Gabriel Rufián: «Seria molt bo que aquest 10-N a Podem li anés molt bé a Espanya»

Les enquestes li somriuen, però quan veu l'arc parlamentari que dibuixen a Espanya arqueja les celles, esbufega i admet preocupació. Amb aquest Pedro Sánchez, diu, "no es pot parlar". La pregunta és si després del 10-N sí o tampoc. Admet que l'alternativa a aquest Sánchez és encara més lúgubre per al seu projecte polític. Gabriel Rufián (Barcelona, 1982) pilota la candidatura d'ERC consolidat en el gir moderat dels darrers mesos i abanderant l'anomenat independentisme pragmàtic.  

L'objectiu dels republicans, que han tingut una campanya plàcida, no és només tornar a guanyar les eleccions espanyoles a Catalunya com ho van fer el 28 d'abril amb 15 diputats, sinó també ser aritmèticament decisius per condicionar la governabilitat a Espanya. Sempre i quan, això sí, el PSOE miri a l'esquerra. "A fe de Déu" -promet als mítings, tot i ser ateu, manllevant una expressió d'Oriol Junqueras- que intentaran que així sigui.

- Pedro Sánchez té raó quan diu que el govern espanyol controla la Fiscalia?

- Crec que és un eslògan que el van empènyer a dir durant el debat electoral per intentar seguir en la lluita dramàtica amb la dreta. Vam veure quatre candidats barallant-se per veure qui tenia la bandera més gran. En el cas de Casado, Rivera i Abascal és normal. Però en el cas del secretari general del PSOE és dramàtic. Al final, escoltar o veure un secretari general del PSOE candidat a la presidència del govern insultant l'escola pública, els mitjans de comunicació catalans, criminalitzant a més de dos milions de persones que van votar l'1-O i rebentant la separació de poders, com va fer amb l'amenaça que la Fiscalia era seva, és una deriva però no tant cap a la dreta sinó cap a l'estupidesa. És molt contraproduent i obre portes molt perilloses en una democràcia. Qui pensa que la repressió atura l'independentisme, s'equivoca.

- Compromís de portar Puigdemont a Espanya, penalitzar el referèndum, intervenir internet sense ordre judicial prèvia. Com definiria les darreres propostes de Sánchez amb Catalunya? Són circumstancials per la campanya o aquest és el PSOE al qual s'hauran d’enfrontar?
 
- Depèn. Sona a eslògan i a missatge electoral, però és memòria. Sánchez no té principis. L'hem vist cantant la Internacional contra Susana Díaz per guanyar las secretaria general del PSOE i en una entrevista amb Évole fent veure que era una mica d'esquerres parlant de plurinacionalitat i demanant perdó per segons quines coses. Ara, veiem un Sánchez que és una mica més guapo que l'Erdogan però que diu coses molt semblants. Això és dramàtic i és la mala notícia. La bona és que si és derrotat a les urnes a Catalunya, com qualsevol persona sense principis, deixarà de defensar que dos milions de persones desapareguin o deixem de pensar com pensem o votar com votem.

"Ara, veiem un Sánchez que és una mica més guapo que l'Erdogan però que diu coses molt semblants"

Al final, agradi més o agradi menys, com sempre diem, aquest conflicte polític només se soluciona via política. Via democràcia via diàleg. Evidentment, amb aquest Sánchez que tenim davant no es pot parlar. Estar a favor de Catalunya és estar en contra d'aquest senyor. Ara bé, cal derrotar-lo per sortir d'aquest bucle d'amenaces, de sentències i testosterònic de a veure qui té la bandera més gran. Per això fem una crida als demòcrates que pensin que això se soluciona fent política, que sàpiguen que cal derrotar aquest senyor a Catalunya.
 
-  Assegura que si Sánchez és "feble" després del 10-N s'asseurà a parlar. Al 2015, el PSOE va encaixar els pitjors resultats de la seva història i un Sánchez "feble" va asseure's a parlar, però amb Ciutadans. Quines garanties té de què realment voldrà dialogar amb vostès?
 
- Tenim referents, podem fer memòria. A Sánchez el van fotre fora i vam veure com feia un gir. Un dels molts que ha fet. No té principis i farà el que sigui per arribar a la Moncloa. Sempre responem de la mateixa manera: quina és l'alternativa? A part que l'alternativa és el feixisme, literalment, em refereixo a Vox i a tot el que arrossega. El més dramàtic no és tant la presència de Vox a la política espanyola, sinó tot el que arrossega. A PP i a Ciutadans cap a posicionaments reaccionaris, que no els costa gaire, però fins i tot al PSOE amb aquesta deriva cap a l'estupidesa més que cap a la dreta.

