Ahir a la nit, el barri de Gràcia va viure una batalla campal absolutament desproporcionada i impròpia de la tranquilitat que caracteritza les festes del barri que disposa de la xarxa cívica més participativa de Barcelona. Gràcia i la seva gent no es mereixen els crits, cops i sirenes que van sonar ahir pels seus carrers.

Per acabar amb aquest resultat han coincidit dues espirals importades directament del País Basc. L'una, la dels cercles que donen suport als presos catalans que han estat condemnats per col·laborar amb el terrorisme d'ETA. Potser Laura Riera ha estat víctima de tortures i maltractaments, no fóra el primer cas. Però també és cert que aquesta terrassenca s'ha enquadrat, voluntàriament, en l'estratègia dels presos d'ETA i les organitzacions que els donen suport.

La segona part d'aquesta pinça és la de les organitzacions parapolítiques que es dediquen a assetjar l'esquerra abertzale des de les instàncies judicials espanyoles, que hi col·laboren sense parar esment en la proporció ni les conseqüències socials dels seus actes. La justícia hauria de ser equitativa, com la democràcia, i tots recordem, fa només un any, el suport judicial que van tenir els falangistes per fer apologia de les seves idees al bell mig d'Arenys de Munt.

Catalunya està lluny d'Euskadi. I lluny de Madrid. Afortunadament.