Gabriel planta el Suprem i el jutge decideix ara si emet una ordre de detenció

L'exdiputada de la CUP no es presenta a declarar davant del jutge Pablo Llarena

Publicat el 21 de febrer de 2018 a les 09:50
El jutge del Tribunal Suprem Pablo Llarena ha aixecat acta d'incompareixença de la dirigent de la CUP i exdiputada Anna Gabriel, investigada en la causa per rebel·lió, i que s'ha refugiat a Suïssa. Tal com va afirmar en una entrevista a Le Temps i va confirmar el seu partit en una roda de premsa aquest dimarts, Gabriel s'ha negat a comparèixer davant del jutge, amb l'objectiu d'internacionalitzar el conflicte, i perquè considera que es tracta d'una causa política i sense garanties.

El jutge ha dictat l'acta d'incompareixença a les 10.00 del matí, 30 minuts després de l'hora en què la cupaire estava cridada a declarar. A la cita no hi ha assistit tampoc la seva defensa, ni la Fiscalia, ni tampoc el jutge. Sí que hi ha anat l’Advocacia de l’Estat, que ha anunciat que s’afegirà a la petició que faci la Fiscalia, i els representants de l’acusació popular de Vox, que han demanat que s’obri ja el procediment per aconseguir la detenció de l’exdiputada de la CUP.

Un cop aixecada l’acta d’incompareixença, el jutge ha de decidir ara si activa per la via ràpida per demanar l’extradició de Gabriel, que implica convertir ja avui l’ordre de citació en ordre de detenció internacional i, un cop localitzada Gabriel, l’ordre d’extradició. La via lenta implicaria esperar que s’acabi la instrucció del cas, i un cop hi hagi interlocutòria de processament demanar aquesta extradició. 

Els arguments de Gabriel per no declarar

El seu advocat, Benet Salellas, va anunciar, a través d'una carta, la decisió de Gabriel al jutge. En aquesta, justificava la no declaració per no poder tenir "un judici just". De fet, Salellas assegurava que l'objectiu de la justícia espanyola era la "venjança o la humiliació a tot el poble de Catalunya per aquest procés d'emancipació". En la mateixa línia, asseverava que no es jutjaven fets, sinó projectes polítics, en una causa que també engloba els membres del Govern de Carles Puigdemont i els dirigents implicats en l'organització del referèndum de l'1 d'octubre.