Militars que participen en un dels actes espanyolistes avui a Barcelona. Foto: Q.SSón les onze del matí. A la plaça Espanya no fa ni fred ni calor. Les jaquetes primes no sobren i les samarretes de màniga curta no són cap temeritat. Es veu, i de manera ostentosa, un desplegament molt racional de la Brigada Mòbil dels Mossos als peus de les columnes de l'avinguda Maria Cristina. També s'hi veuen homes i dones amb una estètica molt definida: cap rapat, camises blaves, tatuatges on s'hi llegeix 88 o SS, ulleres de sol, banderes espanyoles amb l'àliga, creus cèltiques, samarretes ajustades i pastors alemanys que responen al nom de "Franco".
S'acosten dos turistes italians i pregunten als periodistes "què passa? què arriba algú important?". "Manifestació facisti", responem. "Facisti? Ah, ciao!" i foten el camp en direcció contrària amb la cara espantada i bellugant el cap i les mans en senyal d'incomprensió.
Un cop els convocants de la manifestació feixista de Montjuïc consideren que hi és tothom, uns 200, -ja se sap a casa el fatxa, com la d'en Bernat qui no hi és , no hi és comptat- despleguen tota l'artilleria simbòlica i el repertori de càntics.
És una mena de versió remasteritzada i hard-core de los "Coros y Danzas de la sección femenina". "¡Mas, hijo de puta!" criden; "¡No nos engañan, Cataluña es España!", clamen; "¡Separatistas y periodistas, terroristas!", asseguren i finalment coregen "¡Democracia nacional, ni un paso atrás!". Entre els cantaires, els assaltants de Blanquerna.
La Brimo demana curosament a la premsa que es posi el pitral i se situï rere el cordó policial. Per primera vegada he vist la premsa complir l'ordre dels Mossos sense cap queixa. Un dels assaltants de la Blanquerna, Pedro Chaparro, es rodeja de col·legues gegantins que, si no fos per l'ambient, hom pensaria que es troba en una festa grizzly interpretant els millors temes de Village People. Chaparro es dirigeix als mitjans per assegurar que ells són els representants de la classe mitjana i que la resta és una manipulació burda de la premsa. Ves per on.
Enfilen cap a Montjuïc on juren la bandera i compleixen el ritual habitual, amb una litúrgia agressiva i rococó. Juren defensar la unitat d'Espanya i el que és més preocupant, apunten com ho pensen fer. Això de les urnes no els que els quedi lluny, és que pensen que són urnes funeràries.
Agafem la moto i marxem cap a Plaça Catalunya. Abans però aturada a la plaça Universitat. Els antifeixistes s'hi han concentrat. Barcelona continua essent la Rosa de Foc, quintupliquen el nombre de feixistes. Alguns escarafalls entre algun espanyolista que s'ha topat amb els antifeixistes pel carrer. Els Mossos amatents acaben amb qualsevol conat de batalla campal.
A la plaça Catalunya la cosa és diferent amb les formes. Hi ha gent, però s'hi camina folgadament. No se sent parlar en català. Casualitats de la vida. A la Via Catalana la gent enraonava castellà i català, a la plaça Catalunya, avui la gent parla espanyol. Hi ha un catàleg divers de gent.
Molta gent em demostra avui perquè el senyor Crecian 2000 s'ha fet d'or. Molt polo i jerseiet creuat. Adolescents amb perles a les orelles. I classes mitjanes de Cornellà que després de cantar "Yo soy español" aniran al Corte Inglés. Algun llatinoamericà que si fos conscient del que va suposar el 12-O els hi ben asseguro que no estaria precisament de festa.
En Josep Anglada de Plataforma per Catalunya es deixa veure amb la seva habitual vehemència. Els del Casal Tramuntana s'han guarnit amb samarretes amb el seu emblema i reparteixen propaganda en la que es defineixen com "Primera línea de combate del separatismo". L'Alícia Sánchez Camacho i l'Albert Rivera són aplaudits. La gent els fa petons i li demanen que signi banderes espanyoles. Està a punt d'acabar l'acte. L'han fet breu i escurçat. Des de l'escenari alerten que "cantaran l'himne".
Sona la "Marcha Real". Dos militars vestits amb peces del seu uniforme es posen ferms. Dues noies senten l'eròtica de la boina verda. Vaja que es posen catxondes amb el color caqui. Una xiuxiueja: "mira se ponen firmes para cantar el lolo-lolo". "No, no cantan lolo-lolo porqué son militares y no pueden", afegeix l'altra amb els ulls oberts. Macu. Jo em pensava que la Hispanitat era una altra cosa.
