Semblava que sí... però no. El govern espanyol ha tornat a dir que no pensa desclassificar els documents del CNI sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils, i sobre l'imam de Ripoll, Abdelbaki Es-Satty. Al setembre, el Ministeri de Defensa obria la porta a aquesta possibilitat en el marc de la comissió d'investigació del 17-A que es fa al Congrés, amb l'argument que no hi havia res amagar, però ara com ara la informació continua qualificada com a secret d'Estat. Així consta en la resposta del govern espanyol a la petició de la comissió d'investigació, a la qual ha tingut accés Nació.
"En tant que el consell de ministres no procedeixi a la desclassificació de la documentació que pugui existir, l'activitat del CNI és secreta i el Congrés només en podrà ser informat a través de la comissió de secrets oficials", diu la Moncloa. De fet, recorda l'executiu espanyol, en aquest espai ja va comparèixer l'any 2018 el director del CNI per explicar si hi havia alguna relació entre els serveis secrets i Es Satty. L'imam de Ripoll era el líder de la cèl·lula que va atemptar a la Rambla el 17 d'agost de 2017 i va morir a l'explosió d'Alcanar el dia abans.
La relació de l'imam de Ripoll, cervell dels atemptats i líder de la cèl·lula gihadista, amb el CNI és una de les grans incògnites que encara sobrevolen l'atemptat de Barcelona i Cambrils. Se sap que va ser confident dels serveis secrets espanyols i que hi va mantenir contacte fins poc abans de l'atac terrorista. El govern espanyol manté que el CNI no va tenir cap relació amb el 17-A. La comissió d'investigació és fruit de l'acord entre el PSOE i Junts per situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés.
Les sis pàgines de resposta detallen únicament que l'imam va néixer al Marroc l'any 1973 i les diverses sol·licituds que va a la delegació del govern espanyol per rebre el permís de residència de llarga duració a partir de 2006. Per altra banda, el Ministeri de l'Interior assenyala que abans del 17-A no es van rebre avisos de radicalització. Després de l'atac, els investigadors van detectar una cèl·lula terrorista que tenia una estructura "sòlida" i que s'havia estat preparant des de feia mesos per atemptar.
La Comissaria General d'Informació de la Policia Nacional va concloure que l'explosió del xalet d'Alcanar, fruit de la manipulació dels explosius que feien alguns membres del grup, va "frustrar un possible atac planificat amb explosius" i va precipitar l'atac de manera improvisada, amb la furgoneta de la Rambla i les armes blanques a Cambrils. Pel que fa als efectius d'unitats d'informació destinats l'any 2017 i actualment a Catalunya, la informació és classificada i queda protegida per la llei de secrets oficials.