica a una esquerra basca". A més, Bildu no té pressa. Sap que encara no és la seva hora. I amb l'acostament dels presos i, especialment, l'alcaldia de Pamplona gràcies al suport socialista, ja ha obtingut un important rèdit pels seus pactes amb Sánchez.
Per Bañuelos, Bildu també ha sabut explicar la seva política de pactes amb Sánchez, "donant suport a pressupostos que milloren la vida de la gent i incrementen el salari mínim". Un èxit de Bildu, per Bañuelos, ha estat transmetre que Otxandiano "pot governar el país". Però seria erroni considerar el candidat simplement com un tecnòcrata. Hi ha en ell la memòria de la història. Un fet que el va conscienciar políticament va ser conèixer un episodi de la Guerra Civil: el bombardeig franquista d'Otxandio, que es va endur la seva besàvia i part de la seva família.
El desgast de la marca PNB: un fi de règim?
Hi ha nervis al PNB. I no són d'ara. El darrer cicle electoral li ha estat desfavorable. Va perdre prop de 90.000 vots a les municipals i el 23-J va ser a punt de ser superat al Congrés per Bildu. Després d'una era d'hegemonia (ha governat sol o en coalició des del 1980 amb l'única excepció d'una legislatura quan els efectes de la llei de partits van fer lehendakari Patxi López), ara nota una forta erosió. Bañuelos ho resumeix de manera crua: "El PNB ha legitimat el seu domini sobre la idea d'una bona gestió d'aquesta terra i ara la gent veu que ha gestionat malament". El periodista es refereix a l'estat d'uns serveis públics que han delatat les seves costures, en especial l'Osakidetza, la sanitat pública basca.
L'estat de la sanitat és considerada la primera preocupació dels ciutadans: s'han incrementat les llistes d'espera, s'ha degradat l'atenció primària i s'han delatat mancances de personal. Una situació que ha anat a més des de la pandèmia. Des de Bildu s'ha fet de l'Osakidetza un dels grans cavalls de batalla de la campanya, acusant el PNB de "desmantellar" el servei de salut. El bandejament d'Íñigo Urkullu i la designació d'Imanol Pradales com a nou candidat a lehendakari ha estat un senyal d'inquietud en els rengles del PNB, liderat encara per Andoni Ortuzar, que està també de sortida i que busca la mobilització en tots els fronts. Inclosa la recuperació de l'exlehendakari Juan José Ibarretxe, que s'havia distanciat molt del tàndem, Urkullu-Ortuzar, per a algun acte electoral per recuperar vot nacionalista.
Sánchez: mantenir el PNB i evitar Bildu
La campanya del Partit Socialista d'Euskadi, que presenta Eneko Andueza com a candidat i ha governat en coalició amb el PNB, se centra en la condició de ser la força decisiva per decidir majories. Però, com recorda Oskar Bañuelos, "el PSE té una clau que només serveix per obrir una porta", de tan deixar clar que no pactarà amb Bildu. De fet, la simple hipòtesi que els socialistes fessin lehendakari el candidat de Bildu és quasi inimaginable: "El PNB, que ja està molt incòmode amb el suport al govern PSOE-Sumar, la liaría parda" i apunta a una ruptura amb Sánchez en aquest escenari. "Però arribarà un moment, més endavant -assenyala l'analista- en què Sánchez haurà d'escollir". Els socialistes bascos comparteixen executiu amb el PNB al govern basc, les diputacions i els grans ajuntaments.
Les enquestes donen al PSE, avui amb 10 escons, un lleuger ascens a 11 o 12. Molt per sota del que havien estat els seus resultats històrics. Això sí, per damunt d'un PP que fa quatre anys va obtenir 6 escons (en coalició amb Ciutadans) i ara intenta incrementar la seva presència. El CIS el situa entre 5 i 6. Caldrà veure si el PP engoleix l'escó aconseguit per Vox a Àlaba.
Sumar i Podem tornen a relliscar
Tot indica que les perspectives electorals a l'esquerra de l'esquerra tornaran a ser decebedores en el cas d'Euskadi. L'esclat de les tensions entre Podem i Sumar ja va tenir un impacte negatiu el 23-J i van quedar fora del Parlament gallec. Aquest espai va obtenir en les eleccions del 2021 6 escons i ara lluiten, per separat, per treure el cap. Bildu s'ha fet amb bona part dels seus electors, que cada cop veuen l'esquerra abertzale com el vot útil del progressisme.
La derivada catalana
Tant el PNB com Bildu han exemplificat, cadascú a la seva manera, una estratègia pragmàtica en les relacions amb l'estat. Però amb línies ideològiques diferenciades. El PNB no amaga la irritació per les polítiques més a l'esquerra de l'executiu i ha escenificat els darrers mesos un acostament a Junts per intentar reforçar un pol de centredreta dins de la majoria al Congrés. Un acostament que vol refer els antics lligams amb CiU, interromputs després de l'1-O amb l'intent d'Urkullu de mediar en el conflicte català i el seu trencament amb Puigdemont.
ERC i Bildu mantenen una relació més contínua i intensa des de fa anys. Acaben d'oficialitzar una coalició per al Parlament Europeu, Ara Repúbliques, juntament amb al BNG i Ara Més. Les esquerres nacionals d'Euskadi i Catalunya comparteixen també l'aposta pragmàtica per pactar amb Sánchez. Però no s'espera cap inici de procés al País Basc. Bañuelos assegura que "els catalans ara entenen que la unilateralitat no és el millor camí per arribar a la independència. Bildu fa temps que ho sap".
Però Bañuelos insisteix en l'esgotament d'un model polític basc que ha tingut en el sistema de salut, l'Ertzaintza i l'Estatut de Gernika els seus referents. "Un model esgotat davant del qual els bascos hauran de decidir qui l'actualitza, si els mateixos que l'han gestionat fins ara o Bildu".
