Una imatge de la jornada.
Sciences Po ha acollit avui a París la jornada Les processus d’autodétermination dans l’Union Européenne: Le cas de la Catalogne, organitzada pel Diplocat i la Càtedra Mutacions de l’Acció Pública i del Dret Públic (MADP). Un debat, dividit en dues taules rodones, en el que experts en dret internacional i europeu han apuntat la continuïtat d'una Catalunya independent a la Unió Europea per “pragmatisme”. Precisament, el mateix dia que el president espanyol, Mariano Rajoy, ha pronosticat que la independència empobrirà Escòcia i Catalunya i les deixaria fora de l'UE.
Noms com Alain-G Gagnon, professor de Ciència Política a la Universitat de Quebec, Gérard-François Dumont, rector i professor a la Universitat Paris-Sorbonne, Eduard Sagarra, professor de Dret International Públic a la Universitat de Barcelona i a ESDAE, i Jean-Bernard Auby, professor a Sciences Po i director de la càtedra MADP, han apuntat que ateses les raons històriques i de respecte de majories, si Catalunya esdevé independent serà molt difícil, des d’un punt de vista legal, retirar la ciutadania europea als catalans, i que les institucions europees segur que cercaran una solució.
Solucions pragmàtiques i l'exemple de les ampliacions
Una segona taula rodona, presidida per Yves Bertoncini, director de Notre Europe - Institut Jacques Delors, ha tractat sobre les conseqüències que la possible emergència de nous estats pot tenir per a la UE. Un debat que ha acabat amb el consens dels ponents que “la UE ja ha demostrat en el passat la seva capacitat de trobar solucions pragmàtiques ad hoc per a cada cas i gestionar els períodes de transició”.
De fet, Graham Avery, Senior Adviser al European Policy Centre (EPC) i director general honorari de la Comissió Europea, ha destacat que la UE acostuma a aplicar el sentit comú, tot acceptant canvis en els tractats i modificacions en les fronteres. També ha recordat que les successives ampliacions de la UE mai no l’han desestabilitzat.
Re-accès ràpid i la forma de "trencar"
Per la seva banda, Francina Esteve, professora de Dret International Públic a la Universitat de Girona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ha defensat un "re-accés" ràpid de Catalunya a la UE seria el “més convenient per a tots els implicats, tant des del punt de vista econòmic com polític”.
Finalment, Kai-Olaf Lang, del German Institute for International and Security Affairs (SWP), ha recordat que la UE sempre cerca “l’estabilitat”. “És més important com es trenca un Estat que no pas el mateix fet en si”, ha detallat.
Re-accès ràpid i la forma de "trencar"
Per la seva banda, Francina Esteve, professora de Dret International Públic a la Universitat de Girona i membre del Consell Assessor per a la Transició Nacional, ha defensat un "re-accés" ràpid de Catalunya a la UE seria el “més convenient per a tots els implicats, tant des del punt de vista econòmic com polític”.
Finalment, Kai-Olaf Lang, del German Institute for International and Security Affairs (SWP), ha recordat que la UE sempre cerca “l’estabilitat”. “És més important com es trenca un Estat que no pas el mateix fet en si”, ha detallat.
