Una de les votacions d'aquesta setmana. Foto: Parlament

La crònica parlamentària d'aquesta setmana ha tingut moments de tot. Des de la poca volada d'intensitat política sobre els ocells cantaires -la cambra debatia sobre si es podien caçar pinsans, passerells, verdums i altres espècies de fringíl·lids- al momentàs que els petits de la cambra van forçar una comissió d'investigació sobre l'escàndol i el saqueig de les caixes d'estalvi per l'esclat de la bombolla immobiliària.

Però en debats a la totalitat, discussions de mocions i la xerrameca de les interpel·lacions alguns dels diputats amb la dialèctica més eixerida i l'oratòria més sorneguera van registrar moments de glòria. Fins al punt que Sigmun Freud podia haver fet una tesina doctoral amb el que ha passat aquesta setmana en seu parlamentària.

"Veure hòmens madurs, grans, extasiats mirant un animal petit cantant, la veritat és que em va impressionar". No és la història de la sodomia. És la manera que va utilitzar el diputat de CiU, Agustí López, de defensar el canvi legislatiu perquè els ocellaires puguin escoltar les caderneres a casa. Una expressió pronunciada amb una dicció sospitosa d'un erotisme tan nostrat com el vicari d'Olot que suposadament practicava l'onanisme com podia. Però no, el diputat López explicava l'èxtasi que havia experimentat en un concurs d'ocells a la Pobla de Mafumet. El glamur no és cosa del senyor López.

El diputat López, que sembla extret d'una novel·la de Ruyra, va voler enredar als neocomunistes intentant fer creure a l'ecosocialista, Joan Boada, "El Pistoler", que els obrers de les mines del Bages, després de preparar atemptats contra el comte de Romanones, marxaven cap a casa per escoltar el bonic cant de la cadernera. Boada, fidel al seu posat de Wyatt Earp de l'esquerra, se'l mirava amb aquells ulls que només saben posar els ecosocialistes, ulls de llagosta quan han capturat la presa. Negres i cruels.

Per reblar el clau, l'hiperactiu Jordi Cañas, de C's, -que algun dia haurà d'explicar el secret de com pot bellugar les orelles amb mateix ritme que la seva oratòria- va fer una de les seves millors intervencions. Amb aquella ironia càustica i assenyada que li ha fet guanyar el sobrenom del "canya al mico" va proposar al G8 la mesura de perseguir ocellets cantaires com a mesura de reactivació econòmica.

Animades ses senyories en un llenguatge sibil·línament eròtic, i assegut Freud a la tribuna de convidats, la libido es va disparar amb la discussió d'una moció del diputat d'ICV, Joan Herrera, sobre el nou pla de mesures d'estalvi del Govern. "De lluny no és vostè, Sr. Herrera, tan atractiu com la senyora Camats, perquè si té l'aspiració de ser tan atractiu com la diputada Camats, anirem malament, Herrera", va etzibar el veterà diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, entre les mostres d'aprovació de la part mascle de la cambra.

Teixidó no va aturar aquí la seva ofensiva libidinosa i va acusar al diputat Boada de "xumar minoria", entre la remor general dels diputats. I aquí fou quan el diputat Cañas, agafant-se l'americana amb la mà dreta, va emetre una decidida advertència: "Decía el señor Teixidó que algunos deben de seguir chupando minorías. Yo, simplemente, le diría que utilizase o supiese utilizar bien que verbos emplea a la hora de citar las minorías. Porque, yo, con ese verbo podría conjugar alguna que otra frase, pero me voy a abstener hacerlo".

Després Freud era al bar consumint una de les poques drogues legals, i barates, que queden, mentre li deia a la cambrera que això de la política catalana és molt difícil de psicoanalitzar.