Però és que l'alternativa és la màgia, el fum, el simbolisme. Com tothom sap, nosaltres tenim un amic i president en una cel·la que ja ha deixat clar que no faríem això. Al final, hem d’intentar fer la nostra feina, debilitar el PSOE, que deixi de mirar cap a la seva dreta i intentar trobar, sí o sí, punts de trobada i de negociació per intentar tornar aquest conflicte a la civilització.
 

"La deriva del PSOE és més cap a l'estupidesa que cap a la dreta"

- Parlant en plata. Perquè ERC torni a oferir una abstenció a Sánchez el que ha de passar és que estigui disposat a fer un govern de la mà de Podem?
 
- Se'ns ha acusat de ser durs amb Podem, a mi principalment, per les nostres interpel·lacions constants durant les investidures. Era simplement perquè els considerem una formació política molt propera i no esperàvem res del PSOE. Constantment els hi dèiem que només ells, malauradament, dins d'aquest xantatge que els estaven fent, tenien la clau per intentar desbloquejar. Tinc la sensació que el PSOE va tenir Podem i el senyor Iglesias allà on els volia, que era amb la raó però molt enfadat, queixant-se constantment amb la fatiga que això suposa per a la gent que no té tota la informació i no acaba de distingir. Sempre ho hem dit: seria molt bo que aquest 10-N a Podem li anés molt bé a Espanya i a ERC i a tot l'independentisme a Catalunya. Serien dues palanques per retornar el conflicte polític a la política.
 
- Per tant, és Podem l'esperança d'ERC a Espanya?
 
- Esperança és una paraula molt grandiloqüent. Durant el debat per prendre la decisió sobre què havíem de fer a les investidures hi havia gent que deia: si Podem no cedeix, no ens hem de moure. Jo deia que nosaltres no ens havíem de fixar en ningú més que en nosaltres mateixos. Per què hem de dependre de segons qui?
 
- És a dir, ser proactius i no reactius?
 
- Per què hem de dipositar la nostra esperança en segons qui? És aquest mantra, i ho dic amb tot l'afecte del món, de l'espanyol bo. Per què hem d'esperar que algú des de fora ens ajudi si tot pot arribar a dependre de nosaltres? ERC està en disposició de liderar, de governar i de ser un partit central en aquest país. L'esperança som nosaltres mateixos. Ho dic amb humilitat però amb claredat: el paper d’ERC en les investidures va ser el que realment va incomodar el PSOE i qui va desemmascarar-lo. Estic convençut que Sánchez i Iván Redondo al seu despatx, quan feien càbales, el paper que no s'esperaven i que els va trencar la cintura, va ser el d’ERC. Amb aquesta actitud es va demostrar que Sánchez era una mena d'Erdogan.
 
- Zapatero, durant les primàries del 2017 entre Sánchez i Susana Díaz, va dir que el PSOE no podia estar governat per algú que es mou en funció d'on bufa el vent. Creu que tenia raó?
 
- Sóc poc sospitós de ser amable amb el PSOE i els seus líders i presidents. No hi ha hagut cap partit en la democràcia espanyola que hagi traït tant les seves sigles, la seva història i els seus votants i militants com el PSOE. Dit això, crec que Zapatero està sent una figura molt positiva. De fet, dels expresidents, és l'únic que ha adoptat un paper molt nord-americà, que és d’intentar sumar en pro de la concòrdia. Podria fer un paper com el que fa Felipe González, Ibarra o Alfonso Guerra, molt incendiari. Però no, al contrari, està dient coses molt interessants i valentes. A mi em consta que va intentar desbloquejar la situació durant les investidures i crec que, amb les seves crítiques velades i no tan velades cap a l'actitud actual de Sánchez i del PSOE, ajuda.

"Zapatero està sent una figura molt positiva. Està dient coses molt interessants i valentes"

- El PSC pot ser un aliat per fer seure el PSOE en una taula de diàleg?

