Francina Armengol, la farmacèutica que militava en un sindicat sobiranista

De petita no va sentir mai interès per la política. Volia continuar la tradició familiar, i va ser l'única de tres filles que va decidir estudiar Farmàcia. Com molts mallorquins de l'època i com continua passant avui dia, va cursar els estudis fora de l'illa, a la Universitat de Barcelona, i va ser allà on es va encendre el cuquet de la política. I és que Francina Armengol(Inca, 1971) va iniciar les seves passes en el món de l'activisme a través del Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI), una autèntica escola de formació de quadres sobiranistes que anys després van tenir un paper actiu dins del procés català. A Armengol, però, la va fitxar tot d'una el PSIB, el PSOE de les Illes Balears. 

Qui va ser l'any 2015 la primera presidenta de la història de les Illes Balears va iniciar després d'aquesta etapa barcelonina una carrera política que avui l’ha acabat portant a presidir la tercera institució de l’estat espanyol, el Congrés dels Diputats, en una votació que ha estat frenètica i no assegurada fins a últim moment. Molts mitjans han apuntat que la proposta d’Armengol ha estat un ganxo del PSOE per complaure els partits independentistes. Però qui és l’expresidenta balear i què ha fet al llarg de la seva trajectòria?


El seu rebesavi va ser alcalde d’Inca. L’avi no es va decantar per la política, sinó per la Farmàcia, i l’any 1914 obria el seu establiment al municipi. El fill, Jaume Armengol -pare de la nova presidenta del Congrés- va heretar política i farmàcia, va ser alcalde també d'Inca, president de la delegació al municipi de l'Obra Cultural Balear, i va mantenir el negoci familiar. Durant un temps, de fet, el va poder mantenir gràcies a la seva filla, que just va acabar els estudis a la capital barcelonina, va tornar a casa i es va posar al capdavant del negoci perquè el pare pogués exercir d’alcalde.

Ser del PSOE no venia de família, però. El pare sempre ha estat d’una ideologia nacionalista d’esquerres i quan va viure a la capital catalana, el partit amb el qual se sentia més identificat era ERC. Ja a Mallorca, va ser un dels fundadors del Partit Socialista de Mallorca (PSM), que no era el PSOE, sinó un partit sobiranista, socialista i ecologista que anys després acabaria integrat dins l’actual ecosobiranisme que representa Més. Després es va unir als socialistes, formant part de la seva llista com a independent. També és soci d'honor de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana, teòric del nacionalisme d'esquerres, i defensor dels Països Catalans. La mare d'Armengol és encara més d'esquerres que el pare, provinent del catolicisme progressista.

Francina Armengol va treballar a la farmàcia familiar fins al 1999, i llavors ja era militant del PSOE. Va ser dos anys abans de deixar la farmàcia, el 1997, quan va assumir la vicesecretaria general de la federació socialista de Mallorca, i també la secretaria de la dona. L'any 2000, ja era secretària general de la federació socialista de Mallorca, sent reescollida el 2004 i el 2008. El 2012, esdevenia secretària general del PSIB, fins avui.

Més enllà dels càrrecs dins del partit, entre 1998 i el 2000 va ser regidora d'Inca. Just després, va ser elegida diputada al Parlament, càrrec que va ostentar fins aquest mes de juliol, quan va passar a ser diputada al Congrés post 23-J. Entremig, havia estat presidenta del Consell Insular de Mallorca, entre el 2007 i el 2011. Va ser el 2 de juliol de 2015 quan va ser elegida presidenta de les Illes Balears fins que fruit de les eleccions del 28-M, en les quals va guanyar la dreta, li va arrabassar el lloc la popular Marga Prohens amb el suport de Vox. 
 

