Moviments al voltant de la causa que investiga l'espionatge del CNI a Pere Aragonès. Els advocats del president han interposat un recurs contenciós-administratiu contra la decisió del govern espanyol de desclassificar parcialment les resolucions del Tribunal Suprem que autoritzaven infectar el seu telèfon mòbil. El consell de ministres va acordar al gener aportar part del contingut d'aquelles resolucions, en resposta a la petició del jutge que investiga els fets i per facilitar la declaració de l'exdirectora del CNI, Paz Esteban. Per a Aragonès, aquesta informació és insuficient i vol que el govern espanyol n'aporti més.
Per aconseguir-ho, el president va interposar un recurs fa unes setmanes contra l'acord del consell de ministres del 16 de gener, que va acordar desclassificar parcialment tres interlocutòries de 2019 i 2020 en què el Suprem autoritzava espiar-lo. Segons ha pogut saber Nació, la sala tercera va acceptar aquest recurs el 19 de març i des d'aleshores l'Estat té un termini de 20 dies -a mitjans d'aquest mes d'abril- per aportar l'expedient administratiu obert. Aquest és en relació amb la petició de desclassificació que va fer el jutge que investiga l'espionatge al president amb el programari Pegasus. Un cop l'Estat aporti l'expedient, el Suprem el traslladarà als advocats de la Generalitat, perquè disposin de la informació de tot el tràmit administratiu.
Serà aleshores quan els serveis jurídics podran fer la demanda concreta per reclamar que es desclassifiqui més informació sobre l'espionatge a Aragonès. L'objectiu és obtenir més detalls sobre el cas, que continuen sota secret, sense que això afecti qüestions relatives a la seguretat de l'Estat. Al gener, el govern espanyol només va desclassificar algunes parts de tres interlocutòries, però el gruix de la informació continua sent inaccessible. Només ha transcendit que el Suprem va autoritzar el CNI a infectar el seu telèfon amb la sospita que era el líder "a la clandestinitat" dels CDR, unes afirmacions que Aragonès sempre ha negat mentre acusa l'Estat d'espiar-lo per motius polítics.
La primera vegada que el Suprem va autoritzar l'espionatge va ser el 24 de juliol de 2019 i l'última, el 21 d'octubre de 2020. La intervenció del dispositiu d'Aragonès, que aleshores era vicepresident, va coincidir amb moments polítics rellevants, com ara les negociacions per la moció de censura de Mariano Rajoy. El jutge que pilota la investigació ha prorrogat la instrucció i ha descartat arxivar la causa, tal com demanava l'exdirectora del CNI, únic càrrec cessat arran dels fets. L'instructor sospita que el CNI va espiar Aragonès abans de l'autorització del Suprem. El president ja ha demanat que s'assumeixin "responsabilitats polítiques".
La secretària judicial del 20-S, ratificada
En paral·lel a tot això, el jutge no ha acceptat la petició d'Aragonès d'apartar la secretària judicial del jutjat 29, el que investiga l'espionatge. Es tracta de Montserrat del Toro, que l'any 2017 era secretària judicial del jutjat 13 i va formar part de la comitiva judicial que va entrar al Departament d'Economia per desactivar el referèndum. Va ser també un dels testimonis més esperats en el judici del procés. Fins a finals de l'any passat no en va transcendir el nom, i per això no va ser fins al gener que la defensa d'Aragonès va presentar un escrit al jutjat per apartar-la. Al febrer, el jutge ho va rebutjar perquè la petició s'havia fet fora de termini, i no ha entrat a valorar els arguments dels advocats d'Aragonès, centrats sobretot en la manca d'imparcialitat de Del Toro.