La presidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha demanat al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que plantegi al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), amb seu a Luxemburg, una qüestió prejudicial sobre l'admissió a tràmit de la querella de la Fiscalia contra ella i quatre membres més de la mesa de la cambra catalana per l'admissió a tràmit de la llei del referèndum.

Forcadell demana el pronunciament del TJUE si el TSJC no admet el seu recurs directe contra aquesta admissió a tràmit. A més, paral·lelament, ha demanat la recusació de cinc membres de la Sala Civil i Penal del TSJC pel seu "interès directe o indirecte" en la causa.

D'altra banda, els parlamentaris Josep-Maria Terricabras i Jordi Solé, d'ERC, i Ramon Tremosa, del PDECat, han fet arribar una carta al president de la Comissió de Llibertats Civils, Justícia i Interior del Parlament Europeu, Claude Moraes, en què li comuniquen la "persecució política i judicial" per part d'autoritats espanyoles a polítics, mitjans de comunicació, funcionaris i societat civil que estan a favor del referèndum de l'1-O. En aquest sentit, mencionen la citació del Fiscal General de l'Estat, Manuel Maza, a 751 alcaldes i "l'amenaça" d'arrestar-los en el cas que s'hi neguin. També fan esment a les notificacions judicials que la Guàrdia Civil va fer divendres a les redaccions de diversos mitjans catalans com NacióDigital, així com els registres a diverses impremtes en els darrers dies i la confiscació de 100.000 pòsters del referèndum. A més a més, els eurodiputats informen de l'anunci del ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, d'assumir les finances de la Generalitat.

En la carta, els eurodiputats demanen a Moraes la seva intervenció per garantir el compliment d'Espanya amb la Carta de Drets Fonamentals de la UE i la Convenció Europea de Drets Humans. En referència a la citació del Fiscal General de l'Estat, Terricabras, Solé i Tremosa recorden en el text que els alcaldes citats a declarar per donar suport al referèndum representen un 75% dels batlles de Catalunya. En relació a "la llibertat d'expressió i informació", en la carta denuncien el requeriment del Tribunal Constitucional perquè Televisió de Catalunya no emeti l'anunci del referèndum ni informi d'aspectes relacionats amb la seva organització. També sobre aquest punt denuncien "l'amenaça" que han rebut algunes redaccions de diaris catalans.

Material requisat i actes prohibits

D'altra banda, els parlamentaris republicans i el demòcrata recullen en la missiva el registre a diverses impremtes i la recerca i confiscació de material pel referèndum, com ara pòsters, així com el bloqueig de totes les pàgines web governamentals relacionades amb l'1-O. Fet que suposa, segons defensen en el text, "negar l'accés a la informació als ciutadans". D'altra banda expliquen que la Fiscalia de Tarragona ha obert diligències contra els responsables de l'acte d'inici de campanya, celebrat a l'antiga plaça de braus de Tarragona.

En la missiva també parlen de la llibertat de reunió i associació. En aquest sentit, recorden la prohibició d'un acte a favor del dret a decidir que havia de celebrar-se inicialment en un edifici municipal a Madrid així com la suspensió a Vitòria d'un acte sobre el referèndum a càrrec de la diputada de la CUP Anna Gabriel.