No hi haurà més canvis de Govern: aquest és el missatge que ha reiterat Salvador Illa davant del Parlament, on ha comparegut aquest dimecres per explicar el relleu al capdavant del Departament de Drets Socials. La llei obliga al president a comparèixer cada cop que fa un canvi en la composició del seu executiu -ho ha fet a petició pròpia-, però ha deixat ben clar que la substitució de Mònica Martínez Bravo per Raúl Moreno no és el principi d'una reforma de l'executiu. Illa ha emmarcat el canvi en una decisió personal de la ja exconsellera mentre que ha deixat clar que l'aposta pel fins ara secretari general implica una continuïtat de les polítiques exercides fins ara. Illa ha receptat "temps i paciència" per justificar la continuïtat de tots els seus consellers nomenats ara fa pràcticament dos anys.
"Tot ho volem resoldre ràpid i saben que no és possible; cal un horitzó i persistència en les polítiques", ha defensat. El president ha reivindicat la "competència personal" i l'"àmplia trajectòria" dels membres del seu executiu -"al Govern s'hi bé après i no a aprendre", ha dit- mentre que també ha destacat que l'ordenació dels consellers manté la paritat de gènere, la paritat territorial i la pluralitat de famílies polítiques que tenen "un sentit ampli de progrés". La manca de canvis a l'executiu els ha situat en la necessitat d'estabilitat: "Es pot ser flexible, però no donarem batzegades", ha apuntat. A la vegada, Illa ha apujat el to davant les peticions d'una "remodelació profunda" que li han fet els socis i l'oposició, ha dit que han presentat "consells fluixos" i ha que "ningú li marca el pas".
Sobre la conselleria en concret, Illa ha reivindicat la feina feta fins ara, amb elements com la refundació de la DGAIA, la llei del tercer sector, l'equiparació salarial o la condonació dels pagaments indeguts. També ha tingut un gest cap a Junts, quan li ha reconegut la proposta de traspàs de competències en immigració i ha dit que espera que Drets Socials pugui assumir-lo en els pròxims mesos. El president no s'ha referit a la renda bàsica universal, una altra de les polèmiques recents del Departament, però qui no se n'ha oblidat ha estat ERC, que ha demanat que la primera decisió de Moreno sigui revertir la dissolució de l'oficina que ha de tractar aquesta proposta plantejada pel Govern de Pere Aragonès i que el PSC i ERC van acordar mantenir.
Junts i ERC coincideixen en la "remodelació profunda"
El diagnòstic és molt diferent al dels socis i al de l'oposició, que aquest dimecres estranyament han coincidit. Tant Junts com ERC han emprat fins i tot el mateix concepte sobre la necessitat d'una "remodelació profunda" del Govern. La presidenta parlamentària de Junts, Mònica Sales, ha dit que el problema no és una consellera o una conselleria sinó el "rumb errat" del Govern i el que considera, la seva incapacitat i mala gestió. S'ha referit al paper d'Albert Dalmau perquè "conflicte que toca, conflicte que empitjora", a Sílvia Paneque pel "macrodepartament", a Núria Parlon per les infiltracions dels Mossos, o a Ester Niubó per la crisi educativa. "El problema és el conjunt, però només aconseguirà l'agonia d'un Govern que està esgotat", ha insistit.
Al seu torn, ERC ha lamentat que Illa no aposti per donar "impuls a una nova etapa" del Govern després de l'aprovació dels pressupostos. "Calia una decisió més contundent amb aires renovats i corregint els errors de la primera meitat de la legislatura", ha considerat el president parlamentari dels republicans, Josep Maria Jové. El representant d'ERC ha qüestionat que hi hagi les persones adequades per encara el segon tram del mandat i ha advertit que molta gent "dona per fets" els relleus al Govern. S'ha referit a la "portaveu que té posats els ulls al calendari" per les municipals i ha plantejat que potser altres consellers també pensen en les eleccions del maig del 2027. També li ha retret que no compleixi amb les reprovacions aprovades pel Parlament.
