02
d'abril
de
2021, 08:00
Actualitzat:
05
d'abril,
1:50h
Aquest Divendres Sant, el Papa Francesc presidirà el tradicional viacrucis a Roma, una de les celebracions més emotives del catolicisme durant la Setmana Santa. Per segon any consecutiu, l'acte es farà a la plaça de Sant Pere, i no pas al Coliseu, i enmig de fortes mesures de restricció a causa de la Covid-19. En algun moment de la cerimònia portarà simbòlicament la creu, tot i que els darrers anys el protagonisme del viacrucis l'han anat guanyant els col·lectius del cristianisme de base o entitats del tercer sector, algunes de les quals tenen cura dels textos de les 14 meditacions que s'hi llegeixen.
Però de ben segur que la creu li pesarà molt menys al Papa que el pols que viu el Vaticà des que va ser elegit -el 13 de març va fer vuit anys- per dur la barca de Pere de l'Església. L'argentí Jorge María Bergoglio, 84 anys, el primer pontífex jesuïta, ha engegat una política de reformes que ha suposat un gir respecte als anteriors pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI. El seu balanç presenta clarobscurs.
- Un Papa social. Des de l'inici del seu pontificat, Francesc va imprimir un segell de sensibilitat envers els sectors més febles de la societat. Després d'una llarga etapa conservadora, Francesc va incidir en un missatge d'aproximació als marginats, especialment als immigrants. La situació dels que volen fugir dels seus països i es juguen la vida intentant arribar a Europa ha estat present en el discurs papal, des de la seva històrica visita a Lampedusa, on va vigilar els col·lectius de refugiats. Va ser allí quan va denunciar per primer cop "la globalització de la indiferència".
- La consciència ecològica. Francesc ha estat el primer Papa que ha inclòs una clara referència al canvi climàtic en el discurs de la cúpula de l'Església. Una altra encíclica, Laudatio si ("Alabat sigues"), tracta de l'ecologia, vincula crisi social i crisi ecològica i enuncia el concepte de "casa comuna" per definir a la Terra.
- Obertura amb els homosexuals i divorciats. Ha estat un àmbit en què el Papa va manifestar una inflexió respecte al discurs intransigent envers el col·lectiu homosexual. "Qui soc jo per criticar els gais?", va dir en una ocasió. També ha mostrat una voluntat de reintegrar els divorciats en la vida de l'Església. Com va succeir en les altres encícliques, a Amores Laetitia ("La llum de l'amor"), va propugnar un canvi en l'actitud de l'Església.
- Feblesa davant la pedofília. Va ser Josef Ratzinger (Benet XVI) el primer pontífex que va adoptar mesures contra alguns dignataris culpables d'agressions sexuals i pedofília. Bergoglio va mostrar-se continuador d'un esforç d'empatia amb les víctimes. Però alguns dels seus crítics consideren que ha fet poc i que ha comès errors greus, com quan va sortir en defensa aferrissada del bisbe xilè Juan Barros, a qui s'acusava de protegir assetjadors. Finalment, es va demostrar que Barros havia encobert culpables i Francesc va haver d'admetre que s'havia equivocat.
- La lluita per la transparència de la Banca Vaticana. És un autèntic maldecap per a tots els papes. L'Institut de les Obres de la religió (IOR) ha estat un autèntic forat negre del Vaticà. Ja en temps de Ratzinger es va crear l'Autoritat d'Informació Financera per vigilar la institució i detectar moviments opacs. Francesc ha fet esforços per incrementar la transparència al banc, però durant tot el seu pontificat ha hagut d'afrontar escàndols diversos. S'ha obligat l'IOR a publicar un informe anual, s'ha posat ordre en les contractacions i s'ha designat una nova direcció del banc. El gener passat, es va condemnar Angelo Caloia, expresident del banc, a nou anys de presó per blanqueig de capitals.
Però de ben segur que la creu li pesarà molt menys al Papa que el pols que viu el Vaticà des que va ser elegit -el 13 de març va fer vuit anys- per dur la barca de Pere de l'Església. L'argentí Jorge María Bergoglio, 84 anys, el primer pontífex jesuïta, ha engegat una política de reformes que ha suposat un gir respecte als anteriors pontificats conservadors de Joan Pau II i Benet XVI. El seu balanç presenta clarobscurs.
Les llums
- Un Papa social. Des de l'inici del seu pontificat, Francesc va imprimir un segell de sensibilitat envers els sectors més febles de la societat. Després d'una llarga etapa conservadora, Francesc va incidir en un missatge d'aproximació als marginats, especialment als immigrants. La situació dels que volen fugir dels seus països i es juguen la vida intentant arribar a Europa ha estat present en el discurs papal, des de la seva històrica visita a Lampedusa, on va vigilar els col·lectius de refugiats. Va ser allí quan va denunciar per primer cop "la globalització de la indiferència".