- Si Iceta comença a dir les coses que diu en privat en públic ja seria una gran notícia. Seria recuperar alguna de la història que té el PSC. El PSC va morir, i ho dic amb pena, amb la fi del maragallisme. Em sento molt orgullós de tenir gent com Ernest Maragall al nostre partit. Ara mateix, el socialisme catalanista el representa ERC, és obvi. El PSC s'ha convertit en una mena de satèl·lit del PSOE. No diu mai res, no protesta davant la deriva del PSOE.

Quan el PSOE insulta l'escola pública catalana, i jo sóc fill de la immersió lingüística que va néixer a Santa Coloma de Gramenet al barri del Fondo, va ser gràcies a moltíssima gent que, com els meus avis, van lluitar perquè estiméssim aquesta terra mitjançant la seva llengua i cultura. Això ser també gràcies a aquell PSC que va lluitar de vegades contra l'establishment que governava aquí. On estan ara els hereus d'aquesta gent? Quan veuen el seu president i candidat en prime time insultant l'escola catalana, on són?
 
- Què és el que, segons vostè, diu Iceta en privat?
 
- Tots tenim una distància relativa entre el que diem en públic i en privat. En el cas d'Iceta és molt bèstia. Ell, que és un dels polítics més hàbils de l'actual panorama català i espanyol, és un senyor que sap perfectament que això no se soluciona cridant, amenaçant. Ha estat company i excompany de la Carme, de l’Oriol, del Raül, de la Dolors, del Turull i del Rull i sap perfectament que són gent innocent i que no se soluciona el conflicte polític amb una sentència d’un segle de presó. Quan Iceta crida en un míting "gràcies Guàrdia Civil, Mossos, Brimo i govern d’Espanya", gràcies per què? Per hostiar la gent? Demostra aquesta deriva i que el PSC ha deixat d'existir, i no ho dic amb alegria.
 
- En una negociació, generalment es produeixen cessions per arribar a acords. Per la part que toca a l'independentisme, què pot cedir i fins a on?
 
- Ara mateix, amb aquest Sánchez no es pot parlar ni negociar. Cal derrotar-lo. Aleshores veurem. Anar a favor de Catalunya és anar en contra d'aquest PSOE. Aquest llenguatge testostèronic de no t'agafo el telèfon perquè no em dona la gana i d'això és el que hi ha i, si no, m'aixeco de la taula, ha passat. Estem tan malament, que el que cal és parlar, dialogar i plantejar propostes que siguin batallades amb contrapropostes. Nosaltres proposem dos grans consensos de la societat catalana: llei d'amnistia, netejar el taulell, i un referèndum d'independència. Això espera contrapropostes, i no amenaces ni silencis còmplices.

En aquest país, hi ha molta gent que parla amb molta gent que literalment detesta o no li cau bé en les seves feines, i nosaltres som l'únic sector professional que diem que amb aquest no parlo perquè no ens cau bé, fins i tot vanagloriant-se'n. Aquest temps ha de passar.
 

"El PSC ha deixat d'existir, i no ho dic amb alegria"

- Admet que la correlació de forces al Congrés en aquests moments no permet que una llei d’amnistia sigui viable?
 
- Però, al final, quina és l'alternativa? Una de les propostes de la cúpula dels comuns és l'indult. És una proposta. Ja no estem ni en la policia ni en la presó. Parlem-ne. L'indult, de facto, el que fa és que el sentenciat reconeix el delicte. Això és molt perillós, perquè si reconeixen que fer un referèndum i posar urnes és un delicte, obren una porta molt perillosa per a la democràcia. Ho han dit per activa i per passiva. A la cúpula dels comuns sempre els diem que escoltin què diuen els presos.

El que genera un consens dins de la societat catalana és intentar que el màxim nombre de diputats catalans vagin amb aquesta proposta al programa per netejar el taulell com es va fer l'any 77 amb assassins i feixistes. Com no fer-ho ara amb demòcrates? Es pot fer si hi ha voluntat política. 
 
- Què creu que fa que ERC hagi guanyat les eleccions del 28-A, les municipals del 26 de maig i les enquestes la donin guanyadora del 10-N a Catalunya?

