Forn tira del carro, Collboni ven seguretat, Carmena somia i votem més que l'ajuntament
Política
El comentari editorial de NacióDigital amb el protagonista, la proposta, la frase i la dada de la campanya electoral del 26-M
ARA A PORTADA
-
Política Què amaga el negoci de les enquestes? Entre la ciència i la demoscòpia creativa que mou vots Ferran Casas i Manresa
-
-
Política Enquestes del 29-N: quin resultat hi haurà i quines majories seran viables? Roger Tugas Vilardell
-
Política ERC situa el 29-N com el primer pas per guanyar la Generalitat: «El PSC no té projecte de país» Lluís Girona Boffi
-
Publicat el
18 de maig de 2019 a
les 21:00
Actualitzat el
18 de maig de 2019 a les
21:01
El protagonista
Després d'un començament molt discret, amb poca presència mediàtica per culpa de la Junta Electoral i en el qual es trobava a faltar que es llegissin textos seus als mítings, Joaquim Forn ha tingut protagonisme a l'acte central de Junts per Catalunya al mercat de Sant Antoni. Com ordenen els vells cànons, ha fet una crida a "passar el rasclet" per mobilitzar al màxim el vot tradicional de CiU a la ciutat. Forn, que coneix com ningú la base electoral, sap que toca, sobretot, mobilitzar els propis per tenir opcions i remuntar les enquestes. I això vol dir "moral de victòria", a més de versatilitat per "pactar amb qui calgui" un cop es faci amb l'alcaldia.
La proposta
Manuel Valls es desinfla i cap enquesta el situa ja amb possibilitats de ser alcalde de Barcelona. Emergeix Jaume Collboni i, davant els dos grans aspirants Ada Colau i Ernest Maragall, ell és el que vol aparèixer com a sinònim d'ordre i establishment per erigir-se en l'alternativa capaç d'atreure vot conservador. I això vol dir ser el candidat més creïble en matèria de seguretat. Al Raval, s'ha fet acompanyar del ministre de l'Interior, Fernando Grande-Marlaska, que ha arribat a dir que "no es pot viure" a la ciutat, per prometre 1.400 policies més. Sense complexos.
La frase
"Volem ser la locomotora de progrés de Madrid, d'Espanya i del món". Ho ha dit Manuela Carmena, alcaldessa de Madrid que ha trencat amb Podem i es presenta amb la nova plataforma Más Madrid, que a la comunitat té de candidat Íñigo Errejón. Han fet un acte massiu a la Casa de Campo i les enquestes els van de cara. Poden ser grandiloqüents.
La dada
Catalunya està dividida en partits judicials. Són divisions territorials establertes per l'administració de Justícia. Existeixen des de mitjans del segle XIX, i solen estan integrades per diversos municipis d'una mateixa província. A la capital o poble més important és on acostuma a haver-hi la seu del jutjat de primera instància i instrucció, que té la jurisdicció sobre tota aquella zona. Actualment n'hi ha 49 a Catalunya: 25 a Barcelona, nou a Girona, set a Lleida i vuit a Tarragona. I per què són importants? Perquè cadascun d'ells, en funció de la població, escull per la via indirecta, a partir dels vots de les municipals, els diputats provincials. Ho explica Aida Morales en aquesta informació. Diumenge que ve també triem diputacions, consells comarcals, el Consell General d'Aran, i l'Àrea Metropolitana de Barcelona.
Et pot interessar
-
Política
Campanya electoral contra la democràcia
-
Política
El PSC es mobilitza pel tercer diputat a Girona per preservar l'aliança amb Sánchez per l'habitatge
-
Política
Últim esforç de Junts per aguantar el 29-N: «O votes Espanya, o votes Catalunya»
-
Política
Pujol i Mas insuflen ànims a la campanya de Junts: «Hem de passar a l'ofensiva i no tenir por»
-
Política La vella guàrdia surt al rescat de Pedro Sánchez i pressiona Felipe González: «El PSOE et deu molt, però tu li deus més al PSOE»
-
Política
Majoria folgada PP-Vox i Sánchez resisteix gràcies al naufragi de Colau, segons una enquesta de «La Vanguardia»
