Placa d'Arriba España, a Madrid Foto: Xavier Vallbona

Tot i que pugui semblar una broma, és ben cert. ‘La plaza del Caudillo’, ‘la plaza de Arriba España’, ‘la calle de los Caídos de la División Azul’ o ‘la Colonia de Primo de Rivera’ són indrets que formen part dels més de 270 carrers, places i centres culturals i educatius de la ciutat de Madrid que, quasi 40 anys després de la mort de Franco, conserven encara el nom d’esdeveniments, dates i personatges rellevants de la dictadura. Així ho recull el nou catàleg sobre toponímia Franquista a la capital espanyola que el Foro por la Memoria Historica presentarà d’aquí a un mes i al que ha tingut accés Nació Digital . El treball s’anomena 'Pervivencia del Franquismo en las calles de Madrid' i ha estat elaborat durant els últims anys per l’historiador Antonio Ortiz Mateos.

Aquests carrers, places i indrets públics es troben repartits per tota la ciutat. Els podem trobar al districte de El Pardo, al barri de Chamartín, al prestigiós barri de Salamanca o a suburbis de la capital espanyola. Per exemple a El Pardo, on el dictador va morir el 20 de novembre de 1975, s'hi troben ‘La plaza del Caudillo’ i ‘Plaza Primero de Octubre’, data en què Francisco Franco es va autoanomenar cap de l’estat l’any 1936. Són dos indrets que fan referència directa al dictador i sobta que mantinguin el nom des de 1947 i 1953 respectivament. ‘La Plaza de Arriba España’, situada al barri de Chamartín, homenatja el crit adoptat per la Falange que, juntament amb el braç en alt els servia per saludar. ‘La calle de los caídos de la División azul’, recorda la unitat espanyola que va servir a l’exèrcit alemany entre el 1941 i el 1943 durant la Segona Guerra Mundial.  

Manolete, Santiago Bernabeu i Alfredo Mahou, entre els destacats del Franquisme

L'escriptor i polític d'origen lleidatà, Eduardo Aunós, conserva el seu carrer al barri de Salamanca. La seva contribució al franquisme com a ministre de Justícia el va portar a tenir un lloc destacat entre les vies de Madrid. Al llibre que enllesteix el 'Foro por la Memòria Històrica' també trobem noms com el del torero Manolete, el de l'expresident del Reial Madrid, Santiago Bernabeu, o el de l'hereu de la coneguda casa de cerveses madrilenya Mahou, Alfredo Mahou. El règim franquista va atorgar una plaça a Manolete, al barri de 'Cuatro Caminos', per la seva fidelitat a Primo de Rivera, del que era admirador, i a Franco. Habitualment brindava els seus toros per "la gloria d'Espanya" fins que el brau Islero va acabar amb la seva vida a la plaça de Linares l'agost de 1947. 

Santiago Bernabeu, advocat, futbolista, entrenador i president del Madrid, va ser simpatitzant de la CEDA, va refugiar-se a l’ambaixada francesa després de la revolta del juliol de 1936 i, posteriorment, va emigrar al país veí. Ja a les acaballes del conflicte, va enrolar-se a les files del bàndol revoltat on va actuar com a observador sota la direcció d’Agustín Muñoz Grandes. La carrera de l'hereu de la cervesa Mahou, Alfredo Mahou, no va ser tan moguda com la del president del Reial Madrid però el seu pas per l'ajuntament de la capital de l'estat va ser suficient per atorgar-li una plaça al barri de Salamanca.
 
El PP se sent còmode amb tanta referència franquista

Totes aquestes referències als anys de la dictadura que podem trobar al carrers de Madrid sembla que es mantindran. Ni l’ajuntament ni la Comunitat de Madrid ni tampoc el govern espanyol tenen previst fer-hi res. L’any passat, els populars van votar en contra d’una iniciativa d’Esquerra Unida a l’Assemblea de Madrid demanant la retirada dels símbols franquistes a la comunitat madrilenya. També és significatiu que el PP tombés el passat mes d’octubre al Congrés una proposició de l’Esquerra Plural per a la retirada d’aquesta simbologia dels edificis que depenen del Ministeri de Defensa. A més, el govern de Rajoy no sembla disposat a complir amb la Llei de Memòria Històrica aprovada el 2007 perquè li ha retirat tots els fons.