-  He d'intentar no enfadar l'Oriol, perquè ens diu que no parlem d'enquestes ni quan ens van bé ni quan ens van malament. Però hi ha una resposta òbvia, amb tot el respecte cap a la resta de formacions polítiques, i és pur junquerisme, que la meva presència al partit, la del Raül, la de la Carme, la del Nuet, la del Capdevila o de l'Elisenda Alamany reflecteix el fet d'intentar propostes i llistes electorals que s'assemblin el màxim possible a la gent que t'ha de votar, al país que interpel·les. Són les experiències fins i tot llatinoamericanes, de front ampli, d'intentar tenir moltes ànimes diferents. Si un partit d'esquerres vol governar ha de tenir moltes ànimes. Jo em sento molt orgullós que el grup parlamentari de Madrid hi hagi un democristià com el Capdevila, amb el qual en alguns aspectes hi tinc molt poc a veure, i també un comunista declarat com el Nuet. Crec que és el que ens fa guanyar.

"Si un partit d'esquerres vol governar ha de tenir moltes ànimes"

 
- I quina és l’ànima de Rufián?  
 
- Sóc molt d'esquerres i republicà. Vinc d'un marxisme molt determinat. Els meus pares eren de Bandera Roja i això marca.
 
- La retòrica de la confrontació és un llast o una virtut per a l'independentisme?
 
- Respectant molt a l'espai convergent i al cupaire, cap independentista d’aquesta campanya és adversari nostre, però l'eslògan d'una part minoritària de "com pitjor millor" és nefast. El no a tot i el bloqueig és votar contra la sanitat pública, per exemple, o votar en contra de serveis socials. Nosaltres això no ho farem. Sempre hem estat al costat de tot partit i proposta que estigués per dignificar la vida de la gent. Joan Tardà és un exemple d'això. Tenim molt clar que estarem al costat de qualsevol iniciativa en contra de la pobresa habitacional, energètica i infantil i defensarem com ningú que cal resoldre el conflicte polític amb Catalunya i via diàleg. Qui no se'n recordi, que recordi les meves intervencions davant d'Aznar, Rajoy o Acebes.
 
- Quina utilitat tenen organismes com l'Assemblea de Càrrecs Electes?

- Tot el que tingui un consens dins de l'independentisme és útil. Serveix per intentar reflectir el fet que en aquest país hi ha molts regidors, alcaldes i càrrecs electes que estan en contra del que ha passat i que representen centenars de milers de persones. Aquesta imatge és molt potent. Si no, molta gent diria: on són els representants? Hagués estat positiva la presència de regidors dels comuns? Sí, però la pregunta no és tant per a nosaltres, sinó per a ells. Hi ha molta gent dels comuns que pensen igual que nosaltres.

"Tot el respecte a l'espai convergent i cupaire. Cap independentista en aquesta campanya és el nostre adversari"

 
- Ells responen que perquè això ho lidera Carles Puigdemont.

- Puigdemont et pot agradar més o menys, però al final és el president legítim d'aquest país que va poder conformar unes majories de govern. L'independentisme va guanyar per majoria absoluta les eleccions del 21-D amb unes condicions que tothom recorda i Puigdemont va liderar aquesta victòria. I ara mateix està a l'exili per la repressió. Pot agradar més o menys, però és així.

- Ha dit Junqueras que és un "error estratègic" atacar altres partits independentistes en campanya. Cometen JxCat i la CUP un "error estratègic"?
 
- Tot el respecte a l'espai convergent i cupaire. Cap independentista en aquesta campanya és el nostre adversari.
 
- Entén que hi hagi gent que els xiuli?
 
- I tant, jo crec que va amb el càrrec. Jo mai, i m'ho crec, criminalitzaré el dret a protesta i de manifestació. Hi ha molta gent en aquest país que aguanta molt més a les seves feines precàries. El que em quedo d'aquests dies, i d'aquell dissabte famós de la manifestació on estava envoltat de gent, és que vam deixar de regalar segons quines imatges de violència. Quan les entitats ens van plantejar escuts o cadenes humanes entre policies i manifestants va ser molt bonic. I si la catarsi de xiular un polític va ajudar, doncs molt millor.
 
- Per què creu que el xiulen més a vostè que a altres dirigents d’ERC?
 
- Perquè surto més a la tele.
 
- Vol dir?
 
-  Benvingut sigui, no passa res.
 
- No és pel que diu?
 
- No, perquè a ERC tothom diu el mateix, som una esquerra molt disciplinada.
 
- I polifònica...
 
- Però al final ERC té moltes ànimes i ha de tenir moltes ànimes, perquè ens han de votar a Osona i al Baix Llobregat. És molt important. Per què em xiulen més a mi, a part de perquè surto més a la tele i sóc més conegut? No ho sé, la veritat.

