Diuen els científics que la ment es nodreix de canvi. A la vista d'aquesta hipòtesi a Catalunya devem tenir el cervell ben atrofiat, a més a més d'un cul com la bandera del Japó. Fem un cop d'ull a la insistent realitat i intentem comprovar la certesa de l'axioma.

Artur Mas pacta amb el PP els pressupostos. Oriol Pujol, hereu d'una nissaga històrica comparteix retrat amb un altre històric, però del socialisme, Joaquim Nadal, per certificar un pacte entre cavallers. Josep-Antoni Duran i Lleida negocia a Madrid traspassos que des del 2004 estant venint, i que ara, de sobte, ens volen fer creure que arriben.  La Guàrdia Civil torna al Parlament un 18 de juliol. Joan Ridao vol tornar a ser el cap de files d'ERC a Madrid i Jordi Portabella encara és a l'Ajuntament de Barcelona. Un de cada quatre aturats fa tripijocs amb la prestació d'atur i els sindicats encara malden pel canvi de "model productiu". Miquel Iceta es postula com a primer secretari del PSC i, per si fos poc, els socialistes catalans veuen Alfredo Pérez Rubalcaba com la gran esperança blanca del PSOE. Encara discutim si les Majors han de doblar en català i si les putes han de treballar a les cunetes.

Amb aquest panorama és difícil veure el canvi, sempre i quan no ens perdem en els dolços matissos de la retòrica. Però no s'espantin, que no es pot matar tot el que és gras. Per primer cop veurem un congrés d'Esquerra tranquil. Per primera vegada un Bisbe de la central catòlica catalana, el de Vic, s'investeix de defensor de l'eutanàsia passiva i, qui ho anava a dir, Solidaritat Catalana per la Independència ha aguantat un any - avui és el seu aniversari-. Fins i tot, un xeic ha comprat la casa natal de Caracremada per construir-hi un spa de luxe. I un entrenador de futbol és Medalla d'Honor del Parlament.

Tindrà raó Francis Fukuyama? La lluita de les ideologies s'ha acabat en favor de les anècdotes? Catalunya és l'abanderada d'una nova era de les utopies poca-soltes? Hem convertit la lluita en el son de la marmota? Ni ho sé, ni m'importa. Però com escrivia el gran Francesc Pujols refrescant Plató: si els homes, en comptes de ser, per regla general, pobres i rucs, fossin rics i savis no hi hauria problema. I a Catalunya no som prou savis per fer-nos rics.