Defensora d'un referèndum sobre la monarquia i sempre fidel a Sánchez

Com deia el seu pare en una entrevista el 2015, a l'Ara Balears, Armengol sempre ha estat dins l'ala nacionalista i més d'esquerres del PSOE, però com a socialista, també és internacionalista. Sempre s'ha sentit molt catalana, les seves intervencions institucionals han estat majoritàriament en català, i profundament republicana. Va ser, de fet, l'única dirigent socialista que a l'executiva nacional del partit va defensar que s'aprofités l'abdicació de Joan Carles I per obrir un referèndum entre monarquia i república.

També ha estat sempre molt propera a Pedro Sánchez, i és que va ser l'única presidenta autonòmica que l'any 2016 es va posar al seu costat quan el candidat socialista defensava no investir Mariano Rajoy, i sempre va veure amb bons ulls pactes amb Podem, al contrari de les velles guàrdies socialistes. Una d'aquestes, el president aragonès Javier Lambán, va arribar a dir que les seves idees eren provocades per "la tramuntana que, en determinades èpoques, altera les ments". Després li va demanar perdó. 

Restauradora de la llibertat d'expressió i dels drets socials

Armengol va arribar al capdavant de l'executiu autonòmic després d'una etapa molt convulsa sota la direcció del president del PP José Ramón Bauzà, que durant la seva acció institucional es va obsessionar a eliminar el català del territori, promovent un decret de trilingüisme (TIL) que va omplir els carrers de protestes, amb riuades verdes i amb una vaga històrica dels docents i alumnes, que es va allargar mesos. Una de les primeres coses que va fer Armengol quan va arribar al poder va ser eliminar la llei de símbols, que prohibia elements com la senyera en equipaments públics.

També va engegar un diàleg amb la comunitat educativa, va enterrar el TIL, i va iniciar una restauració de drets amb la mirada posada especialment en la comunitat migrant. Va desplegar polítiques ecologistes en defensa del territori, alterat durant l'etapa popular per acontentar els empresaris que vivien de la promoció turística. Però com en tot a la vida, també va protagonitzar alguns escàndols que la van portar a rectificar, especialment en matèria del català. Va voler que la llengua no fos un requisit en el procés d'estabilització dels sanitaris, el que va fer que els seus socis, Més, responguessin amb dures crítiques. S'ho va repensar i va fer marxa enrere.
 

Contrària al 155 i defensora dels indults

Malgrat haver militat en un espai sobiranista de jove, mai s'ha considerat independentista. Ara bé, ha estat una de les veus socialistes que amb més respecte i empatia ha entès el moviment. En una entrevista l'any 2016, en un moment de màxima crispació, defensava que els nacionalistes, "per res del món, són el dimoni", i era partidària que el seu partit, en totes les escales, governés amb aquestes formacions, com feia ella de la mà de Més a Balears. També llavors defensava que Espanya tenia una "crisi territorial molt greu" que s'havia d'arreglar des del "diàleg i l'acord". Així, es va mostrar en desacord en tot moment amb la decisió de l'executiva del partit que situava com a línia vermella no negociar amb partits que reclamen la independència.

"No estic d'acord amb aquell plantejament, em sembla un error no parlar, pensin el que pensin, perquè democràticament han estat escollits pel poble. No soc independentista, però crec en una Espanya més plural i federal", deia. Després de l'1-O, també va defensar que era un error "judicialitzar" el conflicte català, i va defensar, en ple debat dels indults als presos polítics, impulsar accions que ajudin a "l'enteniment" sense pensar en el "cost electoral" que podia suposar la decisió.

Prèviament, Armengol també havia estat una de les poques dirigents socialistes que es va mostrar públicament contrària a l'aplicació del 155 a Catalunya. De fet, es va manifestar explícitament "en contra" abans que l'executiva federal del PSOE decidís avalar l'aplicació. Un cop es va executar, ho va considerar una mostra del "fracàs" del diàleg a Catalunya i de "part de la democràcia". La nova presidenta del Congrés, amb la confiança dels independentistes, afronta ara una etapa a la cambra baixa en què tindrà com a repte defensar allò que ha predicat a casa seva: pluralitat i defensa del català.