El govern espanyol nega que utilitzés Pegasus per espiar l'exeurodiputat d'ERC Jordi Solé

La infecció al telèfon de Solé es va fer amb la mateixa tècnica que la d'Aragonès, que va ser reconeguda pel CNI

Publicat el 15 d’octubre de 2024 a les 19:20

El govern espanyol ha traslladat a la jutgessa de Barcelona que investiga l'espionatge contra l'exeurodiputat d'ERC Jordi Solé i l'advocat Andreu Van den Eynde que el CNI no va intervenir el seu telèfon amb Pegasus. L'executiu de Pedro Sánchez contradiu, així, els informes de Citizen Lab i els Mossos, que sí que van detectar el rastre del programari en els dispositius de Solé i Van den Eynde. 

Segons ha informat El Nacional i ha confirmat Nació, els serveis jurídics del govern espanyol han respost així al requeriment de la magistrada, tot i que la manera com van infectar el dispositiu de Solé coincideix amb la que va servir per espiar el telèfon mòbil de Pere Aragonès. En aquell cas, el CNI sí que va admetre haver intervingut el dispositiu de l'expresident. La causa d'Aragonès també s'està investigant.

La resposta del govern espanyol es tracta d'una desclassificació parcial del 3 de setembre, en què es limita a negar aquest espionatge a l'exdirigent d'ERC i l'advocat d'Oriol Junqueras. Els dos afectats han demanat a la magistrada que investiga els fets que torni a dictar una ordre europea d'investigació a la societat NSO Group, l'empresa israeliana amb seu a Luxemburg que fabrica i comercialitza Pegasus, i que fins ara s'ha negat a col·laborar en la investigació. 

L'espionatge als dirigents independentistes va esclatar amb l'informe de Citizen Lab i reportatge a The New Yorker, que apuntava a l'espionatge de més de 60 polítics, activistes, advocats i periodistes catalans vinculats o propers al moviment independentista. L'exdirectora del CNI, Paz Esteban, l'únic càrrec polític cessat per l'escàndol, va admetre l'espionatge de 18 dirigents, entre els quals Aragonès.

Amb la resposta d'avui a la jutgessa del cas de Solé i Van den Eynde, el govern espanyol evitar reconèixer que va espiar més gent, al marge dels 18 en què, suposadament, hi havia una autorització explícita del Tribunal Suprem per infectar dispositius mòbils amb Pegasus.