L'altre soci del Govern, els Comuns, s'han centrat en el "macrodepartament" de Paneque. La presidenta parlamentària de la formació, Jéssica Albiach, ha considerat que "habitatge, energia i trens" són reptes massa importants per trobar-se dins la mateixa consellera, i que cal separar-los perquè tinguin els recursos que toquen. Encara des de l'oposició, el PP, a través de la portaveu Lorena Roldán, ha criticat la "incompetència absoluta" del Govern i ha demanat també un canvi de polítiques. Per últim, la CUP, per veu de la diputada Pilar Castillejo, ha lamentat les "excuses reiterades" de l'executiu d'Illa i l'ha advertit que no podrà tapar la "mala gestió que s'ha estès i que porta el país al caos": "Li farà falta gesticular. Al temps", ha dit.
La "superconsellera" Paneque i Girona
Un dels elements més repetits durant el debat ha girat entorn de la "superconsellera" de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, a més de portaveu del Govern, que exerceix Paneque. El primer plantejament, abanderat pels Comuns, és que és un Departament que acumula masses carpetes rellevants. No és cap secret que alguns dels grans assumptes de la legislatura es troben al despatx de Paneque. Les polítiques d'habitatge són les que han marcat el principal rumb de l'acció de Govern i del Parlament. La crisi de Rodalies és probablement la més gran que ha hagut d'afrontar l'executiu socialista en els seus dos primers anys. I la crisi climàtica es fa evident dia rere dia, ara especialment pel que fa als incendis.
Sobre Paneque també plana una altra incògnita, a la qual s'ha referit ERC: tornarà a ser candidata per Girona a les eleccions municipals? Ella mateixa expressava aquest dimarts, a la roda de premsa posterior al consell executiu, que està centrada en el Govern perquè és la major responsabilitat a la qual es pot aspirar. Sempre ha evitat pronunciar-se sobre el seu futur polític. Però l'escenari gironí és temptador. Malgrat haver guanyat els comicis locals del 2023, és l'única de les quatre capitals del país que encara no està en mans del PSC i el trencament del tripartit independentista per part de Junts -i a l'espera d'una decisió d'ERC- està sent explotada des dels socialistes gironins per mirar d'erigir-se com a alternativa, que encara no té cara visible a menys d'un any per a les eleccions.
Educació i Interior, al centre de les crítiques
Més enllà del que passi amb Paneque i la seva conselleria, hi ha dos departaments que han estat al centre de les crítiques durant la legislatura: Educació i Interior. De fet, Niubó, Parlon i Paneque -tal com ha recordat Junts- han estat les tres consellers que el Parlament ha reprovat en els dos anys de mandat. En els últims mesos, i just després de tornar de la baixa mèdica, ha estat Niubó qui ha estat al centre de les crítiques. El curs ha acabat sense acord per superar la crisi educativa que fa més de mig any que s'allarga i al setembre tornaran les protestes dels docents. Illa, però, sempre ha tancat files amb Niubó i prèviament amb Dalmau, qui va haver de gestionar la crisi durant l'absència mèdica de Niubó.
Més del mateix pel que fa a Interior. Parlon acumula dues polèmiques seguides vinculades amb el món educatiu: la primera sobre el pla pilot per introduir mossos de paisà a les escoles, i la segona sobre les infiltracions policials en assemblees de professors. Pel que fa a la primera, Parlon va anunciar fa unes setmanes que quedava aturat el pla, però el Govern va rectificar-la. Sobre la segona, tant Parlon com el cap dels Mossos, Josep Lluís Trapero, van demanar disculpes i van assegurar que es revisarien els protocols perquè no es tornés a repetir. La cambra, per cert, també ha demanat el cessament de Trapero per aquest assumpte. La resposta d'Illa, però, la mateixa: tancar files amb la feina de Parlon i dels comandaments dels Mossos d'Esquadra. El Govern, doncs, continua sense canvis de cromos.