- La consciència ecològica. Francesc ha estat el primer Papa que ha inclòs una clara referència al canvi climàtic en el discurs de la cúpula de l'Església. Una altra encíclica, Laudatio si ("Alabat sigues"), tracta de l'ecologia, vincula crisi social i crisi ecològica i enuncia el concepte de "casa comuna" per definir a la Terra.
- Obertura amb els homosexuals i divorciats. Ha estat un àmbit en què el Papa va manifestar una inflexió respecte al discurs intransigent envers el col·lectiu homosexual. "Qui soc jo per criticar els gais?", va dir en una ocasió. També ha mostrat una voluntat de reintegrar els divorciats en la vida de l'Església. Com va succeir en les altres encícliques, a Amores Laetitia ("La llum de l'amor"), va propugnar un canvi en l'actitud de l'Església.
Les ombres
- Feblesa davant la pedofília. Va ser Josef Ratzinger (Benet XVI) el primer pontífex que va adoptar mesures contra alguns dignataris culpables d'agressions sexuals i pedofília. Bergoglio va mostrar-se continuador d'un esforç d'empatia amb les víctimes. Però alguns dels seus crítics consideren que ha fet poc i que ha comès errors greus, com quan va sortir en defensa aferrissada del bisbe xilè Juan Barros, a qui s'acusava de protegir assetjadors. Finalment, es va demostrar que Barros havia encobert culpables i Francesc va haver d'admetre que s'havia equivocat.
- La lluita per la transparència de la Banca Vaticana. És un autèntic maldecap per a tots els papes. L'Institut de les Obres de la religió (IOR) ha estat un autèntic forat negre del Vaticà. Ja en temps de Ratzinger es va crear l'Autoritat d'Informació Financera per vigilar la institució i detectar moviments opacs. Francesc ha fet esforços per incrementar la transparència al banc, però durant tot el seu pontificat ha hagut d'afrontar escàndols diversos. S'ha obligat l'IOR a publicar un informe anual, s'ha posat ordre en les contractacions i s'ha designat una nova direcció del banc. El gener passat, es va condemnar Angelo Caloia, expresident del banc, a nou anys de presó per blanqueig de capitals.
La batalla per la moral sexual
Malgrat els discursos oberturistes, formalment l'Església no ha modificat la seva política en matèria de moral sexual. Un sínode convocat pel Papa l'any 2015 va donar una majoria favorable a admetre a la comunió els divorciats tornats a casar, però no es va assolir els dos terços de vots requerits. I malgrat això, ha estat aquest tema l'escollit pel bloc conservador per plantar cara a Francesc i desestabilitzar el seu pontificat.
La defensa feta per Francesc d'una unió civil per a les parelles homosexuals va fer que l'octubre passat un grup catòlic conservador, encapçalat per monsenyor Carlo Maria Viganò, acusés el Papa d'"heretgia". No molt lluny d'aquest posicionament hi ha un actiu grup de curials, que inclou alguns cardenals ultraconservadors, amb el nord-americà Raymond Burke al capdavant, que manté una guerra oberta contra Francesc, en bona part per la doctrina familiar i sexual. El blog Rorate Coeli, d'ideologia tradicionalista, sol acollir escrits contra el pontífex. Curiosament, altres grups conservadors, com l'Opus Dei, han explicitat el suport al Papa.
La vellesa comença a brumar el pontífex i moltes reformes apuntades, més en les homilies que en grans decisions doctrinàries, resten a l'espera de consolidar-se o de patir una recessió quan ell no hi sigui. De moment, enmig de les pressions de les diverses faccions que el fan un heterodox -segons els conservadors- o un home dubitatiu -a ulls dels més progressistes-, Francesc continua portant la creu.
Malgrat els discursos oberturistes, formalment l'Església no ha modificat la seva política en matèria de moral sexual. Un sínode convocat pel Papa l'any 2015 va donar una majoria favorable a admetre a la comunió els divorciats tornats a casar, però no es va assolir els dos terços de vots requerits. I malgrat això, ha estat aquest tema l'escollit pel bloc conservador per plantar cara a Francesc i desestabilitzar el seu pontificat.
La defensa feta per Francesc d'una unió civil per a les parelles homosexuals va fer que l'octubre passat un grup catòlic conservador, encapçalat per monsenyor Carlo Maria Viganò, acusés el Papa d'"heretgia". No molt lluny d'aquest posicionament hi ha un actiu grup de curials, que inclou alguns cardenals ultraconservadors, amb el nord-americà Raymond Burke al capdavant, que manté una guerra oberta contra Francesc, en bona part per la doctrina familiar i sexual. El blog Rorate Coeli, d'ideologia tradicionalista, sol acollir escrits contra el pontífex. Curiosament, altres grups conservadors, com l'Opus Dei, han explicitat el suport al Papa.
La vellesa comença a brumar el pontífex i moltes reformes apuntades, més en les homilies que en grans decisions doctrinàries, resten a l'espera de consolidar-se o de patir una recessió quan ell no hi sigui. De moment, enmig de les pressions de les diverses faccions que el fan un heterodox -segons els conservadors- o un home dubitatiu -a ulls dels més progressistes-, Francesc continua portant la creu.