A risc de semblar ingenu, voldria recordar que els Pressupostos Generals de l'Estat que ha presentat el govern de Mariano Rajoy incompleixen l'Estatut en matèria d'inversió pública. Ja sé que això no importa però, segons la legalitat vigent, se suposa que l'Estatut és una llei orgànica, és a dir, una normativa del màxim nivell dins de l'ordenament jurídic espanyol.
Dit d'una altra manera, l'Estat decideix i fa el que li dóna la gana, al marge de les regles del joc que s'aprovin i de les condicions democràtiques que calgui superar en cada cas. La clau de la caixa és unilateral i és des de La Moncloa que es fan les parts del pastís i, lliurement, s'envien on es considera més convenient.
Per tot plegat, no deixa de ser curiós que el Govern català basi les seves esperances de supervivència financera en un hipotètic pacte fiscal entre Catalunya i Espanya. L'Estat ha incomplert tots els acords sobre finançament. Tots. I potser haurem de continuar així tres-cents anys més. Diuen que Job va viure, feliçment, fins als 140 anys. Però no era català.
ARA A PORTADA
Publicat el 05 d’abril de 2012 a les 22:48
Et pot interessar
-
Política
El Suprem rebutja retransmetre en directe de la declaració de Santos Cerdán
-
Política
Puigdemont afirma que l'amnistia és una conquesta perquè reverteix part de la repressió però avisa que és insuficient
-
Política
ERC, Comuns i CUP demanen bloquejar un vaixell amb material per a armes israelianes
-
Política
Collboni, sobre l'ampliació de l'aeroport: «Nosaltres mengem de ser una ciutat internacional»
-
Política
Fre a l'arribada de les pistoles Taser a Barcelona: el PSC i el PP es queden sols
-
Política
El Govern relega el Premi Guillem Agulló