La renúncia de Forn, avançada per diversos mitjans i confirmada per NacióDigital, s'explica per "motius personals" i també respon a una "estratègia legal", segons les fonts consultades, que citen el consell de l'advocat Cristóbal Martell. El dirigent del PDECat pretén facilitar al jutge Pablo Llarena la seva excarceració. De fet, en la compareixença davant de l'alt tribunal l'11 de gener, Forn va explicitar la seva disposició a deixar l'escó si el Parlament vulnerava el marc constitucional.
Tot plegat ho ha explicat a través d'una carta on recorda la seva declaració davant Llarena. Forn afirma que la seva situació personal fa "inviable" la seva participació en debats i en la presa de decisions del grup parlamentari i reconeix que "els compromisos adquirits davant del Suprem" que en algun moment "podrien arribar a representar una contradicció amb determinades línies d'actuació" del grup que representa.

La carta de Joaquim Forn presentant la seva dimissió
El pas enrere de Forn s'afegeix als comiats de Meritxell Borràs, que ja no va figurar a la llista de Junts per Catalunya, i a l'adeu de Carles Mundó, que va integrar la candidatura d'ERC però va renunciar abans del ple de constitució del Parlament.

Joaquim Forn, al Pati del Tarongers, en una imatge d'arxiu. Foto: Adrià Costa