"Per què em xiulen més a mi, a part de perquè surto més a la tele i sóc més conegut? No ho sé, la veritat"

  
- Potser pel canvi d'actitud dels últims mesos?
 
- Qui dubti de la meva contundència, que es miri la comissió d'investigació amb Villarejo o Florentino Pérez, de gent que ha provocat molt de patiment en aquest país més enllà de les banderes. Però és cert que sóc portaveu del grup català més important i això comporta una responsabilitat que a mi em va ensenyar Joan Tardà. Crec que l'etapa de la indignació per la indignació, el limitar-te només a assenyalar el dolent, s'ha acabat. S'ha d'intentar respondre la pregunta de com ho fem per combatre el dolent, perquè deixi de governar el dolent. Qui respon a aquesta pregunta és qui guanya, i qui és més útil. Sempre dic una frase que no és meva però que vaig escoltar fa poc: prefereixo tenir hemeroteques dolentes que deixar de ser útil. Al final fem política, no religió. 
 
- En campanya costa molt fer autocrítica, però ERC ha contribuït en algun moment en allò que anomenen "independentisme màgic"?
 
- Carme Forcadell va fer una entrevista l'altre dia amb dues frases molt boniques que faig meves. La primera, que potser va faltar empatia i vam pecar d'innocència, no érem molt conscients del que teníem davant. Sabíem que teníem davant gent amb enormes carències democràtiques però no salvatges. I la segona, és que no volia tornar al llit de la seva cel·la després de mirar la tele amb foc als ulls. Són dues frases que resumeixen molt bé el que estem defensant. Nosaltres fem política, això no és religió i els dogmes són per a la religió.

Forma part de la responsabilitat d'un polític saber interpretar la realitat, oferir solucions i intentar proposar iniciatives més enllà del simbolisme. Fins i tot, dir coses que de vegades no agraden. Però és el que ens ha ensenyat gent com Joan Tardà, que forma par de la nostra responsabilitat. Perquè només t'aplaudeixin, el millor que pots fer és fer-te cantant o actor.

- L'independentisme ha sabut gestionar l'escenari post-sentència marcat pels disturbis al carrer?
 
- Després de posar un segle de presó a líders, càrrecs que segueixen guanyant eleccions, és una autèntica barbaritat i la gent està indignada i el dret a protesta i a manifestació és inherent a qualsevol democràcia. Cap idea ni en política ni a la vida justifica cap violència, tampoc la de la Brimo. Tornem a demanar explicacions per segons quines imatges absolutament inexplicables que hem vist en alguns desnonaments. Veure la Brimo entrar en una casa com si fos la de Pablo Escobar no té sentit i exigeix explicacions, o una furgona de la Brimo atropellant un noi. Igual que li demanem a Marlaska amb el segrest de la Laura Solé a Tarragona. És pura coherència.

"No ens representa la violència del còctel molotov, i amb això no m'estic referint al nostre jovent que, amb una pancarta i de forma cívica, pacífica i multitudinària està lluitant pels seus drets civils i socials"

Tampoc ens representa la violència del còctel molotov, i amb això no m'estic referint al nostre jovent que, amb una pancarta i de forma cívica, pacífica i multitudinària està lluitant pels seus drets civils i socials i per tenir un futur. L'únic que no ha pogut inocular l'Estat és el tema de la violència. L'independentisme és inequívocament cívic i pacífic i fins i tot Batet i Iceta ho han reconegut.
 
- Ha dit que calen explicacions, però Buch ha de dimitir passat el 10-N?
 
- Tenim un problema històric amb la Brimo des de temps de Joan Saura. El fet de veure nazis, com vam veure l'altre dia, en imatges de companyonatge amb alguns membres de la Brimo exigeix la dimissió del cap de l'operatiu. A qualsevol democràcia això passaria. I forma també part de la fidelitat a un Govern demanar explicacions. He vist companys meus consellers donant explicacions i responent preguntes al Parlament i això no és cap traïció, és el que ha de passar en una democràcia plena. Més enllà dels noms del conseller, a qui li demanem que segui en una cadira i doni explicacions, el que cal és una feina profunda a la Brimo.

"El sumari dels CDR sona molt a Comando Dixan, Altsasu, al cas Tamara Carrasco. Considerem que és una causa general en contra d’una ideologia"

 
- El sumari dels CDR empresonats afirma que planejaven tancar-se al Parlament amb el president Quim Torra en un suposat "dia D". Què en pensa?
 
