Fa exactament tres anys, Pedro Sánchez va saber que podia continuar sent president del govern espanyol. Una possibilitat que, tan sols uns dies abans, apareixia com a especialment remota. Amb una remuntada contra Alberto Núñez Feijóo -que va protagonitzar una última setmana de campanya erràtica- i contra els pronòstics de les enquestes, el líder del PSOE va salvar els mobles tot i quedar segon. El destí va voler que el seu futur estigués en mans de Carles Puigdemont, perquè els set diputats de Junts tenien la clau per permetre-li la continuïtat a la Moncloa. Què ha passat en aquests tres anys? Què ha canviat i què no? Quines perspectives de futur existeixen? Aquestes són les claus.
Pactes i ruptures
Que Sánchez mantingués la perspectiva de ser president es devia a dos fets: el PP i Vox no sumaven, i aquesta vegada necessitaria el vot favorable de Junts. Quan es va tancar l'acord perquè es parlés català al Congrés i perquè la llengua del país fos oficial a Europa a canvi que Francina Armengol es convertís en presidenta del Congrés, tot va semblar encarrilat. Quedava, això sí, amorosir la posició de Puigdemont -en campanya havia assegurat que no li compraria ni tan sols un cotxe de segona mà al líder del PSOE-, per la qual cosa Santos Cerdán, en aquell moment secretari d'organització dels socialistes, va començar a freqüentar Jordi Turull. Una fotografia a Brussel·les va anticipar l'acord final.
Quant va durar? No va arribar als dos anys. La tardor del 2025, Puigdemont va considerar que els incompliments de la Moncloa eren insostenibles, i va decidir acabar amb una entesa que havia permès un espai de diàleg a Suïssa per resoldre l'arrel del conflicte polític. La relació amb el PNB, ara, tampoc és òptima: com Junts, demana que es convoquin eleccions davant del bloqueig de la legislatura, que ha impedit que hi hagi pressupostos aprovats des que va arrencar. ERC, en canvi, es mou en una altra tessitura: estén la mà a Sánchez per validar els nous comptes i acabar el mandat amb més avenços socials. De moment, això sí, tot indica que el calendari s'anirà escurçant.
Amnistia amortitzada (i no aplicada)
Què va convèncer Puigdemont per fer costat a Sánchez? En essència, la llei d'amnistia. Junts va tombar el primer plantejament de la llei, a finals de gener del 2024, però va validar la segona redacció, al cap de quatre mesos. El PP va batallar activament en contra de la llei -al Congrés, al Senat, al Tribunal Constitucional (TC) i al carrer-, però ara la norma ja està políticament amortitzada. El TC la va avalar i, la setmana passada, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) va considerar que encaixava en el dret comunitari. El problema, en tot cas, és que els líders del procés -Puigdemont i Oriol Junqueras- encara no se n'han pogut beneficiar; Europa ja avisa els tribunals estatals.
De fet, el líder de Junts ja ha denunciat Espanya davant la Comissió Europea per no complir amb la sentència del tribunal amb seu a Luxemburg. El Tribunal de Comptes ja ha intentat dilatar l'aplicació del veredicte, i el Tribunal Suprem insisteix que no se sent interpel·lat: el magistrat Pablo Llarena no té cap ganes de retirar l'ordre de detenció contra l'expresident de la Generalitat. Salvador Illa ha urgit els jutges a aplicar la norma, però res fa pensar que sigui immediat: el TC no dirimirà els recursos d'empara fins el 22 de setembre, de manera que el retorn de Puigdemont no podrà ser abans de la tardor. Ja s'hauran complert nou anys, de fet, des que va aterrar a l'exili després del referèndum.
Reflexió, turbulències i corrupció
En plena campanya de les eleccions catalanes del 2024, quan el jutge va començar a investigar Begoña Gómez, Sánchez es va agafar cinc dies de reflexió que han tingut reverberacions fins avui. El relat oficial del PSOE indica que són dies en què el president del govern espanyol va estar a punt de dimitir; la justícia indaga en el fet que aquelles jornades van servir perquè la maquinària socialista, amb recursos presumptament dubtosos, es posés en marxa per desacreditar els jutges. Noms com els de Leire Díaz o Santos Cerdán -un informe demolidor de l'UCO va fer que hagués de plegar fa tot just un any- s'han convertit en habituals de la crònica judicial espanyola i dels dards de l'oposició.
Un altre binomi, en aquest cas el que formen José Luis Ábalos i Koldo García, ja ha estat condemnat pel cas de les mascaretes en una sentència que deixa pràcticament lliure Víctor de Aldama, comissionista confés. El veredicte deixa el camí lliure per si més empresaris volen col·laborar amb la justícia, com és el cas de Julio Martínez, peça clau del cas Plus Ultra que persegueix l'expresident José Luis Rodríguez Zapatero. L'esclat de les presumptes males pràctiques de l'expresident del govern espanyol, mentor de Sánchez i artífex de la victòria del 23-J, ha tensionat al màxim el PSOE. No han ajudat condemnes com la del fiscal general de l'Estat, inèdita, o la del germà del líder socialista.
El creixement de Vox
La derrota del PSOE a les municipals i autonòmiques del maig del 2023 és el que va motivar la convocatòria d'eleccions espanyoles del juliol. La por als pactes PP-Vox va servir a Sánchez per mantenir-se a la Moncloa. En aquests anys, però, s'ha anat normalitzant la presència de l'extrema dreta a les institucions, especialment a les autonomies governades pel partit d'Alberto Núñez Feijóo: també a Andalusia, Vox ha acabat entrant als governs. Feijóo s'ha compromès a "fer neteja" i li costa verbalitzar que governarà de la mà de Santiago Abascal si es compleixen els pronòstics i arriba a la Moncloa, però de moment es troba lluny de poder manar en solitari. La "prioritat nacional" continua marcant el pas.
El respir internacional
Assetjat pels problemes interns, Sánchez ha trobat en el panorama internacional l'oxigen que necessitava: s'ha revelat com un dels principals opositors a Donald Trump -la topada per la despesa de defensa en el marc de l'OTAN l'ha convertit en ase dels cops de la Casa Blanca-, va ser dels primers en denunciar el genocidi a Palestina i ha volgut insuflar ànims als principals dirigents progressistes del món amb un organisme que es va reunir amb èxit a Barcelona fa uns mesos. Tres anys després del 23 de juliol, la demoscòpia indica que Sánchez pot estar vivint els últims mesos a la Moncloa, però sempre hi ha algun capítol nou del manual de resistència per acabar de descobrir.
