[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=sh20vG9iwSU[/youtube]
L'expresidenta del Parlament, Carme Forcadell, ha participat aquest dissabte en l'assemblea general ordinària de la Plataforma per la Llengua. L'entitat li ha cedit el torn inaugural de la trobada, que s'ha celebrat de manera telemàtica. Forcadell ha afirmat que es penedia d'haver parlat en castellà en el judici del Tribunal Suprem a Madrid per l'1-O.

"Em penedeixo de no haver parlat en català al Suprem", ha expressat l'expresidenta i ha afegit que "vaig arribar a la política per la llengua". "La decisió de parlar en castellà la vam prendre quan ens van dir que no tindríem traducció simultània", un fet que Forcadell i la resta d'encausats -ara condemnats- van interpretar com una "discriminació malgrat que és una llengua oficial de l'Estat".

Si haguessin demanat un traductor, "hauríem d'estar pendents i el judici s'allargaria dies, setmanes i potser mesos, lluny de Catalunya". L'expresidenta de la cambra assegura que en aquell moment tant els representants institucionals com els presidents de l'ANC i Òmnium "pensàvem que pel fet de parlar castellà ajudaria a la comprensió i a la comunicació", ha dit, "però ens vam adonar que la comunicació no depèn de la llengua en què parlis, sinó de la voluntat". En aquest sentit, és per aquest motiu que es penedeix no només de no haver parlat català en el procés judicial sinó que els advocats tampoc no ho fessin.

La revolució lingüística a Mas d'Enric

A banda d'excusar-se per aquest fet i de demanar mantenir la llengua "independentment de la llengua de l'interlocutor", Carme Forcadell ha explicat que quinze dies abans de l'inici del judici a Madrid, al centre penitenciari de Mas d'Enric, "dues gitanes joves em van venir a veure perquè estaven molt preocupades perquè havia d'anar a Madrid i parlar en castellà". La preocupació de les internes es basava en el fet que a dins la presó sempre feia ús del català.

Quan va tornar del Suprem, les noies van mostrar-li la seva sorpresa i li van deixar de parlar en català, un fet que per a elles suposava un esforç. Això sí, segons el relat de Forcadell, "van entendre aquesta voluntat i van animar a altres internes que eren catalanes a parlar català, perquè la llengua de comunicació de la presó és gairebé sempre castellà".

En el seu discurs, Forcadell ha assegurat que "no és que no tinguem un Estat, és que en tenim un en contra" i ha reflexionat que "si guanyem un país i perdem la llengua, de què ens servirà el país".