El jutge espanyol Baltasar Garzón a la banqueta en l'inici del seu judici a Madrid Foto: ACN.

La filla del magistrat de l'Audiència Nacional espanyola inhabilitat Baltasar Garzón, María (Sevilla, 1982) acaba de publicar un llibre sobre el seu pare, i principalment sobre el final de la carrera judicial del seu pare a l'estat. En una entrevista amb l'ACN, assegura que el seu pare va oferir als independentistes degintuts el 1992 acusats de pertànyer a Terra Lliure la possibilitat de ser visitats en un hospital, però que hi van renunciar tots excepte un.

Posteriorment, la majoria dels arrestats va denunciar tortures, denúncies que van passar a un jutjat ordinari de Madrid que, segons el Tribunal Europeu dels Drets Humans, no va fer prou gestions per aclarir els fets. María Garzón sap que això encara cou a Catalunya, però explica que el seu pare li ha assegurat, anys més tard, "que va fer tot el que podia fer".

De fet, per argumentar-ho recorda que el seu pare va ser pioner a l'hora de gravar tot el procés de detenció i reclusió dels imputats, en el que es coneix a l'ONU com a "protocol Garzón" i que ha criticat el període d'incomunicació que s'imposa als detinguts per terrorisme.

Preguntada també per l'anomenada "pena de telediari" que van haver de patir els detinguts del cas Pretòria, que van haver de baixar de la furgoneta policial emmanillats davant de les càmeres i portant la roba en una bossa de plàstic, imatge pràcticament inèdita a l'Audiència Nacional, María Garzón assegura que no n'ha parlat amb el seu pare, però sosté que el magistrat és un gran defensor dels drets dels detinguts i que, per exemple, mai ha volgut interrogar cap detingut emmanillat al seu despatx, cosa que li ha portat algun disgust. Només un cas en que un home amenaçava amb suïcidar-se, va fer que Garzón, quan era jutge a Andalusia, renunciés a aquest principi.