El govern espanyol dona llum verda per connectar la fibra òptica a través de les seves infraestructures

Aquests trams sumen més de 500 quilòmetres de carreteres sobretot del Pirineu i les Terres de l'Ebre

Desplegament de la fibra òptica.
Desplegament de la fibra òptica. | ACN
24 de febrer de 2025, 17:55
Actualitzat: 17:57h

Acord entre la Generalitat i el govern espanyol per fer arribar la fibra òptica arreu de Catalunya. El govern espanyol dona llum verda perquè la Generalitat pugui estendre la connectivitat a través de les infraestructures de titularitat estatal. Entre les decisions preses a la comissió mixta d'infraestructures hi ha impulsar els tràmits per l'autorització del desplegament de la xarxa de fibra òptica de la Generalitat.

En concret, es podrà desplegar per la N-260, N-230, N-II, N-152 i N-154, N-420 i N-340. Aquests trams sumen més de 500 quilòmetres de carreteres i inclouen principalment zones al llarg dels Pirineus i també a les Terres de l'Ebre.

Precisament, fa unes setmanes el conseller Dalmau va refermar el compromís de l'administració catalana per estendre la connectivitat arreu del territori al final de la legislatura. Però per fer-ho, cal que l'estat espanyol permeti que la Generalitat pugui passar la fibra òptica per les seves infraestructures, bàsicament carreteres. 

El president de la Sectorial de Societat Digital d'Esquerra, i exsecretari de Telecomunicacions i Transformació Digital de la Generalitat, Sergi Marcén, explica que aquest ha estat el principal hàndicap amb què s'han trobat els últims governs catalans, des que l'any 2010 va començar el desplegament de la fibra òptica. "És prioritari que es desplegui la universalització de la fibra òptica pel territori" amb l'objectiu de fer arribar internet a tothom i així garantir la igualtat d'oportunitats i l'impuls del teixit econòmic. 

En aquest sentit, Marcén, apunta que hi ha alguns municipis on la Generalitat ha pogut fer arribar la fibra òptica, però aquesta no s'ha pogut connectar a res perquè s'ha de fer a través d'una infraestructura de titularitat estatal. És el cas d'Olesa de Montserrat i Esparreguera. Aquests dos municipis del Baix Llobregat consten a la llista de municipis on s'ha fet arribar la fibra òptica. Ara bé, el punt de connexió es troba a Martorell i per arribar-hi, s'ha de fer a través de l'N-II, que és de titularitat estatal i la responsable de la conservació i manteniment és la Direcció General de Carreteres, del Ministeri de Foment.

Ara, amb l'acord reblat, la Generalitat podrà estendre la fibra per aquestes infraestructures i així complir el compromís de fer arribar la fibra primer a 121 municipis aquest 2025 per acabar la legislatura amb una connectivitat del 100% de les poblacions catalanes. 

Per l'exsecretari de Telecomunicacions i Transformació Digital, aquest és el primer pas per després aconseguir-ne d'altres com garantir que l'accés a internet d'alta capacitat sigui universal, tal com estan fent països com el Canadà o Finlàndia i que la cobertura de telefonia mòbil sigui de qualitat per evitar els talls existents a algunes zones de Catalunya. En aquest sentit, la Generalitat ha creat unataula de treballamb operadores i el món local per resoldre els problemes derivats de la cobertura.