El govern espanyol s'ha compromès a desclassificar els informes del CNI sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d'agost de 2017. Fonts del Ministeri de Defensa refermen que estan disposats a desclassificar el que calgui, perquè no hi ha res a amagar, i han insistit en la voluntat de transparència. La comissió que investiga els fets es reactiva aquesta setmana, fruit de l'acord entre el PSOE i Junts per situar Francina Armengol com a presidenta del Congrés, ara fa més d'un any. La comissió, juntament amb la de l'operació Catalunya, s'havien de desplegar a la tardor. Es reuniran aquest dijous a porta tancada.
Els documents del CNI són secrets i, per desclassificar-los, cal que s'acordi al consell de ministres. Es pot acordar una desclassificació total -el que desitjaria Junts- o bé una desclassificació parcial, amb parts que es mantinguin sota secret. És el que va passar, per exemple, amb el cas Pegasus: el govern espanyol va desclassificar parts de les resolucions del Tribunal Suprem en què s'acordava l'espionatge a dirigents independentistes, però encara no ha aixecat el secret de tota la documentació.
La relació de l'imam de Ripoll, cervell dels atemptats i líder de la cèl·lula gihadista, amb el CNI és una de les grans incògnites que encara sobrevolen l'atemptat de Barcelona i Cambrils. Se sap que va ser confident dels serveis secrets espanyols i que hi va mantenir contacte fins poc abans de l'atac terrorista. El judici no va aclarir aquest punt i se'l va donar per mort en l'explosió d'Alcanar, hores abans de l'atemptat. Familiars de les víctimes insisteixen des d'aleshores perquè es resolgui aquesta carpeta, sense èxit. El govern espanyol manté que el CNI no va tenir cap relació amb el 17-A.
L'anunci de la desclassificació arriba en ple festeig del govern espanyol a Junts perquè aprovi el sostre de despesa, imprescindible per elaborar els pressupostos generals de l'Estat, que s'havia de votar aquesta setmana i finalment s'ha ajornat per manca de suports. El PSOE i Junts es van reunir aquest divendres al vespre a Suïssa després d'una arrencada de curs amb diverses topades. En són exemple les discrepàncies sobre l'abast del pacte pel traspàs de les competències en immigració o la regulació dels lloguers de temporada. Ahir mateix, el govern espanyol va insistir al Parlament Europeu sobre la necessitat de prioritzar l'oficialitat del català, que ha quedat guardada en un calaix malgrat que també és fruit de l'acord del PSOE amb els de Carles Puigdemont.