No gaire gent és conscient que avui se la juga un personatge que pot influir decisivament en el futur jurídic i polític de les nacions sense estat europees. Bart de Wever és el líder de la Nova Aliança Flamenca (N-VA), un partit independentista de centre-dreta que, per primera vegada, pot guanyar les eleccions a Flandes per un gran marge, fins al punt que els sondejos el col·loquen com a primer partit del parlament belga. És un líder molt popular entre els neerlandòfons i una victòria seva avui seria interpretada pels valons com el principi del final de Bèlgica com a estat.

L'ascens a les enquestes del N-VA és tan explícit que ha empès els líders francòfons a fer públic, per primera vegada, el que a Bèlgica s'anomena "pla B". En aquest sentit, tant el Partit Socialista (PS) való com la dreta del Centre Demòcrata Humanista (CDH) han començat a parlar, sense embuts, de l'endemà de la independència flamenca. "Les formacions polítiques francòfones són capaces de respondre a una situació d'aquest tipus", ha dit Joëlle Milquet, del CDH, que afegia "si un soci vol marxar, que se'n vagi, fins i tot si això no és el que nosaltres voldríem. Però marxaran sense Brussel·les". Els valons confien en el fet que dos segles de capitalitat estatal han convertit la principal ciutat flamenca en un municipi majoritàriament francòfon.

Bart de Wever pot guanyar amb un percentatge superior al 25 per cent. I ja ha dit que no vol ser primer ministre, sinó negociar, com a mínim, una estructura confederal de lliure adhesió. En definitiva, avui Flandes pot obrir un camí nou des del cor d'Europa.