Des de fa temps, les enquestes anuncien un canvi en l'hegemonia política d'aquest país. Un fenomen profund i complex, que impulsa els partits més clars en l'eix nacional i, sobretot, els menys identificables amb el sistema polític tradicional. Almenys demoscòpicament, es disparen Ciutadans i la CUP i reculen PSC i PP, mentre que tot indica que ERC passaria a ser la primera força política del país, en detriment de CiU.

Aquesta última dada, es miri com es miri, afebleix el lideratge de l'actual president de la Generalitat. Si CiU queda per sota d'ERC a les europees és evident que Artur Mas quedarà en una posició molt incòmoda per encapçalar un procés complicadíssim, amb fronts oberts a tots els nivells, inclòs l'internacional.

Anant en llistes separades, CiU i ERC han obert la possibilitat de crear una esquerda imprevista dins del bloc sobiranista, així que és d'ells la responsabilitat de recompondre la base política del procés. I una derrota de CiU només podria ser compensada amb l'entrada al Govern d'ERC, reforçant així un executiu que haurà d'afrontar la situació excepcional que es derivi de la convocatòria de la consulta del 9 de novembre. De fet, fins i tot fóra desitjable allargar la representativitat del Govern a la totalitat del bloc sobiranista. No es pot pactar una consulta i, després, desentendre-se'n per incomoditat política. Per una vegada, la prioritat ha de ser el país.