- Nosaltres vam recordar que el secret de sumari era sagrat. Ara ja no existeix, però les defenses estan tenint dificultats per tenir tota la informació. Alerta Solidària ja té el sumari però continua havent mancances per accedir a la informació. Això ja és una anomalia democràtica i cal demanar explicacions a Marlaska. PP, PSOE i Ciutadans van bloquejar la petició de compareixença. Aquesta gent estaria a la presó si no fossin independentistes? Sona molt a Comando Dixan, Altsasu, al cas Tamara Carrasco. Considerem que és una causa general en contra d’una ideologia. Això és molt perillós. I condemnem les filtracions interessades.
 
- No li resulta creïble el relat del sumari?
 
- Sona molt a Dixan, no seria la primera vegada. Ara bé, demanem explicacions a Marlaska.
 
- Què opina de la proposta de JxCat, que ara està al mixt, de formar un sol grup independentista al Congrés?
 
- Cal constatar una evidència: aquesta unitat estratègica, que és la millor de les unitats, no la uniformitat, ja existeix. Convido a llegir les actes dels plens del Congrés dels últims quatre o cinc anys. Nosaltres amb l'espai de Convergència hem votat conjuntament tot el que tenia a veure amb Catalunya de forma coordinada. Tardà, Carles Campuzano, Ferran Bel o jo mateix sempre ens hem coordinat.
 
- Aquests dirigents ja no hi són.
 
- Però continuen existint. Laura Borràs porta allà sis mesos i hem presentat quatre o cinc peticions de compareixences conjuntes. És la millor de les estratègies. També cal recordar un fet reglamentari. Si hem de ser caixa de ressonància del conflicte polític català, estarem d'acord en què és millor tenir molts minuts d'intervenció que pocs. Si tenim un sol grup tenim uns minuts. Si en tenim tres, ho multipliquem per tres. Tens més incidència a segons quins mitjans. A més, a Madrid incomoda molt que hi hagi un centredreta català independentista, un centreesquerra independentista i republicà i, ara, tan debò, una esquerra més rupturista independentista. Això els trenca el mantra de segons qui de què tots portem la foto de Pujol a la cartera i ballem sardanes. L'independentisme és divers i no hi cap en un sol grup parlamentari.
 

"A Madrid incomoda molt que hi hagi un centre-dreta català independentista, un centre-esquerra independentista i republicà i, ara, tan debò, una esquerra més rupturista independentista"

 
- Després del 10-N hi ha d'haver eleccions a Catalunya?
 
- Seria molt irresponsable i injust posar-me en aquest negociat. Jo el que veig és companys que es deixen la pell cada dia en les seves conselleries i faig meva la reflexió de Pere Aragonès que, sense pressupostos, és molt difícil. S'està deixant la pell per tancar-los. Si no, serà molt difícil seguir perquè seria el tercer any sense pressupostos i a Espanya es van convocar eleccions perquè no n'hi havia. El que sí que dic és que l'independentisme necessita lideratges i ERC està disposada a liderar.
 
- Parlant de lideratges, abans deia que ERC vol aconseguir ser votada a Vic i a Cornellà. Hi ha algun candidat capaç de representar això al partit?
 
- A part de l'Oriol, que està inhabilitat però que el seu lideratge continua, jo estaré al costat del meu partit i faré costat a la decisió que es prengui. ERC és un partit assembleari i ho decidirà la militància. Hi ha gent molt preparada i té molts lideratges, també femenins. Però ens han de votar a tot arreu i això comporta tenir un lideratge divers i col·lectiu. Els hiperlideratges ja hem vist que a altres partits comporta molts problemes. 
 
- S'està referint a Ada Colau?
 
- Colau, Iglesias... A aquesta esquerra on més que polítics semblen oracles.
 
- Li agradaria que ERC tingués una candidata a la presidència de la Generalitat?
 
- Estaré d'acord amb la decisió que es prengui, però s'hauria de parlar de molts noms. I si és una dona ha de ser motiu d'orgull per a tots nosaltres. Ara, no m'hi vull posar. Jo sóc un humil diputat del Congrés.
 
- Participarà el 9-N en les activitats organitzades pel Tsunami?

- Intentaré passar temps amb el meu fill. I estaré on em digui el partit, també.