La Fiscalia Anticorrupció ha presentat una querella contra l'exsecretari general de l'Associació Catalana de Municipis (ACM), Josep Maria Matas, i l'excap dels serveis jurídics, Xavier Solà, i tres persones més, per suposats delictes de malversació de fons públics, falsedat documental i negociacions prohibides a funcionaris.

Segons el fiscal, els dos exalts càrrecs s'haurien lucrat de fons de l'entitat mitjançant empreses seves o amb sous desmesurats entre els anys 2005 i 2011. Solà va ser tinent d'alcalde de Vic fins el 2010 i des d'aleshores fins fa un mes era el secretari general de la Conselleria de Cultura.Tots dos, amb l'ajuda de tres querellats més, haurien aconseguit desviar milers d'euros dels comptes de l'ACM mitjançant falsos convenis i treballs realitzats per empreses del seu entorn. Igualment, i a través de la Fundació Privada d'Habitatge Públic de Catalunya (FPHP), vinculada a l'ACM, van aconseguir increments patrimonials notables d'empreses immobiliàries també vinculades a ells.

A més a més, com a retribucions de l'ACM, Matas va declarar 87.500 euros l'any 2006 i 92.400 l'any 2009, però la xifra es va disparar el 2010, amb 198.500 euros, i el 2011, amb 273.800 euros.

Els altres querellats són Ramon G.P. exadministrador de l'empresa Pares i Solé SL; Lluís T.M., cosí de Matas i responsable de l'empresa Tresserras Imatges Corporatives, i Josep E.S, de l'empresa Procomu Habitatges, que va participar en l'operació d'uns pisos socials de l'ACM a Vic que no es van arribar a construir.

Sempre segons la Fiscalia, aprofitant el seu càrrec, Matas va contractar determinats serveis per a l'ACM a les empreses Parés i Solé SL i Tresserres Imatges Corporatives SL, controlades per ell. "Els serveis, o bé eren completament irreals o bé eren prestats per tercers proveïdors però el preu s'incrementava il·lícitament perquè s'hi interposaven les citades empreses", diu el fiscal. A aquest sistema s'hi va afegir Solà a través de l'empresa Esports i Lleure Sau SL.

La primera empresa, Parés i Solé, va ser constituïda el 2003 per una dona i un home, el qual podia tenir relació de parentiu amb Matas. Estava situada a Vic i es dedicava a la publicitat, impressió i estudis de mercat. El 2004 va entrar Matas a la societat i l'any següent es va convertir en soci únic. El cap de premsa de l'ACM va fer de 'pont' en l'intercanvi d'accions. Ramon G.P. era l'administrador, però en realitat, segons el fiscal, era un testaferro de Matas i "col·laborador conscient de l'espoli patrimonial". La seva esposa era comptable de l'ACM. Per això, Ramon G.P. és un dels querellats.

Fiscalia acusa Matas d'inflar despeses de l'ACM a través d'una societat-pantalla de la seva propoietat

Analitzant les xifres de negoci de l'empresa, es veu un notable increment dels ingressos a partir del 2005, passant de 58.100 euros el 2004 a 410.000 euros el 2008. Entre 2003 i 2009, entre el 32 i el 71% dels ingressos de l'empresa van procedir de l'ACM, en total uns 850.000 euros. Segons el fiscal, alguns dels serveis suposadament prestats per l'empresa a l'ACM no van ser reals, sinó que simplement Parés i Solé era una intermediària, que en total s'hauria quedat uns 476.001 euros de forma il·lícita entre el 2005 i el 2009.

El que feia Matas, sempre segons la fiscalia, indicava als proveïdors que les factures les giressin a Parés i Solé, no a l'ACM, i l'empresa de Matas inflava les factures que finalment presentava a l'entitat municipalista. La majoria de feines eren per serveis de premsa.

Pel que fa a l'empresa Tresserres Imatges Corporatives, controlada pel querellat Lluís T.M. i cosí de Matas, els serveis van ser "absolutament inexistents". Aquesta empresa va pagar uns 400.000 euros a Parés i Solé i aquesta li facturava a l'ACM. Matas va aprofitar fins i tot una subvenció de 60.000 euros de la Generalitat a l'entitat per editar uns manuals que finalment no es van publicar i que van costar 81.160 euros a l'ACM, que van acabar a l'empresa de Matas Parés i Solé.

D'altra banda, Matas i Solà haurien també desviat 1,3 milions procedents de la Generalitat per publicar uns catàlegs de masies. L'ACM va pagar factures per serveis inexistents a empreses dels dos exdirigents que haurien col·laborat en l'elaboració dels catàlegs.

La querella estableix que els catalegs de masies no els va elaborar Solà, sinó el personal de l'ACM

Esports i Lleure Sau SL era una empresa d'activitats nàutiques que va passar a mans de Solà i la seva esposa, que la van convertir en una immobiliària sense treballadors. En total, les dues empreses de Matas i Solà haurien cobrat uns 400.000 euros per feines no realitzades, ja que els catàlegs els van fer el personal de l'ACM, dels ajuntaments i dels consells comarcals. De fet, 22 dels 137 catàlegs es van pagar dues vegades, una a cada empresa.

Pel que fa a la FPHP, Solà n'era el director general, a més de ser regidor d'Urbanisme de Vic fins el 2007, i Matas era apoderat de la fundació. Els dos querellats, sempre segons Fiscalia, van aprofitar els càrrecs a l'ACM i la FPHP i van constituir la promotora Procomu Habitatge SL, que va obtenir 94.981 euros de la fundació i va pagar 14.000 euros a Parés i Solé.

En un conveni entre la fundació i l'empresa municipal d'habitatge de Vic, de la qual Solà era vicepresident, van signar un conveni per construir habitatges protegits, que s'acaben adjudicant a Procomu Habitatge SL, propietat també del querellat Josep E.S, que els acaba subcontractant a una altra empresa del mateix individu. Les dues empreses compartien domicili social. Però els pisos no es van arribar a fer, tot i que l'ACM va acabar pagaant 400.000 euros a la FPHP.